<![CDATA[Ara Balears - incertesa]]> 10 <![CDATA[Samuelson, Friedman i la política de les etiquetes]]> Realment creiem que els problemes econòmics del segle XXI es resolen triant entre dues samarretes?

]]> <![CDATA[Renunciar a la certesa]]>

L'apagada d’aquesta setmana ens va portar a viure, de nou, una situació desconcertant, sobtada i mai viscuda. De sobte ens trobàvem altre cop amb la incertesa. Enmig del caos, amb informació escassa i propagació constant de fake news, amb hipòtesis contradictòries i conspiranoiques, la capacitat de resposta individual i col·lectiva es posava a prova. En aquells moments no podíem predir el que passaria, però havíem de prendre decisions i actuar. De fet, enmig de l'emergència sovint adquirim coneixement, comunitari i personal, que reforça la nostra resiliència. Aquesta és la bona notícia: de la crisi en podem fer oportunitat. 

]]> <![CDATA[No sigueu fills de puta]]> Sí, sé que ens ha tocat viure uns temps incerts i complicats, una època en què el nostre món sembla assetjat per tota mena de perills i amenaces i que de cada dia és més difícil sostenir i aferrar-se a les velles certeses que ens sustentaven. Impossible no caure en la desesperança i entregar-se a la sospita que tot allò que coneixíem s’enfonsa, que la gent ha tirat la tovallola i s’ha rendit, que la por i l’enuig ho travessen tot i tanmateix tothom mira per ell i per tant seria una ingenuïtat no fer el mateix. Però jo, que he sentit sovint tots els dimonis del rancor apoderar-se de cada àtom de la meva carn, us dic, germans i germanes: no sigueu fills de puta. 

]]> <![CDATA[La ciència és indeterminació]]>

El 25 de setembre del 1933 el físic Paul Ehrenfest va entrar a l’Institut Pedagògic per a Nens Discapacitats d’Amsterdam, va disparar al seu fill Vassily, de 14 anys, i després es va suïcidar d’un tret al cap. Així comença el llibre de Benjamin Labatut, Maniac, acabat de publicar.

]]> <![CDATA[David Bueno: “Persistir és avançar. Resistir és quedar-nos on som”]]> David Bueno i Torrens (Barcelona, 1965) és doctor en biologia i professor de genètica a la Universitat de Barcelona, i un brillant divulgador, com saben els lectors de l’ARA. Acaba d’escriure un llibre que no és d’autoajuda ni d’optimisme per decret, sinó de com el nostre cervell està entomant la quantitat abassegadora d’incertesa que li ha caigut al damunt amb el covid-19. El llibre es titula L’art de persistir (Ara Llibres, 2020), i l’autor hi diu que vol contribuir a desenvolupar una societat amb un nivell més alt de responsabilitat individual i col·lectiva. Per què? Contesta Bueno: “Penso que se’ns tracta com si encara fóssim adolescents o nens quan ens fan fer coses sense explicar-nos per què les hem de fer. Una societat que no empodera la seva gent perquè facin les coses per convenciment propi, en el fons l’està infantilitzant”.

]]> <![CDATA[Totes les cares de la incertesa]]> Estem a punt d’encetar un any en què si bé –esmenant el poeta– no tot serà possible, en canvi pot passar de tot. I això en tots els terrenys, però molt particularment en el de la política. La incertesa és la cara principal dels nostres dies, i costa aprendre a viure-hi –i a informar-ne– sense caure en falses i inútils nostàlgies d’uns temps que, de fet, mai no van ser gaire més sòlids que els d’ara, però la feblesa dels quals era més fàcil d’emmascarar i, per tant, d’ignorar.

]]> <![CDATA[La treva sobre el mercat del deute relaxa les borses]]>

Els mercats comencen a pair el volum d'informació i la incertesa política generats durant tota la setmana. La prima de risc espanyola ha tornat a relaxar-se aquest divendres fins a situar-se un altre cop al voltant dels 100 punts bàsics, el nivell que tenia la setmana passada.

]]>