Les quotes que fixa Mercapalma als pagesos per dur-hi a vendre els seus productes encén el sector primari. “L’espai dels productors de Mercapalma per hora d’ús és 24 vegades més car que les terrasses dels millors bars de Palma”, lamenta Unió de Pagesos (UP). Segons xifres del sindicat agrícola, un bar a la plaça de Joan Carles I pot pagar 13,7 euros per metre quadrat de terrassa cada mes. Un bar que obre 15 hores diàries paga 0,03 euros per hora. No obstant això, reclamen que al situat de productors –el nom que rep l’espai on venen els productes– els pagesos paguen 43,75 euros per metre quadrat cada mes i l’hora d’ús els surt a 0,73 euros. 

Des de fa alguns mesos, aquesta frase acompanya els e-mails d’invitació a taules rodones, comissions d’avaluació de doctorat, presentacions de llibres i altres actes que rebo a la bústia d’entrada del meu correu electrònic o fins i tot per telèfon. Qui expressa aquesta “falta” manifesta un evident malestar pel compliment dels requisits administratius i legals establerts. La dona, els falta. Cal buscar una dona. Voldries ser tu aquesta que busquem? O dit d’una altra manera: voldries deixar de ser tu i convertir-te en “una” dona, ocupant el lloc de la categoria que et representa? A la dècada dels noranta, durant una estada llarga al Canadà, em vaig plantejar anar-hi a viure. Un dels raonaments de pes que les meves amistats donaven constantment era que, com a dona, tindria prioritat per trobar feina a la universitat per una simple qüestió de “compensació històrica”: enfront de dos currículums idèntics en una mateixa plaça, tenia prioritat una dona. El discurs de la paritat estava completament incorporat al teixit social, quan aquí encara no havia arribat. L’argument de la compensació històrica em semblava força adequat, perquè era com dir: ara el tracte favorable ens toca a nosaltres, però en igualtat de condicions. Ningú no regala res.

Tancs al carrer, toc de queda, escoles tancades i talls que afecten totes les xarxes de comunicacions. El govern de Bangladesh està fent servir tots els mitjans que té a l'abast per reprimir les protestes que assetgen des de fa setmanes els carrers del país i que ja han provocat almenys 150 morts i més de 1.600 detinguts. Les imatges que arriben de Dhaka, la capital, però també d'altres ciutats més petites, bullen amb enfrontaments entre les forces de l'ordre i els manifestants –la majoria, estudiants– que intercanvien cops de bastó per bales de goma i perdigons. Protesten per la polèmica llei de quotes, que garanteix la reserva de més de la meitat dels llocs de treball de l'administració pública a uns col·lectius determinats –entre els quals hi ha familiars dels veterans que van lluitar en la guerra d'independència del Pakistan–, que consideren discriminatòria.

El ministeri de la Seguretat Social busca un desenllaç feliç per al nou sistema de cotitzacions per "ingressos reals" per als treballadors autònoms. El titular de la cartera i responsable de la mesura, José Luis Escrivá, ha traslladat una nova proposta pel que fa a les quotes que hauran de pagar els treballadors per compte propi i les rebaixa en relació amb l'últim document plantejat, tal com demanaven les organitzacions (UATAE, ATA i UPTA).

"¿De què parlem quan ens referim als ingressos reals dels treballadors autònoms?", comenta mig rient una font de l'Agència Tributària a l'ARA, que anticipa així un dels principals obstacles de l'actual negociació entre el ministeri d'Inclusió i Seguretat Social i les organitzacions d'autònoms sobre el futur sistema de cotitzacions per trams en funció dels guanys. De fet, les reunions, que van arrencar l'any passat i han agafat embranzida aquest gener, no passen per un dels seus millors moments, reconeixen diferents fonts del diàleg social consultades per aquest diari.

De 90 a 1.220 euros al mes. Aquesta és la proposta sobre les noves quotes dels autònoms del govern espanyol, que ja l'ha enviat als agents socials (patronals i sindicats) per negociar-les.

El ministeri de Seguretat Social ha negat que la quota mínima d'autònoms passi de 289 euros a 433 mensuals, tal com havia circulat per les xarxes socials els últims dies i aquest mateix dimecres havia denunciat la Cambra de Comerç de Barcelona.

Des de l'inici del 2015 més de 350.000 persones s'han jugat la vida creuant el Mediterrani per arribar a les costes de la Unió Europea. El flux d'immigrants i candidats a ser reconeguts com a refugiats no ha parat de créixer des que el març del 2011, ara fa quatre anys i mig, Síria va caure en una guerra civil que ha provocat 12 milions de refugiats i desplaçats que fugen de la violència sectària de totes les faccions enfrontades. A banda dels sirians, l'Organització Internacional per a les Migracions (OIM) adverteix que també continuen marxant dels seus països eritreus o afganesos. La situació és tan dramàtica que l'ONU ha alertat que es tracta de la crisi humanitària més greu després de la fi de la Segona Guerra Mundial. Què ha passat per arribar fins a aquest punt que ha fet perdre milers de vides i ha enriquit les xarxes de traficants de persones que han sorgit en les fronteres exteriors de la Unió Europea?

El repartiment de refugiats per quotes entre els països de la UE estarà inclòs en el pla conjunt que Alemanya i França presentaran als seus socis en els pròxims dies, ha assegurat aquest dilluns la cancellera alemanya, Angela Merkel.

El president de la Generalitat Valenciana, Alberto Fabra, ha proposat durant la seva intervenció en la sessió de control al govern que se celebra aquest dijous a les Corts Valencianes que tots els partits polítics es financin únicament amb les quotes que paguen els seus militants.