"Ets de Lleide?" Aquesta pregunta, amb la e tancada final, és una de les que més treuen de polleguera Annabel Gràcia, filòloga i investigadora de la Universitat de Girona. "D’entrada la pregunta sembla innòcua. La gent ho fa per fer la gràcia, com quan comencen a salar i a dir Ses Illes. La primera vegada passa, però quan hi insisteixen i t’imiten... és molest que en facin mofa, i també és molt indicatiu". Indicatiu del "desconeixement de les terres de Ponent –continua–, de l’estigma del pagès que no ha sortit de casa", i tota una sèrie de prejudicis que s’han associat a una manera de parlar de segona.

Una de les dèries dels ciutadans del món actuals –i sobretot dels seus pares– és parlar molt bé diverses llengües, sobretot l’anglès, i també altres idiomes globals. En l'últim Eurobaròmetre, el 86% dels europeus deien que tothom hauria de parlar una segona llengua, i pràcticament la meitat optava per anglès. Parlar bé un idioma estranger en general s’identifica no només amb tenir una alta fluïdesa sinó també un accent nadiu. Però aquesta fita, malgrat tots els esforços, la majoria de vegades es resisteix als nous parlants, fins i tot encara que se’n vagin a viure a al país estranger. Per què?

Fa anys que el lingüista Bernat Bardagil (Vic, 1984) viu entre l'encant ennuvolat de Gant, on ha enllaçat dues beques postdoctorals, i l'exhuberància verda dels poblats de l'Amazones. De petit adorava les aventures de Jacques Cousteau i s'ha acabat dedicant a la preservació del medi, no dels oceans però sí de les llengües. Ara està a punt de marxar una altra temporada al Mato Grosso per continuar el seu treball de camp amb dues comunitats indígenes del Brasil, els panarà i els manoki, que el van acceptar com a investigador. Això vol dir que té accés a estudiar a les seves llengües, el panarà i el mỹky, però també que té el compromís de revitalitzar-les, perquè tenen pocs parlants i estan perdent referents culturals bàsics, com les tradicions ancestrals. A la comunitat manoki li queden tres parlants vius de mỹky; en Bernat és el quart.

L’últim informe de les Nacions Unides afirma que, en el millor dels casos, el 50% de les llengües que avui es parlen s’extingiran abans del 2100 (les previsions pessimistes diuen que seran el 90- 95%), la majoria de les quals són llengües indígenes. La lingüista, escriptora i activista d'Oaxaca Yásnaya E. Aguilar Gil, que té el mixe (ayuujk) de llengua materna, es dedica a la defensa del multilingüisme davant del poder dels estats, de la globalització i del racisme. Amb un llenguatge directe i exemples diàfans, Aguilar denuncia les injustícies lingüístiques que ha viscut en primera persona i viu el fet de mantenir la llengua materna com un acte de rebel·lia. S’acaba de publicar aquí el recull d’articles titulat Ää: manifiestos sobre la diversidad lingüística (Almadía), i va atreure centenars de persones al CCCB.

La neu cau i, depenent de si en terra és banyat o eixut, aferra o no aferra. Però, mentre cau, els habitants de les Illes Balears de manera tradicional s'hi han referit amb diferents expressions. N'hi ha que diuen 'pedaços' i altres 'flòbies', mentre que 'flocs' és la manera més habitual utilitzada en català central i que els mitjans de comunicació han ajudat a estendre per sobre d'altres termes.

La presència del català a les aules s’ha tornat a posar en dubte aquesta setmana. Ha estat arran de la resolució del Tribunal Suprem de dimarts que feia bona la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que fixava un 25% de castellà en l’ensenyament. La Generalitat de Catalunya hi havia interposat un recurs de cassació en contra, però l’alt tribunal ara l’ha considerat inadmissible, fet que la converteix en ferma i obliga el TSJC a instar el govern català a executar-la. Si bé la problemàtica és d’àmbit català, el fet que hagi estat el Suprem el que s’ha pronunciat al respecte fa demanar-se si podria tenir conseqüències a les Illes, on el Parlament està a punt d’aprovar la primera llei d’educació balear.