Per segon any consecutiu, la Lliga ha tornat a quedar fora del podi dels campionats nacionals que més gasten en el mercat de fitxatges estiuenc. Tot i incrementar un 43% la inversió realitzada l’estiu passat, fins als 559 milions de dòlars (542 milions d'euros), ha quedat per darrere de la Premier League, la Serie A i la Ligue 1, segons l’International Transfer Snapshot 2024, estudi que elabora la FIFA amb dades reals a tancament del mercat. Segons es desprèn de l’informe, la inversió conjunta dels clubs del campionat espanyol li ha permès superar la Bundesliga i la Saudi Pro League, que l’any passat l’havien superat. 

Dia mogut a les oficines del Girona, malgrat que amb més tranquil·litat de la que haurien desitjat. Perquè la intenció del club i la prioritat de Míchel era reforçar l'eix defensiu amb el fitxatge d'Eric Garcia, que finalment continua al Barça a causa de la plaga de lesions que ha patit el club recentment. Això sí, els gironins acumulen poder ofensiu amb l'arribada d'Arnaut Danjuma, cedit pel Vila-real. De Montilivi s'acomiaden dos futbolistes del planter: l'escalenc Valery Fernández, rumb a Mallorca, i Iker Almena, a l'Aràbia Saudita.

Que un club anunciï que ha fitxat en Pau o en Pere fins a ics any i prou ja no funciona. Els nous temps exigeixen maneres de fer diferents d'un passat que ha quedat antiquat. Abans, les entitats es limitaven a publicacions senzilles per explicar el que volien dir. Ja està, res més. Actualment, es trenquen el cap a la recerca d'una creativitat i originalitat que els faciliti un retorn, sigui de prestigi de marca, o en forma de clics. El Girona, que rep aquest dijous l'Osasuna a Montilivi (19 hores, Movistar), i de manera paral·lela descobrirà els seus rivals a la Lliga de Campions, no és una excepció.

El Girona mai havia invertit una quantitat semblant a aquesta. De fet, multiplica per dos la inversió més alta realitzada abans, també aquest estiu, pel txec Ladislav Krejci, que s'enfila als 12 milions incloses les variables. Qui s'endú els honors és Yáser Asprilla, un extrem colombià de 20 anys que ja és a la ciutat i ha competit a la Championship anglesa amb el Watford. No ha tastat la màxima categoria, però ha costat uns 25 milions d'euros. A Anglaterra ha deixat highlights per al record; a Montilivi haurà de conviure amb l'ombra de Savinho.

Estava tot lligat la setmana passada. L'acord entre clubs, l'Atlètic de Madrid i el Girona, per 40 milions d'euros entre fixos i variables, l'import íntegre de la seva clàusula de rescissió, significava la venda més alta de la història de l'entitat catalana. També estava fet el contracte entre els matalassers i el futbolista, que veia triplicat el seu salari, després de convertir-se en el màxim golejador de la Lliga amb 24 gols. A partir d'aquí, la trencadissa que ningú no sap explicar amb certesa. Comissions frustrades, ball de xifres d'última hora, ferides a l'orgull. Qui sap, perquè les parts no verbalitzen la mateixa versió dels fets. Del que es té coneixement, això sí, és que Dovbyk, que fins i tot va deixar d'entrenar amb els de Míchel i es va quedar al gimnàs per precaució, ja que el vistiplau era qüestió d'hores i res no podia espatllar-ho, ara negocia amb el Roma perquè l'entesa amb l'Atlètic s'ha convertit en una guerra de retrets que ha cancel·lat l'operació.

Quan el Girona va tornar a Primera Divisió el 2022, el seu director esportiu, Quique Cárcel, va fer una aposta important i exòtica al mercat. Va fitxar Víktor Tsihankov, del Dinamo de Kíiv, per 5 milions d’euros. El rendiment de l’ucraïnès el seu primer any va ser tan bo que a l’estiu següent Cárcel en va portar un altre: Artem Dovbyk per, 7 milions. El duet d’ucraïnesos ha sigut la referència ofensiva que ha portat el Girona a la Champions, juntament amb Savinho, brasiler i propietat del City Group, i que ja ha fet les maletes cap al Manchester City. La següent baixa de pes serà la marxa d'Artem Dovbyk, que ha fet 24 gols aquesta temporada, a l'Atlètic de Madrid.

Un jugador del Girona ha destacat al mig del camp per sobre dels altres. Parlem d'Aleix Garcia, que ho ha fet tan bé que aquest any s'ha convertit en el primer futbolista de la història blanc-i-vermella que vesteix la samarreta de la selecció espanyola. De fet, el d'Ulldecona és a la prellista de 29 homes per a l'Eurocopa que es disputa aquest estiu a Alemanya. Luis de la Fuente n'haurà de descartar tres, així que encara no es pot posar la mà al foc per la seva presència al torneig.

La tornada de l’activitat empresarial després dels mesos d’estiu ha tingut un clar protagonista: la sentència del jutge en favor dels fons de Celsa que han deixat fora de joc la família Rubiralta. Una decisió que implica un reordenament de l’estructura, noves cares i vells coneguts que tornen al cim de l’empresa. I més enllà de Celsa, el curs s’ha iniciat amb canvis a Grifols, que estrena director d’innovació; una nova presidenta a Accenture Espanya i un retorn a Puma, entre d’altres. 

S’ha sortit amb la seva, el Girona, tossut en el seu desig perquè fos Eric Garcia i no cap altre qui substituís Santi Bueno, fugat a la Premier League. Tant el director esportiu, Quique Cárcel, com l'entrenador, Míchel Sánchez, s'han fet un tip d'insistir i insistir amb el tema del central de Martorell, que a principis de setmana va parlar amb el tècnic blaugrana, Xavi Hernández, per demanar-li sortir de l'equip perquè no veia amb bons ulls no tenir minuts. Amb el conjunt gironí ja hi havia parlat, Garcia, de qui Míchel valora positivament que, a part de ser central, pugui actuar de pivot. El Barça va pispar al Girona el seu pivot titular, Oriol Romeu. El Girona s'ha quedat amb Pablo Torre i Eric Garcia, la cessió del qual es va fer oficial a darrera hora, i que amb Portu completa un mercat de fitxatges molt positiu en clau blanc-i-vermella.

Punt final a un mercat de fitxatges d'hivern que ha sigut tal com es preveia des del mes de desembre. Ja va assegurar Xavi Hernández en diverses ocasions que la finestra FIFA per al Barça, així com per a la resta dels equips espanyols –i de tot Europa, amb una sola excepció–, seria tranquil·la. Els clubs de futbol de la Premier League, en canvi, demostren el seu poder a Europa amb els últims fitxatges d'aquest mes de gener. En total, els anglesos han fet una despesa històrica de 824 milions d'euros. La Superlliga ja existeix. No cal que Florentino Pérez i Joan Laporta la promoguin.

El barcelonisme ha recuperat la il·lusió. Fa ben pocs mesos era impensable intuir que el Camp Nou tornaria a ser una festa contra clubs modestos com el Valladolid i el Rayo. Laporta va decidir apostar-ho tot perquè la roda torni a girar i el Barça s’ha reforçat molt bé i ha tancat un mercat de fitxatges de nota. La cirereta hauria estat poder prescindir d’algun dels futbolistes amb els sous més alts, fora de mercat, que s’arrosseguen del mandat anterior. I aquí vaig.

El migcampista neerlandès del Krasnodar Tonny Vilhena arriba cedit a l'Espanyol. Es tracta d'un vell desig de la direcció esportiva blanc-i-blava, que ja havia negociat per ell el 2016, quan era del Feyenoord. Les negociacions no van arribar aleshores a bon port per a aquest atacant, que l'estiu del 2019 va marxar a Rússia a canvi de 9 milions d'euros. Ara, dos anys i mig després, Vilhena volia marxar del Krasnodar i el seu destí és l'Espanyol, club que fa mesos que tornava a insistir en ell. L'entitat blanc i blava assumeix una petita part del salari (al voltant de 400.000€) i es reserva una opció de compra inferior a quatre milions d'euros al final de la temporada.

Sense capacitat financera ni urgències esportives, l’Espanyol preveu un mercat hivernal força tranquil. Si no hi ha algun moviment inesperat en forma de sortida d’última hora o bé l’arribada d’algun acord comercial que permeti augmentar els ingressos, el més probable és que l’entitat blanc-i-blava tanqui aquesta finestra de fitxatges amb l’únic moviment de la cessió d’Álvaro Vadillo al Màlaga. 

Philippe Coutinho sembla tenir els dies comptats al Barça, que fa mesos que intenta col·locar-lo en un altre club pel seu astronòmic salari (22 milions d’euros bruts) i el seu qüestionable rendiment esportiu (és el catorzè jugador pel que fa a minuts disputats aquest curs, només un 28%). Té contracte fins al 30 de juny del 2023, de forma que si no marxa a l’hivern és probable que ho faci aquest estiu. La sortida del brasiler podria ajudar a desencallar l’arribada de Ferran Torres, però no només tindria implicacions per al Barça, sinó també per al seu etern rival ciutadà, l’Espanyol. 

L’Espanyol ha fet un balanç positiu d’un mercat estiuenc que s’ha tancat amb cinc reforços i una inversió en traspassos de 900.000 euros. El director general, José María Durán Farré, i el director esportiu, Rufete, han contextualitzat una finestra de fitxatges molt condicionada per l’estret marge salarial de què disposava el club, que ha hagut d’anar operant a mesura que trobava vies de finançament. “Hem buscat rendiment immediat dins els recursos totals i en el temps que hem tingut. Tothom ha pogut apreciar què és el límit financer i per què no es podien fer coses”, ha apuntat l’alacantí, que ha reconegut que ha sigut “un mercat llarg, dur i complex”. “Ha sigut una marató en què hem hagut de preparar moltes coses i arribar al final amb energia. Un mercat molt treballat que crec que tanquem de manera molt satisfactòria”, ha afegit Durán Farré. 

Amb l’arribada, cedit per un curs opció de compra, del migcampista veneçolà Yangel Herrera, l’Espanyol ha tancat un profitós mercat de fitxatges en què ha viscut en tot moment molt condicionat per l’estret marge salarial permès per la Lliga. L’àrea esportiva blanc-i-blava ha hagut de rememorar aquells temps, no tant llunyans, on figures com Ramon Planes o Òscar Perarnau havien de buscar fórmules imaginatives per incorporar jugadors sense pràcticament recursos. 

Loren Morón és el quart reforç estiuenc de l'Espanyol. El davanter andalús ha estat presentat aquest dimecres com a nou jugador blanc-i-blau després de passar la revisió mèdica a la Clínica Corachan i de firmar el contracte que el vincularà amb l'entitat blanc-i-blava per una temporada.

L’Espanyol ha presentat aquest migdia els seus dos últims reforços, Manu Morlanes i Aleix Vidal. El primer arriba cedit per una temporada sense opció de compra, mentre que el segon, que aquest matí ha passat la revisió mèdica, arriba lliure i firma per a les pròximes dues temporades amb una tercera d’opcional. “Morlanes té una projecció enorme i Vidal sabem que té una gran competitivitat i que ens ajudarà segur”, ha explicat el director esportiu, Rufete, que ha destacat que la voluntat del club "és tenir una plantilla llarga i de qualitat per poder competir en cada partit". 

Manu Morlanes ja és nou jugador de l’Espanyol. El migcampista aragonès, de 22 anys, arriba cedit per una temporada a l’entitat blanc-i-blava en un acord que, finalment, no contempla cap opció de compra a final de curs. Abans de tancar el préstec, el jugador ha ampliat el seu contracte amb el conjunt castellonenc fins al 2026. Un blindatge que complica força que pugui seguir a l’Espanyol més enllà d’aquest curs. 

Per segon any consecutiu, l’Espanyol afronta un mercat de fitxatges estiuenc marcat pels estralls d’una pandèmia que reduiran significativament els moviments de jugadors. L’entitat blanc-i-blava, que amb l’ascens s’ha vist obligada per contracte a invertir cinc milions d’euros en les adquisicions en propietat de Dimata (2,2), Vadillo (1,8) i Miguelón (1), es troba ara un obstacle comú en la resta de clubs de la Primera: la dificultat per fitxar mentre superi el límit salarial imposat per la Lliga.