Les entitats socials del Bisbat de Mallorca varen atendre un total de 852 persones sense sostre el 2021. En aquest sentit, han alertat que aquesta situació s'ha agreujat a causa de la pandèmia, el preu de l'habitatge i la inflació. "Necessitam que es multipliqui per 12 el nombre d'albergs per poder fer front a la demanda actual", ha indicat el director de la Fundació Social La Sapiència, Toni Moyà. Durant l'any 2021, les entitats socials van destinar 206.000 euros perquè altres 955 persones poguessin pagar el lloguer, la hipoteca, o el subministrament energètic.

Les persones sense llar viuen constantment en una situació de vulnerabilitat extrema i exclusió social, que la pandèmia ha agreujat. Així ho afirma l'estudi Com és la salut de les persones sense llar de Palma? del grup de recerca Salut Global i Desenvolupament Humà Sostenible de la Universitat de les Illes Balears (UIB). Segons els investigadors, més de la meitat d'aquestes persones han declarat haver patit algun tipus d'agressió, com robatoris, agressions físiques i verbals, extorsions i agressions sexuals. La majoria no han estat denunciades a la policia.

La perspectiva de gènere és una de les principals qüestions a enfortir de l'àrea d'Inclusió Social de l'Institut Mallorquí d'Afers Socials (IMAS). Així ho revela l'enquesta feta a 191 persones membres de la xarxa feta entre els mesos de gener i febrer del 2021. El fet que només un 18% d'usuaris siguin dones ha fet que la vicepresidència segona de l'IMAS es plantegi crear un centre de primera acollida només per a la població femenina.

És el que en anglès dirien un plot twist, és a dir, un gir en el guió. En els darrers anys, els bancs han passat de deixar la gent al carrer –arran de la crisi de les execucions hipotecàries– a esdevenir autèntics recers per a persones sense llar. I el cas de Bankia n’és un exemple. L’entitat bancària –que només al barri palmesà de Son Gotleu té prop de 200 cases buides; moltes, fruit de desnonaments– ha vist com algunes de les sucursals que han tancat han acabat ocupades. Concretament, Bankia té 15 oficines a les Balears amb gent vivint-hi sense permís, totes a Palma, segons fonts de CaixaBank, marca a la qual pertany des del 2021.

“E sto ya estaba para hacer trenzas, my brother ”, fa broma l’Edward amb l’Antolín a la zona d’higiene de l’alberg de la Fira, on li està afaitant la barba amb una màquina elèctrica. Amb les restriccions d’horaris que marquen les normes de convivència del pavelló, l’Edward no pot programar tots els talls de cabells que li agradaria. Avui ja en porta tres. “Això ho faig per fer el bé”, confessa, i recorda l’època en què oferia talls gratuïts als ravals de Villa Nueva, a Guatemala, perquè els seus veïns fossin millors persones. De professió barber de saló, va fugir de la violència de la seva ciutat i va triar Espanya per esbrinar l’origen del seu cognom, Asturias. El periple que el va portar a la Fira al setembre dona per a un llibre amb el confinament pel mig. Va perdre l’avió i els diners per tornar al seu país. Es va posar a treballar en negre en una barberia del Paral·lel regentada per una persona de Colòmbia, on li van robar els pocs diners que li quedaven. Després va estar-se en una altra de Sants, on va intercanviar talls de cabells per allotjament. Va arribar a treballar per a uns ferrovellers gitanos per 15 euros al dia. El somni d’aclarir els seus orígens el va retenir aquí. Mentre sol·licita l’asil, busca la seva oportunitat des de l’alberg d’emergència habilitat per l’Ajuntament de Barcelona per a les persones sense llar arran de la pandèmia.

L'escultura de Jesús dormint en un banc, titulada 'Jesus homeless', obra de l'escultor canadenc Timothy Schmalz, ha sigut instal·lada a l'entrada de l'església de Santa Anna del barri Gòtic de Barcelona, que acull habitualment persones sense llar.