La Guàrdia Civil ha detingut un home de 72 anys com a presumpte autor de diversos incendis forestals al Parc Natural de l’Albufera de Mallorca, en el marc de l’operació 'Rodes de Foc', iniciada el 2024 per investigar els responsables dels focs registrats a la zona.

El Consell Insular de Formentera ha tancat un establiment ubicat al Parc Natural fins que arreglin les deficiències detectades en matèria de seguretat, a més del precintament de la instal·lació musical. 

L'enginyer agrònom Joan Simonet exerceix el càrrec de conseller d'Agricultura, Pesca i Medi Natural des de fa dos mesos. Té una llarga experiència en el sector, ja que ha estat gerent d'Asaja Balears, director del Servei de Millora Agrària (Semilla), gerent del Fons de Garantia Agrària (Fogaiba) i, a més, batle d'Alaró. Ens rep al seu despatx, després de cercar un buit en una agenda estibada.

La Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural ha habilitat dues noves illetes de cria i descans d'ocells aquàtics al Parc Natural de l'Albufera de Mallorca. Les illetes tenen una forma circular i una superfície, entre ambdues, de poc més de 200 metres quadrats i s'espera que, durant la primavera de l'any que ve, siguin ocupades per diferents espècies d'ocells aquàtics perquè nidifiquin, segons ha informat aquest diumenge la Conselleria en una nota de premsa. Fins aleshores, també es podran fer servir com a zona de descans. De fet, ja s'hi han vist grups d'avisadors (Himantopus himantopus), de cama-roges (Tringa totanus) i de camaverdes (Tringa nebularia), entre altres espècies més escasses.

La Conselleria de Medi Ambient proposa que el futur Parc Natural de Ponent abraci 6.923 hectàrees (ha), la majoria de les quals, 5.840 ha, són d'àmbit marí, mentre que les 1.083 restants són de superfície terrestre del municipi de Calvià. El conseller de Medi Ambient i Territori, Miquel Mir, ha presentat aquest dimecres la proposta de la Conselleria, que és més ambiciosa que la defensada per l'Ajuntament. En concret, el Consistori únicament proposava protegir la zona terrestre –i amb 200 ha manco que la proposta actual–, mentre que Medi Ambient també hi ha afegit la superfície marítima.

En la confluència de les rieres de Tenes i el Rossinyol, que es precipiten en cascades, Sant Miquel del Fai va ser durant dècades destí de turisme sobretot familiar. Als anys seixanta i setanta s'omplia de Seat 600, i molts vehicles van acabar portant l'adhesiu d'aquest lloc tel·lúric on es llegia “Sant Miquel del Fai. Una meravella de Catalunya”. La singularitat de la seva església troglodita del segle X, excavada a la roca, considerada la millor i més gran de Catalunya, i un entorn abrupte dominat pels cingles calcaris de Bertí que formen grutes i coves, va atreure autors com Víctor Balaguer i Josep Pla. Tanmateix, el lloc, que en els darrers anys sobretot atreia celebracions de bodes i bateigs, es va anar degradant i, finalment, el va comprar la Diputació de Barcelona el 2017 per 1.315.000 euros. Després de cinc anys d'obres i una inversió entre la compra i les reformes de 5.371.736 euros, la finca de 70,5 hectàrees obrirà les portes, renovada, el març del 2023. L'entrada serà gratuïta, amb reserva, i hi haurà un aforament de 200 persones de manera simultània. La previsió és que diàriament visitin el lloc unes 1.000 persones. Els primers mesos només obrirà els caps de setmana i, entre setmana, es faran visites escolars.

El personal tècnic del Parc Natural de l’Albufera del Grau ha finalitzat la restauració d’un antic pou situat prop de l’itinerari verd, també conegut com de Santa Madrona, i que a partir d'ara s’incorporarà a l’oferta patrimonial de l’espai natural protegit. Segons han explicat en un comunicat, una brigada del Parc Natural va trobar el pou mentre feia feina de manteniment.

Una sentència de l'Audiència Nacional a la qual ha tingut accés l'ARA Balears ha desestimat la concessió del xibiu de Cala Torta d'Artà, permesa des de l'any 1968 i que els propietaris de l'explotació volen allargar fins al 2043. Aquesta intenció ha quedat descartada ara per la justícia, tot i que la platja encara no queda completament protegida. Per una banda, els que fins ara han estat els propietaris de la concessió poden presentar un recurs al Tribunal Suprem. Per l'altra, la zona del xibiu es manté fora de les limitacions clares respecte dels usos lucratius i, per això, hi ha possibilitats que un altre particular hi instal·li un negoci, ja que no hi ha normativa que ho protegeixi, segons adverteix la regidora de Medi Ambient i Serveis Socials, Aina Comas Delgado.

Provocar un incendi és relativament fàcil. El que és difícil és enxampar la persona que l’ha originat. “És complicat perquè, quan comença el foc, el piròman ja no hi és”, admet el subcap dels Mossos d’Esquadra de l’àrea bàsica de La Bisbal d’Empordà, el subinspector Francesc Nieto. Per aconseguir-ho, cal dur a terme una investigació “complexa” amb seguiments, vigilàncies i entrevistes a testimonis. Tot un conjunt d’actuacions que han portat la policia a detenir un veí de Torroella de Montgrí, de 54 anys, com a suposat autor de dotze incendis entre el juliol, l’agost i l’octubre d'enguany al Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter. Segons la interlocutòria de presó, en total es van cremar 763.138 metres quadrats de matolls i bosc; el gran gruix el 22 de juliol, quan les flames van arrasar 75,71 hectàrees del massís i van obligar a desallotjar 150 persones d'una casa de colònies. Els bombers van aconseguir controlar-lo en 26 hores, però van necessitar dotze dies per extingir-lo. 

L'arxipèlag de Cabrera ha acollit aquest cap de setmana un grup d'embarcacions tradicionals provinents de França, Catalunya i el País Valencià. També s'hi han sumat embarcacions de les Illes, tant de Menorca com de Mallorca. El motiu no ha estat altre que commemorar els trenta anys d'ençà que es va declarar Parc Nacional Maritimoterrestre l'arxipèlag de Cabrera. Finalment, han estat tretze les embarcacions que han arribat a l'illa a causa del mal temps, però així i tot ha estat una jornada de reconeixement a les barques tradicionals i de vela llatina.

Enguany es commemoren els 30 anys de la declaració de Cabrera com el primer Parc Nacional maritimoterrestre de l’Estat, i la previsió és que abans d’acabar l’any es converteixi en la primera illa de les Balears energèticament autosuficient. El projecte per fer-ho possible s’ha finançat amb quasi un milió d’euros de l’ecotaxa amb l’objectiu d’adaptar aquest espai protegit a la crisi climàtica utilitzant la millor tecnologia disponible. Això també implicarà reduir el consum d’aigua i d’electricitat, minimitzar l’ús de combustibles fòssils i apostar per una mobilitat sostenible, segons explica la directora del parc, Cuca López. 

Ja fa 25 anys que varen declarar la Dragonera com a Parc Natural i, per commemorar aquest aniversari, el Departament de Sostenibilitat i Medi Ambient del Consell de Mallorca ha organitzat l'estrena al teatre Principal de Palma de Correnties de sa Dragonera. El documental narra l'ocupació de l'illa l'any 1977, un fet que va canviar la història de l'activisme ecologista dels mallorquins, perquè varen evitar la urbanització de la Dragonera. Precisament, alguns dels protagonistes de l'ocupació han estat entre el públic que ha assistit a l'estrena.

El Parc Natural de l'Albufera disposarà per primera vegada des que és un espai protegit (1988) d'un Pla d'Ordenació de Recursos Naturals (PORN), que el Consell de Govern ha aprovat aquest dilluns i que amplia la superfície d'aquesta àrea 390 hectàrees, fins a arribar a les 2.036. D'aquesta manera, s'incorpora al Parc Natural part de la zona humida contigua de les marjals de sa Pobla i Muro i s'hi afegeixen la zona de Son Bosc i la platja del Comú. "És una fita històrica", ha assegurat el conseller de Medi Ambient i Territori, Miquel Mir, qui ha explicat que aquesta zona encara no tenia un PORN perquè es va protegir abans que la llei estatal hi obligàs.

Després que aquest cap de setmana de tres dies s'hagin repetit les cues per fer-se la foto a la creu del cim de la Pica d'Esats i que hi hagi tornat a haver una freqüència "massa alta" de visitants en espais protegits com la tartera del port de Sotllo –hàbitat de la sargantana pallaresa–, el Parc Natural de l'Alt Pirineu ha anunciat que la situació els porta a establir un sistema de regulació d'accés a la zona. La manera com es controlarà el trànsit de visitants encara no està definida i s'està treballant conjuntament amb l'EMD d'Àreu, que és l'ens local propietari dels terrenys i els accessos, i amb l'Ajuntament d'Alins, segons han detallat des del Parc.

Sancionen dos particulars amb més de 8.000 euros per practicar esquí aquàtic als estanys de les Salines d’en Marroig, al Parc Natural de ses Salines d’Eivissa i Formentera, segons ha informat la Conselleria de Medi Ambient i Territori en un comunicat. La denúncia la va fer el Consell de Formentera l'abril de l'any passat arran d'un vídeo que varen penjar a les xarxes socials.

El Govern i el govern espanyol no arriben a un acord sobre la gestió del Parc Nacional de Cabrera, segons ha avançat 'Última Hora' i ha pogut confirmar l'ARA Balears. La reunió entre el conseller de Medi Ambient, Miquel Mir, i el director general d'Espais Naturals i Biodiversitat, Llorenç Mas amb el secretari d'Estat de Medi Ambient en funcions, ha acabat sense un acord. Des de la Conselleria de Medi Ambient han assegurat que continuen exigint tenir la gestió íntegra del parc i han confirmat que hi haurà més reunions per mantenir els interessos de les Balears.

"Les nostres visites habituals al Parc Natural de l'Albufera no sempre ens donen alegries...". Així comença la denúncia que ha fet el TAIB (The International Albufera Biodiversity Group) a través del perfil de Facebook per exigir a la Conselleria de Medi Ambient i Territori i a l'Ibanat que hi posin més vigilància per evitar l'activitat il·legal de pescadors furtius nocturns al parc.

El projecte d'adequació de l'edifici de n'Estela de ses Salines per transformar-lo en el centre d'interpretació del Parc Natural Marítim del Trenc - Salobrar de Campos costarà 1.033.000 euros, que es finançaran amb l'Impost de Turisme Sostenible.

L'Organisme Autònom de Parcs Nacionals (OAPN) enviarà 12 treballadors nous al Parc Nacional Maritimoterrestre de Cabrera per començar a gestionar-ne l'ampliació. N'ha informat la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca en un comunicat.

Expressar "la preocupació del Patronat davant la impossibilitat de trobar una explicació a la paralització de l'ampliació del Parc Nacional" de Cabrera. Aquest és l'objectiu de la carta que ha enviat el president del Patronat del Parc Nacional Maritimoterrestre de l'Arxipèlag de Cabrera a la ministra d'Agricultura, Pesca, Alimentació i Medi Ambient, Isabel García Tejerina. En el text també "lamenta" que l'ampliació estigui paralitzada des de juny de 2017 "sense un motiu clar", ja que compta amb el consens del Patronat i el de la Federació de Confraries de Pescadors.