Llegim a l'ARA que l’ós bru ja està del tot reintroduït al Pirineu Català, perquè n’hi ha 47. El director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural, Marc Vilahur, ja ha dit que cal "assegurar la coexistència d'aquesta espècie amb les comunitats locals" i que treballaran amb "projectes pilot amb collars intel·ligents amb l'objectiu de minimitzar els danys".

El Servei de Fauna i Flora, ara dins del departament de Territori (abans a Acció Climàtica), ha convocat avui d’urgència els membres del Grup de Treball del Llop per confirmar evidències de la presència de lloba al Pirineu català, un fet que ens apropa a la recuperació d’aquesta espècie al nostre territori. A partir d’unes mostres recollides a l’Alt Empordà al mes d’abril, la Generalitat confirma que l’anàlisi genètica es correspon a una lloba, un fet que tan sols havia passat una vegada més (de forma molt més residual), fa uns deu anys.

El Pirineu de Lleida és un territori per descobrir en família. Gràcies a la neu, ha desenvolupat un model de vida i oci amb multitud de serveis entorn de les activitats d’hivern que practiquen i de les quals gaudeixen petits i grans. Des dels que es calcen uns esquís per primera vegada fins als més experimentats, l’esquí permet viure experiències plegats. La neu ha estat sempre present en aquestes muntanyes. De fet, els primers pirineistes van començar a creuar-les fa més d’un segle: així es va sembrar la llavor del que avui és una societat que troba en la muntanya i la neu el seu motor econòmic.

Ben segur que, encara que sigui sense saber ben bé de què es tracta, heu sentit a parlar de Carros de Foc o de Cavalls del Vent. Són rutes circulars d’alta muntanya en entorns privilegiats que transcorren resguardades per alguns dels cims més emblemàtics del país. Un dels trets més distintius i especials que les caracteritzen és que els excursionistes queden immersos en aquest entorn durant els dies que els duri la ruta de refugi en refugi: Carros de Foc són 65 quilòmetres que uneixen els nou refugis de muntanya que hi ha dins del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, mentre que Cavalls del Vent són 84,2 quilòmetres i passa pels vuit refugis del Parc Natural del Cadí Moixeró.

La capa que tenyeix de marró clar els seus amples lloms les delata. Igual que el seu caràcter dòcil, el musell rosat i les banyes blanquinoses que acaben amb unes puntes negres. Les vaques de la raça autòctona bruna dels Pirineus estan acostumades a passar uns quants mesos a l’any pastant al seu aire entre els paisatges d’herba verda de les muntanyes catalanes. Fins i tot n’hi ha que viuen sense que cap filat elèctric talli les ales a la seva llibertat, perquè la seva naturalesa gregària les empeny a mantenir-se en ramat. Així i tot, cada dos dies el ramader emprèn el camí costerut per visitar les vaques i comprovar que cap d’elles s’ha aventurat a anar gaire lluny. Ara imaginin una escena semblant. Aquest cop amb el granger assegut al porxo de casa amb un comandament a les mans amb què pilota un dron que s’enlaira en direcció al ramat.

L’estudi del canvi climàtic topa sovint amb un problema quan es tracta d’analitzar zones de muntanya. La manca de sèries de dades llargues en àmbits com el Pirineu fa difícil saber amb exactitud de quina manera està pujant la temperatura en aquest sector, però hi ha indicis clars que ho està fent a més velocitat que a la resta. Un estudi del glaciòleg Jordi Camins apunta que des de l’era preindustrial fins ara l’augment de la temperatura a les cotes altes del Pirineu hauria sigut de 2,9 graus, molt per sobre de l’augment d’1,1 graus que hi ha hagut a escala global.

H i ha una ciutat perduda al Pirineu de Navarra, de nom Iturissa, i unes quantes pedres mil·liars que testimonien l’existència de camins romans que travessaven aquestes muntanyes. I hi ha també moltes altres històries, com les que fan referència a pelegrins, a pastors, a contrabandistes, a fàbriques abandonades, a militants antifranquistes, a habitants mitològics del bosc o a l’escriptor Ernest Hemingway, que fa prop de cent anys va estar pescant per aquestes terres.

L'Ajuntament d'Organyà ha insistit que la Fira del llibre del Pirineu, que s'ha de celebrar del 4 al 6 de setembre, es podrà realitzar amb seguretat. Ho ha fet després que aquest divendres a la tarda una editorial que hi havia d'assistir, Anem Editors, anunciés a través de les xarxes socials, que no hi aniria per motius de seguretat relacionats amb el covid-19. De fet, una altra editorial i un llibreter també han renunciat a participar-hi, per aquests mateixos motius.

El Pic del Migdia de Bigorra (2.877 m) es troba al vessant nord del Pirineu, a cavall dels municipis occitans de Banhèras de Bigòrra i Serç. Dalt de tot del cim hi ha un observatori meteorològic i astronòmic, que es troba en funcionament des de la segona meitat del segle XIX.

Han calgut 11 anys perquè la parella de linxs del centre de recuperació de fauna MónNatura, al Pallars Sobirà, es reproduís. El naixement del cadell –fa dos mesos– és el primer que es registra al Pirineu des de fa més d'un segle. Es tracta d'un mascle de linx boreal o europeu, l'espècie autòctona extingida a la zona des de fa dècades, de mida molt més gran que el linx ibèric que viu en altres zones de l'Estat.

L’os Goiat ha atacat aquest dimecres una ovella i la seva cria d'un mes d'edat al municipi de Bausen (Val d'Aran), segons han confirmat els agents de Medi Ambient del Consell General d'Aran a través del seguiment que fan d'aquest exemplar mitjançant un collar GPS. D'aquesta manera, els forestals han pogut constatar la seva presència a la zona cap a les tres de la matinada d'aquest dimecres.

La ubicació de la Setmana Santa al calendari canvia segons l'any. Generalment oscil·la entre els mesos de març i abril, però la data de Pasqua sempre ha de coincidir amb la primera lluna plena de primavera. Així doncs, enguany ha caigut a meitats d'abril i som gairebé un mes més tard que l'any passat, quan va ser a finals de març.

El fantasma de la mineria ronda el Pirineu català. Diversos projectes intenten obrir-se pas per explorar l’extracció de materials com el wolframi -conegut també com a tungstè i demandat a la indústria electrònica i dels smartphones - o bé l’or i el cobalt. La iniciativa que desperta més controvèrsia és la sol·licitud d’investigació de tungstè i or que plana des de fa mesos sobre l’Alt Àneu, al Pallars Sobirà. El projecte inclou perforacions de fins a 150 metres de profunditat a prop de la pista forestal del port de Salau, en una àrea que ocupa prop de 30 quilòmetres quadrats i que en bona part es troba dins del Parc de l’Alt Pirineu, una zona protegida.