El Govern ha intentat aquest dilluns rebaixar la tensió oberta al voltant del Trenc després de la multitudinària cadena humana de la setmana passada. El conseller d'Agricultura, Pesca i Medi Natural, Joan Simonet, s'ha reunit amb el GOB i ha assegurat a l'entitat ecologista que "no es desprotegirà ni un sol metre quadrat" del Parc Natural del Trenc-Salobrar de Campos.

La batalla pel futur del Parc Natural del Trenc i el seu entorn té noms concrets. Particulars i empreses que fa anys intenten evitar que es consolidi una franja de protecció al voltant d'aquest espai protegit, tal com va consagrar el Pla d'Ordenació de Recursos Naturals (PORN) l'any 2023. Un és el camp de polo de Sa Barralina, impulsat per la societat Es Figueral Gran, que va presentar un dels quatre recursos judicials contra el pla d'ordenació del Trenc del 2023. Com els altres propietaris, no volien que l'àmbit del parc, ja delimitat el 2017 amb la Llei que el va declarar, s'ampliàs encara que fos senzillament com a àrea d'influència. Perquè llavors consideraven que perdien oportunitats de dur a terme activitats, com poden ser aparcaments i, fins i tot en alguns casos, restauració. Són el bessó del conflicte que ara mateix gira al voltant del parc natural, després que el Govern s'hagi reservat la possibilitat de modificar-lo directament.

Diversos usuaris de la platja del Trenc han denunciat a través d'un compte d'Instagram l'acumulació de diverses embarcacions pneumàtiques varades damunt l'arena a primera línia de mar, una pràctica que, asseguren, s'ha repetit durant les darreres setmanes i que genera preocupació tant per la seguretat dels banyistes com per l'ocupació de l'espai públic.

La batlessa de Campos, Francisca Porquer (PP), ha protagonitzat la polèmica de la setmana després d'irrompre en la lectura del manifest ecologista de diumenge al Trenc (Mallorca). Un comportament que fins i tot la presidenta Marga Prohens va criticar. Però no és la primera vegada que Porquer és al centre de l'huracà. Aquests són alguns dels moments mediàtics que ha protagonitzat la batlessa.

La multitudinària cadena humana que diumenge es va formar a la platja del Trenc (Mallorca) per exigir la conservació d'un dels espais naturals més emblemàtics de les Illes va tenir un protagonista inesperat. La batlessa del municipi de Campos, Francisca Porquer (PP), va irrompre en la lectura del manifest i va intentar fer declaracions crítiques amb la protesta. Un comportament que ha lamentat, fins i tot, la presidenta Marga Prohens. "Era a un acte per l'esclerosi múltiple i ja duia el biquini; si no, no hi hauria anat", justifica en declaracions a l'ARA Balears, en què rebutja les acusacions de boicot. "La meva intenció no va ser provocar, sinó escoltar", assegura.

La presidenta del Govern, Marga Prohens, ha criticat aquest dilluns la irrupció de la batlessa de Campos, Francisca Porquer (PP), a la manifestació del Trenc de diumenge. La batlessa es va col·locar al costat de l'escriptor Sebastià Alzamora i la portaveu del GOB, Tonina Siquier, mentre llegien el manifest, i va fer gestos cap a les persones que estaven concentrades. En una atenció als mitjans de comunicació, la presidenta s'ha desmarcat d'aquesta actitud: "El meu estil és el respecte". Demanada sobre si Porquer va voler provocar els manifestants, ha dit: "He estat clara".

La batlessa de Campos, Francisca Porquer (PP), ha irromput aquest diumenge enmig de la lectura del manifest de la cadena humana en defensa del Trenc i ha protagonitzat l'únic moment de tensió d'una mobilització que ha transcorregut en un ambient tranquil. Porquer s'ha col·locat devora l'escriptor i articulista de l'ARA Balears Sebastià Alzamora, que llegia el manifest, i de la portaveu del GOB, Tonina Siquier.

La mobilització ciutadana en defensa del Trenc és més que una protesta per un espai natural emblemàtic. És la imatge d’una societat que està en guàrdia. El lema que aquests dies torna a ressonar, ‘Ni abans, ni ara, ni mai. El Trenc no es toca’, és també una advertència preventiva davant qualsevol indici que pugui posar en risc un patrimoni col·lectiu que els mallorquins han hagut de defensar una vegada i una altra al llarg de les darreres dècades.

Fins a 74.000 metres quadrats de la zona protegida del Parc Natural Maritimoterrestre del Trenc-Salobrar de Campos, en concret tot l’entorn de les Covetes (vegeu mapa adjunt), es troben en el punt de mira i corren el perill de quedar desprotegits. Es tracta d’una franja de protecció que el Pacte va establir el 2023, cinc anys després d’aprovar el Parc Natural. Els propietaris acudiren als tribunals, que encara no han resolt el cas, i han pressionat el Govern perquè es desfaci la mesura. Algunes fonts consultades per l’ARA Balears confirmen que aquesta zona és el motiu principal pel qual l’Executiu de Marga Prohens ha decidit simplificar el camí per retocar el Parc Natural, sense haver de passar pel Parlament.

Vaig créixer amb la platja davant. Abans de saber gairebé res del món ja sabia com agafar un gambaner de mans del padrí, com l’arena banyada s’aferrava als peus (també el vernís) i com els castells que fèiem amb ma mare i el meu germà, amb un poal o només amb les mans, tenien els minuts comptats abans que la mar se’ls endugués. Més endavant arribaren els estius llargs de l’adolescència: hores i hores amb els amics asseguts damunt l’arena sense fer res més que xerrar, riure i tornar a botar d’aquella roca que vèiem des de ca nostra. Matins, horabaixes i vespres. La platja era el nostre lloc natural. No hi anàvem, hi vivíem.

El GOB ha modificat l'organització de la cadena humana convocada per aquest diumenge, 5 de juliol, en defensa del Trenc, després d'arribar a un acord amb l'organització de la jornada solidària del Mulla't per l'Esclerosi Múltiple, que també es fa al Club Nàutic de la Ràpita.

Hi ha llocs que són més que un espai natural, són símbols, perquè la seva conservació representa una manera d'entendre el país i el paisatge. El Trenc és un d'aquests llocs. Durant dècades, la societat s'ha mobilitzat per defensar aquest espai davant amenaces urbanístiques, especulatives i econòmiques.

El Trenc de fons, vestit amb calçons curts, una camiseta i un capell, més habitual d'un turista que d'un resident, amb els peus en remull. Aquest ha estat el vídeo que ha fet el conseller d'Agricultura del Govern, Joan Simonet, per defensar-se de les acusacions que ha rebut de desprotegir el Parc Natural del Trenc. El vídeo comença amb una frase que es repeteix una vegada i una altra: "Que no us enganin".

Sonen tambors de guerra en el sector ecologista de Mallorca. El Govern de Marga Prohens, després d’encadenar desregulacions i desproteccions ambientals, ara s’ha atrevit amb un dels grans símbols de l’ecologisme balear: el Trenc.

El Govern ha instal·lat càmeres per mesurar l'ocupació del pàrquing del Parc Natural del Trenc. La Conselleria d'Economia, Hisenda i Innovació ha informat que l'Agència Balear de Digitalització, Ciberseguretat i Telecomunicacions, que depèn de la Conselleria, ha completat la instal·lació de càmeres per mesurar l'ocupació de l'aparcament de la Barralina (les Covetes), situat al Parc Natural del Trenc-Salobrar de Campos. A més, ha afegit, es treballa per completar la instal·lació de sensors a l'aparcament de na Tirapel, situat al mateix espai natural.

L'hotel de cinc estrelles que es volia construir al costat del Trenc no només no s'executarà, sinó que l'Administració, principalment el Consell de Mallorca, va actuar correctament quan va desclassificar els terrenys de la finca Son Durí. És el que acaba de dictaminar el Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB) en una sentència a la qual ha tingut accés l'ARA Balears i que avala de manera definitiva la decisió de la institució insular.

El primer que surt a Google i a les xarxes socials quan se cerca informació sobre la platja del Trenc són fotografies dels icònics nius de metralladora. Enguany fa una dècada que varen deixar de ser grisos perquè el col·lectiu d'artistes urbans Boa Mistura els va convertir en Paratges de Pau. Amb un parell de passades de pintura blanca i frases del poema 'Cala Gentil' de Miquel Costa i Llobera, el grup artístic va pintar poesia damunt guerra i va canviar completament el significat de les vuit edificacions de formigó que ja havien sofert altres intervencions artístiques (grafitis) –es varen construir durant la Segona Guerra Mundial per protegir la costa sud-est de Mallorca, però no es varen arribar a emprar mai i estan repartides entre la platja de la Ràpita i el Trenc.