Quan Richard Bates va escombrar amb el seu radar el gres de l'antic edifici del Tresor de Petra, feia més de dues dècades que ningú havia sondejat tan a fons els terrenys de la ciutat de pedra. Al llarg de gairebé el mateix temps, els arqueòlegs havien estat bloquejats per un misteri certament complex. El 2003 van descobrir tombes ocultes al voltant de l’ornamentada i famosa estructura del Tresor, excavada en les parets del canó de Petra al segle I aC. Però, obstaculitzats per la burocràcia i la falta de recursos, mai havien pogut explorar a fons l'altre costat. 

Les obres que s'han fet al carrer dels Àngels de Pollença han destapat restes humanes, les més antigues que s'han trobat fins ara dins el nucli urbà. "Aquest descobriment és molt important per a Pollença, perquè és la primera evidència d'enterrament romà dins el poble. A l'entorn hi ha jaciments prehistòrics, però dins el nucli urbà és el més antic que s'ha trobat", explica l'arqueòleg Jaume Deyà, que aquests dies ha excavat en aquest indret juntament amb la seva companya, Magdalena Sastre. Aquestes restes descansen damunt teules, "un enterrament molt típic" de la civilització d'aquesta època.

El cos d'un tirà té vida material i política post mortem. Explica moltes coses sobre les societats que es creen després de la seva mort, i decidir què fer amb els cadàvers dels botxins acostuma a ser una qüestió incòmoda. Aquest divendres, 20 de novembre, farà 45 anys que va morir Franco. Alguns nostàlgics preparen misses, peregrinatges i trobades per homenatjar-lo al Valle de los Caídos i al cementiri públic de Mingorrubio, on el cadàver del dictador va ser traslladat l'octubre de l'any passat després d'un llarg estira-i-arronsa amb els seus hereus i la Fundación Francisco Franco. Les seves restes ara són al mausoleu familiar, ¿però es pot considerar que són patrimoni? ¿El govern ha de vetllar perquè sigui un lloc de memòria antifeixista i evitar que es converteixi en un lloc d'exaltació a la dictadura? ¿O la seva tomba és privada?

El Tribunal Constitucional ja ha acordat declarar inconstitucional i nul·la des del principi fins a la fi i per unanimitat la resolució del Parlament de Catalunya aprovada amb els vots de Junts pe Sí i la CUP el 9 de novembre decretant l'inici del procés de ruptura amb Espanya.

Cap sorpresa. El Parlament ha tombat la investidura del candidat de Junts pel Sí a la presidència de la Generalitat, Artur Mas, que només ha rebut els vots afirmatius –62– de la coalició que formen CDC, ERC i onze independents. La CUP, l'altra formació independentista de la cambra, hi ha votat en contra, tal com ha anunciat durant les últimes setmanes i ha concretat fa només una estona a través del seu president del grup parlamentari, Antonio Baños. En aquesta votació, Mas necessitava majoria absoluta –68 diputats– per sortir-ne president. Ha rebut 73 vots en contra, la resta de l'hemicicle.