A Sant Pere de Ribes fa poc més d’un any que ha obert l’Agrupament Escolta L’Estol, amb seu a les Roquetes. És un cau que neix de famílies i joves sense tradició escolta ni d’associacionisme juvenil, i això n'ha dificultat un xic la implantació, que es diferencia d’altres agrupaments perquè no es fa a les tardes de dissabte, com habitualment, sinó a les tardes de diumenge, i no és cada setmana, sinó cada quinze dies. El motiu no és un altre que adaptar-se a l’agenda dels joves que han de fer de caps i monitors, que no tenen prou temps per dedicar a aquesta iniciativa, però no per això volen deixar de fer-la.

Cada cop queda menys per a l’estiu i per a les vacances escolars, temps de lleure i també de casals i de colònies. L’oferta cada vegada és més àmplia i destinada a perfils ben variats d’infants i joves que volen passar una part del període estival gaudint d’activitats i aprenent a través de l’experiència. El ventall de propostes que cada any ofereixen entitats i associacions de lleure fa que les famílies hagin de tenir en compte determinats criteris a l’hora de fer la tria. Però ¿aquesta decisió ha de recaure exclusivament en les famílies? Segurament, els principals interessats també hi tenen molt a dir.

Sigui per la necessitat que tenim d’evadir-nos o per la voluntat de desconnectar de tot i descarregar frustracions a cop de crit, el cert és que els parcs d’atraccions reben més visitants que mai. S’han consolidat com a espais d’oci de primera magnitud i com a pols d’atracció turística per als territoris que els acullen. Molt probablement, l’origen d’aquests espais es remunta a les antigues fires que es feien en pobles i ciutats i el seu concepte entronca amb el de les mateixes exposicions universals, que desplegaven enginyosos muntatges per fer-se atractives al visitant. Per exemple, el 1851 obria les portes a Londres la Gran Exposició dels Treballs Industrials de Totes les Nacions, un esdeveniment que va acabar creant un model d’exposició temàtica que tenia molt de parc d’atraccions.

El Consell de Govern ha aprovat aquest dilluns, a petició de la Conselleria d’Afers Socials i Esports, el projecte de llei del lleure educatiu, que ha de ser la primera llei en aquesta matèria de les Illes Balears. Es tracta d'un text legislatiu que per primera vegada se separa de la Llei de la joventut de les Illes Balears "per atorgar-li la importància que té com a eina educativa dins l’educació no formal", apunta la Conselleria en un comunicat.

El segon estiu amb pandèmia no ha interromput les activitats de lleure que s'organitzen cada any a Mallorca, ans al contrari. Enguany hi ha hagut 41.389 participants, 2.230 més que el 2019, quan no hi havia coronavirus. D'aquests, només 154 s'han contagiat, segons dades de la Direcció Insular de Participació i Joventut del Consell de Mallorca. Pel que fa al personal educatiu, tan sols 58 dels 3.286 que han format part de les activitats han emmalaltit.

Guaiteu-los: tot el dia ajaguts al sofà o tancats a l’habitació amb pany i clau, enganxats durant hores i hores a la Play, a Netflix, a Instagram, a TikTok, a Twitch. Arriben a casa i s’hi llancen de cap. ¿Els pares poden facilitar que els fills que tenen hàbits sedentaris o que viuen amorrats a la pantalla obrin la ment i adquireixin noves aficions més enriquidores? És possible, això? I si ho és, com es fa?

L’Ajuntament ha penjat una lona modesta (i amb un logo discret, que tot s’ha de dir) en cadascuna de les dues façanes de l’escola. Negre sobre blanc, al rètol principal s’hi llegeix: “Obrim els patis. Vine a jugar al pati de l’escola! Cada dia de 18 a 20 h”. Els patis oberts són una tendència a l’alça d’esbarjo familiar i social -la paraulota tècnica de torn seria comunitari - que s’estén per les ciutats grans i mitjanes, començant pel Cap i Casal. El cas que us presentem és el de Sabadell, on els patis de sis escoles públiques de tot el terme municipal acullen del 10 d’abril al 24 de setembre totes les criatures que vulguin anar-hi a jugar (a aprendre, a relacionar-se, a gaudir), tant si són del mateix centre com si no, i de tot el ventall d’edats de la infantesa; si són grandets, amb pares o sense. La iniciativa permet fer amics; fer tribu; fer veïnat, barri, ciutat i, també i sobretot, aprofitar més i millor equipaments públics i posar-los a l’abast de tothom, més enllà de la seva comunitat educativa estricta. Obrir-los.

La Conselleria d'Afers Socials i Esports ha posat a exposició pública la que serà la primera llei del lleure de les Illes Balears. El Govern ha destacat que és una normativa pionera a la comunitat, ja que és la primera vegada que es disposarà d'una eina legislativa per dissenyar i aplicar polítiques, plans i programes destinats al lleure d'infants i joves.

Sovint l’hora del pati és la franja preferida de l’alumnat. Una estona per sortir a l’exterior i canviar d’escenari. ¿Però s’aprofita prou aquest espai? Per a Imma Marín, presidenta de Marinva i directora de l’informe Els patis de les escoles: espais d’oportunitats educatives, de la Fundació Bofill, el pati és un espai educatiu més de l’escola i no haurien de ser gaire diferents els patis de primària i secundària: “El que varia és l’ús que en fa la canalla perquè tenen edats, necessitats i interessos diferents”. Explica que així com hi ha espais d’aprenentatge interior (aules, biblioteca o laboratori), també n’hi ha d’exteriors, com el pati. No només perquè s’hi fa educació física, sinó també perquè allà hi passen coses importants, sobretot a nivell emocional. “És on es fan amistats i també on sorgeixen problemes com el bullying. És una olla que bull, que té una funció extraordinària com a espai de joc, recreació, conversa i relació, on l'alumnat es manifesta de manera espontània posant en relleu les seves competències relacionals, de resolució de conflictes, resiliència, assertivitat, etc. Un espai que, a banda de les activitats lectives que es puguin organitzar, ha de possibilitar temps lliure per a la relació i la recreació i el joc. Perquè el que necessiten els nanos és airejar-se, activitats de lleure i lúdiques decidides per ells mateixos”.

Sant Boi de Llobregat celebra aquest mes de març el Mes de la Carxofa, el producte agrícola més característic del municipi, una activitat que coincideix amb un esdeveniment d’abast internacional, ja que Barcelona i els municipis de l’àrea metropolitana acullen la Capitalitat Mundial de l’Alimentació 2021. En aquest marc, Sant Boi i el Prat organitzen una campanya conjunta de difusió de la carxofa del Parc Agrari del Baix Llobregat i els seus valors, amb el lema "Sant Boi i el Prat, Capital Mundial de la Carxofa".