“Si t’agrada Ca l’Enric, has d’anar al Lera”. Això m’ho diu un senyor que seu al meu costat mentre degustem el famós menú de becada de la família Juncà. No som a la vall de Bianya, sinó a les Nits Màgiques que organitza Montagud Editores, que, a banda de fer llibres gastronòmics de col·leccionista, també té un espai al carrer Enric Granados on fa àpats en petit comitè amb cuiners reconeguts. Hi pot anar qualsevol, tot i que cal estar atent a fer la reserva perquè les places volen. El dilluns, 4 de novembre, per exemple, hi ha un quatre mans de Borja Sierra, de la Granja Elena, i Javi Estévez, de la Tasquería de Madrid.

Ara que hi ha molts mitjans de comunicació que li truquen per fer-li una entrevista, la seva filla li va dir que potser era millor que en comptes de presentar-lo com a Toño Saz, els periodistes el presentéssim com a Antonio Saz. Des que al mes de setembre la tercera assemblea de l’Espanya Buidada va decidir presentar-se als pròxims comicis electorals, a Saz i a tots els membres de la plataforma realment se’ls ha girat feina. “Últimament vaig una mica col·lapsat”, admet l’actual coordinador, que entre la seva feina en una empresa d’hostaleria i preparar el projecte de l’Espanya Buidada per a les pròximes eleccions, reconeix que ha hagut d’abandonar algunes de les seves aficions, com l’hortet que cuidava amb el seu pare o tenir temps per a la seva família. El que no perdona és la cervesa dels divendres a la tarda, que s’ha convertit en un fòrum de debat amb els seus amics.

No anava a Madrid des d’abans de la pandèmia. Aprofitant que participava en l’acte de presentació del cicle Catalunya-Espanya, del conflicte al diàleg i la negociació política?, organitzat per la Delegació de la Generalitat, m’hi vaig quedar tres dies visitant amistats i coneguts. El que més em va sorprendre va ser el fet que entre sectors progressistes i liberals de la capital del regne pesa de manera generalitzada la convicció que PP i Vox sumaran l’absoluta. Aquest mal auguri s’explica per dos factors. El primer, les enquestes. Els digitals de dretes van publicant (pseudo)dades dia sí dia també que acaben construint un cert imaginari de victòria. A més, la devaluació de la credibilitat del CIS en mans de la presidència de Tezanos dificulta calibrar la temperatura real de l’opinió pública. El segon, els ànims. La popularitat de Díaz Ayuso i l’efectivitat política de Vox generen un cert sentiment d’incomprensió i desesperança.

Ha estat la gran oblidada durant anys i potser per això s'ha arribat al punt de batejar-la com l'Espanya buidada. Des de ja fa uns mesos, però, els territoris espanyols més despoblats s'han fet lloc en l'agenda política estatal. Al setembre, els impulsors de la plataforma van decidir que concorrerien a les pròximes eleccions generals, sense determinar encara amb quina fórmula. Des de llavors, les especulacions sobre la seva repercussió en el tauler polític han estat múltiples: des d'enquestes que els pronostiquen 15 escons al Congrés fins a suposats intents dels grans partits de controlar aquestes plataformes. "De moment no hem detectat res", assegura el coordinador de l'Espanya Buidada, Antonio Saz, en declaracions a l'ARA quan li pregunten sobre suposades pressions dels grans partits, com el PSOE o PP. Ara bé, ni ell ni cap dels representants de la plataforma al territori descarten que això pugui passar quan presentin oficialment la fórmula sota la qual es presentaran –ho avançaran finalment al gener– i la candidatura comenci a prendre forma. Al cap i a la fi, el bipartidisme és, en les circumscripcions petites, el principal amenaçat per aquest projecte.

La setmana passada aquest diari es feia ressò d’un estudi de la Cambra de Comerç d’Espanya i el Col·legi General d’Economistes que destaca el fet que les regions amb un PIB per càpita més baix el 1975 han sigut les que més l’han augmentat durant els 45 anys següents. No deien, però, que aquestes regions també són les que més població i més pes econòmic han perdut.

El Banc d'Espanya creu que la pandèmia del covid-19 és una oportunitat per a la denominada Espanya buidada, ja que si es potencien les telecomunicacions i la digitalització les zones rurals podrien atreure empreses i treballadors. De retruc, aquest impuls a la seva economia permetria escurçar la diferència de rendes amb les zones urbanes.

Un dels fenòmens que han emergit amb gran força mediàtica i política recentment és el de l’Espanya buidada. El fenomen ve de lluny, i s’hi ajunten dos factors: un de caràcter general –global– i un altre de més específicament espanyol.