hongria i Polònia han vetat el pressupost d'1,15 bilions d'euros (1,4 bilions de dòlars) en set anys proposat per la Unió Europea i el fons de recuperació europeu de 750.000 milions d'euros. Els dos països serien els més beneficiats per aquest pressupost, però els seus governs s'oposen tenaçment a la condicionalitat basada en el respecte a l'estat de dret que la UE va aprovar a instàncies del Parlament Europeu. Saben que estan cometent violacions flagrants en aquest sentit i no volen pagar-ne les conseqüències.

Des del moment en què es va saber la marxa d'un dels principals contribuents de la Unió Europea amb el Brexit, va quedar clar que seria molt difícil evitar les retallades al pressupost comunitari. I, per més que el Parlament Europeu avisi que vol ambició i que un grup de països partidaris de la cohesió faci pinya, els números són els que són, la UE funciona per unanimitat i els més rics no volen pagar la factura del Brexit. Després d'una ronda de trobades amb els líders europeus, aquest divendres el Consell Europeu, presidit per Charles Michel, ha presentat la seva proposta base de marc financer plurianual (MFP), sobre la qual espera que els Vint-i-set aconsegueixin un acord dijous que ve, en la cimera extraordinària fixada per marcar els diners amb què comptarà la Unió entre el 2021 i el 2027. Una base que previsiblement es convertirà en un ring de batalla. Suposaria un pressupost de només un 1,074% de la renda europea i, per tant, retallades en la política agrària comuna (PAC) i el Fons de Cohesió. Es preveu, en canvi, augmentar la despesa destinada a control de fronteres i seguretat.