9 de novembre del 2024. L'Argentina. El corresponsal a Europa de la televisió La Nación+ (LN+), Christian Martin, que informa des del Regne Unit, parla de les inundacions de Cadaqués amb una imatge falsa. En lloc d'aparèixer en pantalla fotos de cotxes amuntegats a la riera, l'informatiu argentí il·lustra els aiguats amb l'Onyar, a l'altura de les emblemàtiques cases de colors de Girona, ple de cotxes arrossegats per la força del riu. El que els argentins van percebre com una notícia més, per als gironins –quan el vídeo es va propagar per les xarxes socials– va ser una mostra de fins a quin punt les imatges generades per intel·ligència artificial poden alterar la nostra percepció de la realitat i generar desinformació.

L’any passat, el 20 de novembre acabava així el meu article sobre els drets digitals de la infància: “El problema de la infància i l’adolescència actuals no és la tecnologia sinó un món adult deshumanitzat, que vol controlar el seu accés a la tecnologia per no resoldre la complicada qüestió de com s'educa en una vida plena de tecnologia”. Torno al tema amb la depressió inevitable de comprovar que no ha canviat res i que, més aviat, tots els esforços es concentren a aconseguir més control. Sempre igual de fàcil: que s'esperin a ser grans i no entrin en contacte amb un aparell, una substància, una activitat, una realitat. Ara, fins i tot, amb moviments com el de les escoles out, desconnectades, que tenen l'aspiració que a l’escola tot torni a ser paper.

Alumnes de 5è i 6è de primària i de primer a quart d'ESO de deu centres educatius de Girona han participat en el concurs de relats i dibuixos sobre l'ús del mòbil i de les pantalles convocat per l'ARA i Unicef amb la col·laboració de l’Ajuntament de Girona, la Diputació de Girona, Plataforma Educativa i ARA Llibres. Aquests són els relats i els dibuixos guanyadors i finalistes que han participat en el concurs. En total, s'han presentat més de 150 treballs.

Fa mesos que es palpa una escalada de malestar emocional i trastorns de la salut mental en les franges d’edat més joves, i l'augment està saturant els centres de salut mental infantojuvenils (CSMIJ), escanyats per falta de recursos econòmics i falta de personal des de fa anys. Aquests serveis han hagut d’adoptar un paper reactiu davant l’emergència derivada de la pandèmia en infants i adolescents, un dels grups més afectats per les conseqüències  –socials i econòmiques – que també ha tingut el coronavirus, i els ha tocat prioritzar els casos més greus, que en són molts. El llistat de problemàtiques és alarmant: trastorns de la conducta alimentària (TCA), alguns en situacions de risc vital; ideacions suïcides, autolesions i temptatives; crisis d’agressivitat; episodis d’ansietat cronificada i depressions, o reaccions d’aïllament i falta d’estimulació en infants que tenen poc més de cinc anys. “Aquests són els grups que més estem atenent i també els més greus que hi podria haver, perquè hi ha risc vital. L’onada de salut mental infantojuvenil no ha afluixat i no és només una qüestió de quantitat, sinó de gravetat”, afirma el coordinador del CSMIJ de Santa Coloma de Gramenet, Josep Checa.

Més de 40 escoles i instituts han participat en el concurs de relats i dibuixos sobre salut mental convocat per l'ARA amb la col·laboració d'Unicef. Aquest divendres s'han entregat els premis en un acte a l'auditori de la Facultat de Geografia i Història de la UB. Aquests són els relats guanyadors i finalistes i alguns dels dibuixos que han participat en el concurs.

La infantesa, ja sigui com a experiència perduda o bé com a concepte, ha estat objecte de la feina de filòsofs i escriptors de tots els temps. El poeta Rilke va dir una vegada que l’autèntica pàtria era la infantesa. Amb això subratllava un sentit de pertinença. De petits, hem format part d’un ambient i d’un sentiment, més enllà de la realitat dels adults que ens envoltaven. Érem ciutadans d’un món on el joc i la imaginació regnaven. Al final, com digué Freud, bona part del que vam viure ha quedat enterrat en l’inconscient. Tanmateix, aquesta amnèsia de la infantesa no impedeix que encara moltes vegades els records encoberts surin alegrement entre les idees d’adults que travessen les nostres vides. La infantesa és una sensació –va dir l’escriptor Aharon Appelfeld– que t’orienta com una brúixola. Perdut als boscos d’Ucraïna, després d’haver escapat a l’extermini durant la Segona Gran Guerra, el petit Erwin estava sol. Contemplava els arbres, escoltava la remor de l’aigua quan baixava fort pels rius, no es bellugava sota la pluja persistent per fer-se una cosa més, un objecte natural camuflat. El petit Erwin tenia visions: una vegada va veure un cavall blanc. Era senyal que aquell dia tot aniria bé, potser podria menjar un tros de pa. Una altra vegada va trobar-se davant d’un pomer ple de fruita. Potser durant la jornada algú li oferiria un jaç per dormir. La infantesa és aquest moment divers on sorgeix què som com una petita herba emmig d’un prat.

Vint-i-tres cares petites apareixen a la pantalla de l'ordinador. Algunes somriuen, algunes gesticulen i d'altres busquen el suport del mestre, amagat en algun lloc de la classe, amb una mirada tímida. N'hi ha que, tot i haver-se connectat des de l'habitació, s'han vestit amb l'uniforme escolar per a l'ocasió. "Aquest any hem perdut l'alegria de veure-us rondar per la Facultat de Filosofia, però tenim la sort de comptar, per primera vegada, amb els companys de l'Amèrica Llatina", comença la directora del Grup d'Innovació i Recerca per l'Ensenyament de Filosofia (Grup IREF), Glòria Arbonès.

Cada dia que passa és un èxit. Cada dia que les escoles obren les portes, i els infants omplen els carrers i les places de viles i ciutats per fer el camí de l’escola, és un gran èxit del qual tots ens hauríem de felicitar. I, sobretot, felicitar els equips de mestres de totes les escoles del país que ho donen tot per fer-ho possible. I també els infants, que en gaudeixen, malgrat els confinaments parcials que ens toca complir.

Els efectes de la pandèmia en la salut dels infants del nostre país s’hauran d’estimar al llarg del 2021, quan disposem de dades oficials. No obstant, alguns estudis recents estimen que gairebé la meitat de la població infantil ha vist deteriorada la seva salut emocional durant el confinament, com també que haver d’estar tancats ha suposat un augment del risc per a la salut dels nens i nenes de famílies en situació de vulnerabilitat. Existeix una sobrada evidència empírica de com l’habitatge és un factor determinant de les desigualtats en la salut, de manera que els infants amb menys recursos socioeconòmics tenen més probabilitat de viure en pitjors condicions residencials i, per tant, de tenir un pitjor estat de salut.