Arriben a l'Ateneu Barcelonès per parlar del retorn d'El Último de la Fila. Manolo García du una jaqueta texana. Quimi Portet, una americana d'entretemps. "Semblo l'advocat del Manolo", diu l'astre intercomarcal amb el sentit de l'humor que esquitxa també la roda de premsa. "Estem a la vostra disposició per si teniu alguna pregunta fàcil que no hem estudiat", demana Portet. "Ens mereixem aquesta alegria", afegeix García. L'alegria de fer una gira de nou concerts que començarà el 25 d'abril del 2026 a Fuengirola i que després passarà per l'Estadi Olímpic Lluís Companys (3 de maig), Roquetas de Mar (16 de maig), Madrid (23 de maig), Barakaldo (30 de maig), la Corunya (13 de juny), Avilés (20 de juny), Sevilla (27 de juny) i l'Estadi Ciutat de València (4 de juliol). Les entrades, amb preus que van dels 71,50 als 104,50 euros (amb les despeses de gestió incloses), es posen a la venda aquest dijous a les 10 h a la web de Ticketmaster.

La bona sintonia entre Manolo García i Quimi Portet ha propiciat una de les notícies de l'any: el retorn als escenaris d'El Útimo de la Fila. De moment, serà una gira, prevista per al 2026, amb concerts a Fuengirola, Barcelona, Roquetas de Mar, Madrid, Sant Sebastià, la Corunya, Avilés, Sevilla i València. Les entrades per als concerts es posaran a la venda el 29 de maig a la web del grup.

Quimi Portet comença Cançons en bell llemosí (1987-2020) (La Segona Periferia) com si fos Pla: "Els catalans passem generalment per ser un bestiar tirant a modest [...]. Si jo hagués sigut intel·ligent, hauria estat un cínic plausible, però [...] he hagut de conformar-me amb ser allò que en diuen «de la broma»...". Les lletres de les cançons de Portet en català venen amb unes introduccions biogràfico-filosòfiques que el desmenteixen: Portet brilla per la seva intel·ligència.

El músic Quimi Portet (Vic, 1957) acaba de publicar Cançons en bell llemosí, un llibre on recull les lletres de les seves 130 cançons en català. El pròleg el signa Quim Monzó i l’epíleg és de Manolo García, amb qui –entre moltes altres coses– Portet va viure una dècada de bogeria amb El Último de la Fila. Llegides sense l’acompanyament musical, les lletres que escriu Quimi Portet són encara més divertides, delicades, poètiques o metafísiques. Per això a l’entrevista d’avui no hi haurà preguntes. Només versos de les seves cançons que he seleccionat per mantenir la conversa amb Quimi Portet.

Quimi Portet despenja el telèfon de bon matí per parlar del concert que farà el 6 d'abril al Teatre Municipal de Girona, dins del Festival Strenes, i que repetirà l'endemà al Cafè Teatre de Lleida. Són dues parades de l'etern i particular world tour del músic osonenc.

Quimi Portet no és gaire amic dels discos en directe. Potser per això n'ha fet un, titulat Si plou, ho farem al pavelló (Live in Cincinnati) (Quisso Records, 2020), que, més que reproduir fidelment el so dels concerts, busca documentar la manera de fer del trio que completen el bateria Àngel Celada i el guitarrista Jordi Busquets. L'àlbum, que inclou dues cançons noves, també funciona com a actualització del repertori, de la mateixa manera que el nou videoclip de La Rambla està adaptat a la realitat pandèmica.

La 30a edició del Festival Altaveu tindrà un to reivindicatiu: el director del certamen, Jordi Turtós, ha reunit una desena de concerts de músics com El Petit de Cal Eril, Ferran Palau i els nord-americans Boytoy, amb el lema 'Alça la veu', per reclamar la llibertat d'expressió. "Enguany la llibertat d'expressió s'està veient amenaçada i cal defensar-la", diu Turtós.

Quimi Portet (Vic, 1957) no va celebrar de manera especial el seu 60è aniversari -“Als 50 encara fas festa, als 60 ja no”, diu fent broma-, però porta bé el pas del temps. “La por del ridícul hi és sempre i fa angúnia veure artistes que es fan els joves -diu-. Jo no ho soc, de jove. Tampoc soc rocker; jo soc músic. Però sí que soc de la primera generació que de grans toquem rock’n’roll, que en teoria és una música de joves. I ho faig perquè el rock és el gènere que sento més pròxim, sobretot si bec dues cerveses”.

El desè àlbum en solitari de Quimi Portet es titularà 'Festa major d'hivern' i es publicarà el 6 d'abril a través de Quisso Records i Fina Estampa. El treball consta de 13 cançons on "barreja sensibilitat i ironia", segons informa l'artista en un comunicat. Coproduït juntament amb el britànic Daivd Tickle, amb qui ja va treballar a 'Astronomía razonable' (1993) i 'Hoquei sobre pedres' (1997), aquest nou disc és, segons el músic, "un repertori 100% Quimi Portet".

Mai no he tingut una bandera. Com cantava el Quimi Portet (i el Manolo García) quan ell i jo érem joves i frases com aquestes no et convertien en sospitós, Mi patria en mis zapatos. No entenc els qui necessiten un drap a l’esquena, al balcó o en un pal per expressar la seva identitat. Però sé que les coses més importants no s’han d’entendre i, com no pot ser d’una altra manera, els respecto. Confesso que tinc un petit problema amb la bandera espanyola, però no per espanyola. Per edat i per educació sentimental la veig com la bandera franquista. Amb la tricolor -tan espanyola com la rojigualda - no en tinc cap, de problema (de fet, també per educació sentimental, li tinc simpatia ideològica).

Un entusiasme col·lectiu es va fer sentir a la sala Razzmatazz quan va acabar Huesos, un dels punts àlgids de la reunió en directe de Los Rápidos i Los Burros, els grups que van precedir a la formació d'El Último de la Fila. El públic cridava amb ímpetu futbolístic. Reclamava que els músics tornessin a sortir per rematar un concert que va activar diverses intensitats de nostàlgia i que en alguns moments va ser molt emocionant, perquè hi ha composicions de Manolo García i Quimi Portet que han esdevingut cançons populars en el sentit més pur de la paraula. Les dues mil persones que van omplir divendres la sala del Poblenou, i segurament també les que l'ompliran aquest diumenge, no necessiten res més que un acord per reapropiar-se d'unes cançons que han sigut importants en les seves vides.

El festival Strenes de Girona ha anunciat els seus primers noms confirmats per al 2016. Quimi Portet estrenarà nou disc, que està enregistrant, Marina Rossell hi iniciarà la seva nova gira i Núria Graham presentarà un nou EP.

Grups i solistes del panorama musical independent participen en la campanya solidària 'Canciones contra el Hambre' de recollida de fons per als bancs d'aliments. Col·laboren músics catalans com La Pegatina, Quimi Portet i Shuarma, a més de María Villalón, El Canijo de Jerez, Toni Zenet, Xoel López, D'Callaos, Izal, Gritando en Silencio, Mäbu, Willy Naves, Caustic Roll Dave i V de Vodka, entre d'altres artistes.

Ni el fort vent que ha bufat aquest dies a l'Empordà ha pogut aturar el creixement de l'Acústica de Figueres. "L'èxit d'aquest any ha sigut poder augmentar el nombre d'espectadors tot i el context de crisi i les condicions meteorològiques adverses de pluja i tramuntana", va dir el director del festival, Xavi Pascual.

Mishima porten uns mesos escampant el seu ambigu amor feliç. Divendres tocava parada al popArb, que pràcticament és la seva segona residència. Jugant com a locals i amb el públic a favor, van saber aprofitar el moment per oferir un concert impecable especialment indicat per a un festival i construït amb la fermesa que proporciona el repertori de 'L'amor feliç'. Van començar amb 'La vella ferida' i van acabar amb 'El camí més llarg', demostrant la confiança que el quintet barceloní ha dipositat en el nou disc.

La formació britànica de ska The Specials i el grup nord-americà de hip-hop Cypress Hill s'afegeixen al cartell del festival Cruïlla Barcelona, que se celebrarà al Parc del Fòrum els dies 6 i 7 de juliol. L'organització del festival també ha confirmat les actuacions de les cantants nord-americanes Sharon Jones (acompanyada dels Dap-Kings, el grup habitual d'Amy Winehouse) i Nneka, del músic aragonès Bigott i dels catalans La Pegatina, Quimi Portet i Lenacay (ex-Ojos de Brujo).