Clauers, tasses, postals i imants de nevera. La silueta del monument franquista de Tortosa ha aparegut estampat en el que volen ser uns nous souvenirs de la capital del Baix Ebre. El Col·lectiu per la Reinterpretació del Monument a la Batalla de l’Ebre (Corembe) ha dissenyat i posat a la venda via Instagram aquests productes –que han de servir per ajudar a finançar l'entitat– just abans de les festes de la Cinta, que comencen l'1 de setembre. L'aparició de marxandatge amb aquest símbol de seguida ha aixecat polseguera entre els ebrencs i ha posat en alerta els col·lectius vinculats a la memòria democràtica.

El foc de Corbera d'Ebre (Terra Alta), que va cremar 400 hectàrees entre el 16 i el 18 de juny, ha deixat a la vista restes òssies de soldats morts durant la Guerra Civil. Hi ha més de 20 punts en què els ossos dels soldats morts són visibles a la superfície. La consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, ha explicat aquest divendres que membres del cos de Bombers, agents rurals i també alguns historiadors van posar en coneixement de la direcció general de Memòria Democràtica el descobriment d’aquestes restes, que van aflorar arran de l’incendi forestal. "Aquesta zona va ser primera línia del front durant la Batalla de l’Ebre i aquestes restes ens parlen d’aquells fets tan tristos, d’aquells combatents –molts d’ells joves– que van perdre la vida en aquesta zona”, ha dit. De fet, en aquesta zona s'hi han localitzat des del 2009, gràcies al Pla de Fosses, 115 restes humanes d'aquell període.

“Pau, pietat i perdó” són les tres paraules que van tancar el discurs que Manuel Azaña, el president de la Segona República Espanyola, va llegir el 18 de juliol del 1938 –ara fa vuitanta-tres anys– en un acte públic a l'Ajuntament de Barcelona. Va ser un missatge que buscava la reconciliació en el segon aniversari de l’esclat de la Guerra Civil, quan ja s’augurava la victòria franquista. Aquesta setmana, les paraules d’Azaña han tornat a ressonar a la vora de l’Ebre: el periodista tortosí Daniel Arasa s’ho ha fet venir bé i les ha posat com a exemple en una de les seves proclames per intentar aturar la retirada del "monumento a los caídos en la Batalla del Ebro", l’estructura de quaranta-cinc metres d’alçada ubicada en una pilastra al mig del riu a Tortosa i que el 1966 va inaugurar el mateix general Franco.

El monument franquista de l'Ebre, que s'havia de retirar el 18 de juliol, podria quedar-se un any més a Tortosa. Les mesures cautelars del jutjat contenciós administratiu número 2 de Tarragona afecten, per ara, la llicència d’obres que va atorgar l’Ajuntament de Tortosa al departament de Justícia i suposarà la paralització total del procés de retirada fins que no es resolguin els dos recursos contenciosos presentats pel Col·lectiu per la Reinterpretació del Monument a la Batalla de l'Ebre (Corembe). Una decisió que la conselleria de Justícia ha recorregut davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per evitar més retards. El departament de Justícia no vol allargar el procés perquè les tasques per retirar el monument s'han de fer ara, a l'estiu, quan el cabal és baix: "Si la jutge retarda la decisió sobre la retirada del monument franquista, podria obligar-nos a retardar-la un any. Ara és el moment de fer-ho, amb el cabal del riu baix", ha assegurat la consellera Lourdes Ciuró.

El govern català va anunciar que començaria a retirar el monument franquista de l'Ebre el 18 de juliol, el dia que es compleixen 85 anys del cop d'estat franquista. De fet, les prospeccions geològiques per instal·lar les grues que han de permetre treure el vestigi del mig del riu ja han començat. Tanmateix, hi ha una part de la població que es resisteix que desaparegui del paisatge tortosí la piràmide de ferro forjat de 45 metres que es va construir el 1966 per commemorar el 25è aniversari de la victòria franquista a la Batalla de l’Ebre.

La piràmide de ferro forjat de 45 metres foradada per orificis de metralla que es van transformant progressivament en ciris i creus que es va construir el 1966 per commemorar el 25è aniversari de la victòria franquista a la Batalla de l’Ebre aviat desapareixerà del paisatge tortosí. La intenció és retirar-lo del riu Ebre, al seu pas per Tortosa, aquest estiu per poder-lo conservar de manera íntegra i transportar-lo i emmagatzemar-lo amb facilitat. No serà una tasca senzilla perquè les dimensions del monument són força importants: té dues piràmides, una de 16 metres i l'altra d'uns 40 metres. El cost de l'operació serà d'uns 200.000 euros.

En una carta enviada a la vicepresidenta del govern espanyol, Carmen Calvo, a la qual ha tingut accés Efe, la consellera de Justícia, Ester Capella, demana que es desbloquegi la retirada del monument franquista de Tortosa. Capella recorda que el monument s'hauria d'haver retirat fa anys, arran de la llei que va impulsar el 2007 el govern socialista de José Luis Rodríguez Zapatero, que obliga a eliminar els símbols franquistes.

Els Mossos d'Esquadra i la Policia Local de Tortosa investiguen les causes d'un incendi aquest dimarts a la matinada al monument franquista del riu Ebre. A tres quarts de tres de la nit va saltar l'avís. Una deflagració va encendre un foc a la base del monòlit. Al lloc hi van acudir les forces policials i una dotació terrestre dels Bombers, però com que el monument és al mig del riu i és de difícil accés, finalment el foc es va apagar sol després de cremar durant uns tres quarts d'hora. De moment es desconeix com es va originar ni tampoc es va veure cap persona prop del lloc dels fets, però s'està investigant si s'hi van cremar materials que podrien ser neumàtics.