Barcelona és una festa si ets del Barça, tot i que el Vila-real es va endur els tres punts cap a la Plana i va celebrar de passada que jugarà la Champions. Catalunya s'emociona amb un equip que no vol perdre ni les costellades els dies que tens ressaca. Però és impossible competir igual quan ja ets campió i quan la setmana ha estat llarga, amb un derbi exigent i una rua antològica. Després de fer sortir mitja ciutat als carrers, el Barça va celebrar el títol de Lliga amb una nova festa a l’Olímpic Lluís Companys que va començar després de caure amb el Vila-real en un partit en què l’únic que va acabar amb cara de pocs amics va ser Lewandowski, que ja sap que aquest any no serà el màxim golejador de la Lliga. No es pot tenir tot, en aquesta vida. Aquesta tot just és la primera derrota a la Lliga aquest any 2025. Un èxit sense esquerdes, en què ningú pot dubtar del joc d'un equip excitant.

Hansi Flick fa passos de gegant per ser canonitzat com a sant del barcelonisme. Sis partits a la Lliga i sis triomfs. El Vila-real, que rebia els blaugranes amb la condició d’imbatut, va encaixar la primera derrota contra un Barça que s’encomana a la fe indestructible del seu entrenador (1-5). El tècnic tindria una llarga llista de motius per enrocar-se en les excuses o per plorar les desgràcies, com la malastrugança amb les lesions: Ter Stegen és la novena cara que se suma a la ja poblada infermeria blaugrana. Però Flick, metòdic i pragmàtic, treballa i treballa, sense fer gaire soroll, i obra miracles que fa només alguns mesos semblaven impensables. L’últim: golejar un dels conjunts més en forma del campionat en un estadi de la Ceràmica ple a vessar. I, a més, un equip amb fins a tres rotacions inicials de jugadors amb poquíssims minuts a la Lliga, com Pablo Torre, i futbolistes que en circumstàncies normals haurien de jugar al filial, com Sergi Domínguez i Gerard Martín. 

A Montilivi hi han passat moltes coses, en aquest curs històric. Algunes d'estel·lars, com la classificació per a la Champions després de marcar tres gols en nou minuts al Barça. Unes altres de cardíaques, com la victòria en el temps de descompte contra l'Atlètic de Madrid. Gairebé tot, de fet, ha estat positiu, perquè a l'estadi ben pocs rivals han aconseguit rascar-hi les engrunes: el Madrid (l'única derrota, fins ahir, datava del mes de setembre), l'Athletic i la Reial Societat (dos empats). La resta, una festa contínua, amb remuntades, golejades, un joc preciós i un estat de plaer permanent. El que encara no s'havia vist, però, era començar un dia i acabar un altre; un fet que es va viure contra el Vila-real, un duel fixat per dimarts que va durar fins dimecres. Els visitants van assaltar el fortí blanc-i-vermell (0-1) i el Girona, que punxa per segon cop consecutiu, lliura en safata de plata el segon lloc al Barça, que té un punt més i un partit menys.

Després de la derrota (2-3) del Reial Madrid contra el Vila-real, el futbolista blanc Fede Valverde va propinar un cop de puny a Álex Baena, jugador del Vila-real. Segons recull la premsa madrilenya, l'agressió es va produir de camí a l'aparcament dels autocars dels dos equips. L'uruguaià l'hauria estat esperant en aquesta zona. "Digue'm ara el que m'has dit sobre el meu fill", li hauria dit el migcampista de l'equip madrileny abans de l'agressió.

El control ha arribat a uns nivells d’absurditat alarmants. El futbol tracta els espectadors com a veritables idiotes. De fet, són consumidors més que espectadors. L’últim episodi: l’expulsió d’Álex Baena, el jugador del Vila-real que va veure la segona groga per aixecar-se la samarreta i mostrar un missatge de record a José Manuel Llaneza, vicepresident dels groguets que va morir als 74 anys. "Gràcies per tot, Llaneza", duia escrit Baena a la samarreta de sota que va mostrar diumenge. Targeta i al carrer.

Després de passar uns dies grogui, el Barça ja torna a caminar en la direcció correcta. Ho ha passat malament, estabornit, incapaç de fer dues passes seguides. Però entre els canvis a l’equip de Xavi i el lideratge de Robert Lewandowski, l’equip blaugrana va recuperar l’autoestima golejant un Vila-real massa fluix (3-0). Gairebé sempre que Unai Emery arriba al Camp Nou en marxa escaldat. Els groguets eren els convidats ideals en un partit trampa, ja que en cas que el Barça hagués punxat haurien sonat les trompetes que alerten d’una nova crisi en un club que necessita pau. En canvi, tornen a sonar violins. 

El Liverpool està a les portes d'una nova final de la Lliga de Campions. L'únic equip capaç de fer la guitza al Manchester City de Pep Guardiola viatja a Vila-real després de guanyar 2-0 a Anfield per segellar la classificació aquest dimarts (21 h, Movistar Liga de Campeones) per a la final de París. El Liverpool és la tempesta perfecta: pressiona de manera agonitzant i ataca per tots costats. La seva proposta, molt rica en resiliència i atreviment, respon a la història de vida del seu entrenador: Jürgen Klopp. Fa uns anys treballava de matinada en un magatzem carregant caixes; ara està a punt de portar el seu Liverpool a la tercera final de Champions.

"Quan vaig arribar al Vila-real, no tenia Ciutat Esportiva. I el Madrigal estava en obres, era molt petit. El vestidor era molt modest i solíem entrenar-nos al mateix camp cada matí. Molts jugadors hi anaven caminant, altres vivien a la part de la costa. Era com viure en un poble. Et parava un senyor que anava a treballar al camp, els nens de l’escola...", recorda l’exporter Andreu Palop, que va jugar a mitjans dels anys 90 cedit al club groguet. "Ja veies que la directiva volia créixer, però ¿imaginar que podria jugar una final Europea? No, llavors semblava una bogeria", explica.

El Vila-real va desaprofitar una oportunitat d’or per viatjar a Londres amb un marcador folgat. Tot i que el conjunt groguet va guanyar l’Arsenal (2-1), el va deixar escapar viu de cara a la tornada de les semifinals de l’Europa League.

Allà on no arriben les cames hi arriba el cor. Atrapat dins d’un calendari exigent sense pausa, el Barça va serrar les dents per endur-se un triomf d’or de Vila-real gràcies a la picaresca de Griezmann (1-2). Després de beure de la Copa del Rei, el Barça té més fam que mai i dijous ja podria ser líder si derrota el Granada, ja que en una jornada rodona, l’Atlètic de Madrid va seguir deixant-se part del crèdit que li queda a Bilbao (2-1). L’equip de Koeman en vol més, sense pensar que falta un davanter centre, que alguns jugadors noten el cansament per les poques rotacions del tècnic i que les cames de Messi estan plenes de blaus de les trompades que rep. Tant li fa, el Barça ja ha atrapat de nou el Madrid, tot i tenir un partit menys. I l’Atlètic de Madrid nota al clatell l’alè de l’equip blaugrana, deixant-se punts. Ara, per seguir guanyant, caldrà sumar nous efectius a la causa.

El Reial Madrid va empatar contra la Reial Societat (1-1). L’equip blanc va aconseguir el gol de l’empat en l’últim minut d’un partit que ja veia perdut. Portu va avançar el conjunt basc en el minut 55 amb una gran rematada de cap, però els locals van igualar el marcador gràcies a un gol molt afortunat de Vinicius en el minut 89. L’empat deixa el Madrid compartint la segona posició amb el Barça ja que tots dos sumen 53 punts. L’Atlètic de Madrid, que encara té un partit menys, té un avantatge de cinc punts (58). Després d’una primera meitat en què l’equip local va comptar amb fins a quatre ocasions de perill per inaugurar el marcador, el partit va canviar per complet en una segona part en la qual el conjunt basc va sortir amb molta més energia.

Amb més gols que brillantor, l’Atlètic de Madrid va sumar ahir els tres punts en la visita a l’Estadi de la Ceràmica (0-2). El conjunt matalasser, que arribava al partit després d’haver encaixat un empat i una derrota contra el Llevant en els dos últims partits de Lliga, va haver de suar de valent per superar un intens Vila-real.

En els dos últims partits de Lliga, contra el València i el Vila-real, el Reial Madrid ha comès quatre penals. Davant el conjunt xe van encaixar un escandalós 4-1 i aquest dissabte el conjunt de Zinedine Zidane no ha pogut passar de l'empat a l'Estadi de la Ceràmica (1-1).

El Camp Nou, que celebrava 62 anys de vida el dia de la Mercè, és com un animal. Respira, estima i pateix. I de vegades arriba un moment en què està a un pas de començar a xiular, tip de patir. Una cruïlla en què una genialitat provocarà una ovació però una errada portarà una estirada d’orelles. Al Barça de Valverde li va sortir cara contra el Vila-real (2-1). Com en els altres partits a casa, va guanyar. Però a diferència dels triomfs contra el Betis i el València, ho va fer sense sentir-se còmode. Al final, el millor va ser el marcador i poder disfrutar dels últims minuts d’un Ansu Fati tan descarat que va tenir prou personalitat per engrescar un equip moix després de perdre Messi una altra vegada. L’argentí, titular, va ser substituït al descans amb molèsties. I quan Messi pateix, el Camp Nou pateix.

Ousmane Dembélé està fent mèrits perquè es deixi de parlar dels seus retards i de les seves actituds compromeses fora de la gespa. Té el talent i l’edat per esclatar, per fer-se seva l’afició del Camp Nou, exigent però que sap quan ser agraïda. La figura de Dembélé és com el seu futbol: capaç del millor i del pitjor. Capaç tant de regatejar fins a en tres ocasions un rival i aixecar els aficionats de les seves cadires o de fer gols decisius com d’errar una passada fàcil.

El Barça s’ha convertit en un grup de música amb algunes cançons que mai passen de moda però incapaç de tancar un concert rodó, d’aquells que atrapen els aficionats des del primer moment. L’equip de Valverde va derrotar el Vila-real barrejant moments engrescadors amb d’altres de més ensopits i va sumar un triomf que va permetre recuperar el liderat, trencar la ratxa de dos partits de Lliga sense guanyar i, de pas, deixar de rebre gols. Una victòria en què alguns jugadors van afinar els instruments, com Dembélé i un Aleñá que va decidir el partit amb un gran gol a la segona part. D’altres, en canvi, van desafinar. Entre les lesions, els rivals i un calendari que fa pujada, el Barça guanya perquè té talent, però segueix lluny de la seva millor versió. Imposa, però no espanta. Guanya, però sense convèncer del tot.

El Vila-real ha caigut eliminat de l'Europa League aquest vespre després de perdre (0-1) contra l'Olympique de Lió a la tornada dels setzens de final. El conjunt dirigit per Javier Calleja necessitava aixecar un 1-3 en contra, però no ha pogut mantenir la porteria a zero i signar la remuntada. El seu rendiment ha anat de menys a més, ha guanyat la pilota al mig del camp i ha generat perill.

La jutge del jutjat número 6 de Llíria ha declarat presó preventiva per al jugador portuguès del Vila-real Ruben Semedo després que aquest matí hagi prestat declaració. La jutge va decidir que Semedo fos ingressat de manera preventiva en la penitenciària de Picassent després d'escoltar les declaracions del futbolista, que ha estat acompanyat dels seus advocats. El defensa portuguès del Vila-real Ruben Semedo va ser detingut dimarts per haver protagonitzat un incident violent amb una pistola. Segons va informar el diari 'Las Provincias', l'exjugador del Reus Deportiu va ser acusat de delictes de lesions, detenció il·legal i robatori.

L'Alabès segueix en ratxa i s'ha endut el triomf de l'estadi de la Ceràmica malgrat totes les ocasions al final del partit d'un Vila-real sense punteria (1-2).

Ja queda poc perquè comenci la fase de grups de la Champions League. Però abans s'haurà de jugar l'última fase prèvia per acabar de decidir els últims equips que disputen la màxima competició de clubs europea. I entre aquests equips hi ha el Manchester City de Pep Guardiola.