El Partit Popular i Vox han acordat la supressió del Premi Guillem Agulló que des del 2017 les Corts Valencianes concedien a persones i entitats per reconèixer la seva tasca en la lluita contra la xenofòbia i els delictes d'odi. El guardó portava el nom del jove antifeixista valencià assassinat l’any 1993 per un grup d’extrema dreta, i s'atorgava coincidint amb la commemoració del 25 d’Abril, diada tradicional del valencianisme polític i del Parlament.

"Es van equivocar. L'assassinat en lloc d'atemorir-nos ens va unir i ens va donar força. Algunes entitats que estaven adormides van revifar i altres, com nosaltres, vam nàixer". Així explica Mercè Martínez, membre del col·lectiu autogestionat Ca Bassot de Burjassot, l'impacte que va tenir en la societat valenciana l'homicidi del jove antifeixista Guillem Agulló l'any 1993.

Hi ha figures que travessen la història. Caminant pels segles, alguns noms s'escolen pels forats dels temps i desobeïxen la incertesa de l'oblit. Algunes d'aquestes figures són filles de la història oficial. Autèntiques llegendes construïdes des dels butlletins i les cerimònies d'estat. D'altres, en canvi, són el fruit d'un error històric. Els nascuts a la perifèria, als suburbis del temps. Com diria el bisbe d'Araguaia, són els que neixen dels marges. 

El president del partit ultradretà España 2000, José Luis Roberto, ha presentat una querella contra els autors de la pel·lícula La mort de Guillem, el film que narrade la pel·lícula, Carlos Marqués-Marcet, els guionistes Roger Danès i Alfred Pérez Fargas, la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals d'un delicte d'odi perquè considera que se l'assenyala "com a possible autor intel·lectual o capo d'aquesta trama criminal mai descoberta que es pretén revelar".

Guillem és la novel·la amb què la periodista i escriptora barcelonina Núria Cadenes recupera la investigació policial i el judici per l’assassinat del jove independentista i antifeixista valencià Guillem Agulló l’11 d’abril del 1993. Tenia divuit anys. El cas va sotragar i marcar una generació sencera de joves i Guillem Agulló ha esdevingut un símbol de llibertat. L'ARA ofereix la novel·la, que ha rebut elogis de la crítica i està nominada al premi de millor novel·la de l'any per Òmnium. Es podrà trobar al quiosc amb el diari del 21 al 27 de novembre per 17.90 euros.

L'estrena televisiva de la pel·lícula La mort de Guillem arribava carregada de significació. Primer, perquè suposava poder retre justícia –ni que fos audiovisual– a la figura d'aquest jove independentista antifeixista, assassinat l'any 1993. I, segon, per les circumstàncies de l'emissió: es tractava d'una estrena simultània a TV3, IB3 i À Punt. No és la reciprocitat, però s'hi comença a assemblar. I els resultats d'audiència, ni que fos pel tema de l'obra, van acompanyar: 646.000 espectadors van veure el film.

El so colpidor de la dolçaina interpretant la Muixeranga acompanya un seguit d’imatges de la infantesa de Guillem Agulló. L’atac al camp de Llevant. La mort de Miquel Grau. Les bombes a casa Fuster. La manifestació històrica per l’autogovern del 1977. La violència del Yomus, la penya filonazi del València CF. Així comença La mort de Guillem, una pel·lícula que relata l’assassinat d’un jove de Burjassot (Horta) independentista i antifeixista a mans de l’extrema dreta l’11 d’abril del 1993 a la localitat valenciana de Montanejos (Alt Millars). Pel camí, un combat. Una lluita contra la desmemòria.

La pel·lícula La mort de Guillem ja té data d'estrena. Serà el 2 d'octubre, quan l'emetran simultàniament la televisió pública catalana, TV3; la valenciana, À Punt, i la balear, IB3. Les tres cadenes van participar en el finançament del film i han acordat programar-la conjuntament, en un gest inèdit fins ara.

"Amb una miqueta de sort seguireu el camí de Guillem Agulló". És el comentari que Óscar Robles, regidor i portaveu del Partit Popular a l'Ajuntament de Càlig (Baix Maestrat), va fer en una resposta a les crítiques de l'entitat independentista al desplegament de l'exèrcit com a conseqüència de la declaració de l'estat d'alarma. La denúncia es produïa l'endemà del 27è aniversari de l'assassinat del jove antifeixista de Burjassot, que l'associació també va recordar.

Esquerra Republicana del País Valencià (ERPV) ha escollit Guillem Agulló, pare del militant independentista assassinat per l'extrema dreta el 1993, com a principal representant de la federació valenciana en la llista d’Esquerra Republicana de Catalunya per a les eleccions europees del 26 de maig, que la formació compartirà amb Bildu i BNG.

L'Oficina de Drets Civils i Polítics (ODCP) de la Generalitat ha confirmat aquest divendres l'existència d'una vintena de grups d'ultradreta que funcionen de manera coordinada i que haurien comès a Catalunya, en els últims dos anys, 328 agressions. El director de l'oficina, Adam Majó, ha lamentat aquest matí en una roda de premsa a la seu de Vicepresidència de la Generalitat que hi ha un "cert silenci" i "desatenció" respecte a aquests atacs, i ha advertit que només suposen la "punta de l'iceberg", ja que només s'han comptabilitzat les agressions de les quals es tenen proves documentals.