No deu haver estat gens senzill triar un parell d’obres amb les quals concelebrar el quarantè aniversari d’una companyia teatral de tanta rellevància com Iguana Teatre. Un grup que no és història, diria que és “la història” del teatre contemporani de les Illes, per la senzilla raó que foren ells els que obriren el camí per on molts altres han iniciat la seva travessa. Han elegit Sa varietat de sa locura per commemorar l’esdeveniment conjuntament amb el teatre Principal. Una peça que potser no és la més representativa del seu tarannà, podrien haver estat moltes altres d’entre les més de cinquanta que han posat a sobre d’un escenari, però, per una altra banda, és la prova fefaent de la seva versatilitat, d’aquest costum de transitar per a tots els prestatges del teatre, des dels clàssics fins als més avantguardistes, des d’un vessant investigador, amb el seu segell sempre trescador i respectuosament trencador, que és el que els va conduir cap a aquesta sèrie d’entremesos que conformen tan peculiar espectacle.

El Teatre del Mar acull aquest dissabte que ve 22 i diumenge, 23 de novembre, la companyia Teatre dels Invisibles que presenta Contenció mecànica. L'obra que denuncia la violència psiquiàtrica. Dirigida per Zaida Alonso, Contenció mecànica recull testimonis reals de persones psiquiatritzades que han sofert una vulneració dels seus drets durant els seus ingressos mèdics, i posa el focus en una pràctica que, encara avui dia, continua sent comuna: la contenció mecànica.

El Teatre del Mar (TdM) inicia la tardor 2025 amb una programació que combina teatre social, producció pròpia, residències creatives i espectacles convidats. La seva intenció és consolidar-se com un espai de trobada cultural i comunitària.

El teatre municipal Mar i Terra acollirà el 22 de març, a les 20 hores, la gran final del concurs d’espectacles Teatre de Barra, organitzat amb el suport de l’àrea municipal de Cultura de l’Ajuntament de Palma i diverses empreses col·laboradores. La nova edició del certamen, que en aquest cas du per títol genèric ‘Barra lliure’ (en referència a la llibertat dels creadors per escollir el tipus de temàtica que considerin oportuna), acull un total de cinc muntatges, que es representaran a altres cinc establiments de restauració de Palma, tots els dijous en horari de capvespre, a partir de demà, 13 de febrer, i fins al 20 de març.

Defensen el teatre com un espai imaginatiu on compartir un món que, malgrat que és ficció, moltes vegades ens conta més sobre nosaltres que la realitat. Joan Fullana (Palma, 1984) i Victoria Szpunberg (Buenos Aires, 1973) dirigeixen obres per una qüestió bàsica: ser feliç amb allò que fas.

No hi ha dubte que el teatre illenc viu un dels millors moments de la seva història i la llista d’arguments és bastant extensa: des del recent Premi de la Crítica a millor autoria revelació per l’espectacle Pols de diamant de Pau Coya a la col·lecció d’èxits recollits per Marta Barceló, entre els quals, el sisè Torneig de Dramatúrgia Catalana del festival Temporada Alta –guardó que també va recollir a Buenos Aires–, passant per la traducció a idiomes com el grec, l’italià, l’anglès o l’alemany d’algunes de les seves peces. Això, sense deixar de banda l’estrena a Madrid de Reis del món, una de les grans produccions del teatre Principal de Palma en els darrers temps, ni la nominació d’espectacles amb segell balear als premis Max, com La infamia –dirigida per José Martret–, Instruccions per no tenir por si ve la pastora –amb Joan Manuel Albinyana de director–, ni tampoc diferents obres de La Calòrica, companyia que compta amb els mallorquins Joan Yago, Esther López i Júlia Truyol. Yago, de fet, havia recollit el premi Max a millor autoria revelació per Fairfly l’any 2018. L’aparició de noves companyies i de nous espais de creació, a més de l’increment de produccions, podrien fer pensar que tot això ha servit per enfortir econòmicament un sector històricament precaritzat. Però res més lluny de la realitat.

El teatre Principal d'Inca ha estat l'escenari de la darrera gravació del documental En un lugar de la mente, un document audiovisual que recull una interpretació lliure del Quixot per part d'un grup d'actors i actrius diagnosticats en salut mental. Els assistents a l'acte han pogut gaudir en directe de la interpretació de l'obra Tot assajant don Quixot, que posa punt final al rodatge del documental. Tant l'obra com les persones del públic que van assistir a la funció d'aquest dissabte nit van ser registrades per les càmeres i formaran part de les gravacions del projecte audiovisual.

Per Nadal, als anys 80 i 90 hi havia un ritual indefugible per a molts mallorquins: anar al teatre Rialto de Palma a veure la darrera estrena de l’humorista Xesc Forteza. El veterà actor Joan Bibiloni, un habitual a les seves comèdies, explica les claus de l’èxit d’un dels grans mestres del teatre costumista illenc que, en un any, podia congregar prop de 10.000 espectadors: “En Xesc tenia un gran carisma. Sabia què volia el públic i l’hi donava. Feia riure els mallorquins d’ells mateixos i de coses del seu dia a dia. Coneixia molt bé el nostre caràcter. La seva figura recorda una mica la de Lina Morgan a la Península”.

La Lluna en Vers arriba a la quinzena edició i ho celebra amb 15 propostes musicals i literàries que tenen la paraula i la tradició oral com a fil conductor. Així ho han anunciat aquest dimarts en roda de premsa la consellera de Cultura, Antònia Roca, i la directora de la Fundació Mallorca Literària, Carme Castells. El programa arrancarà el pròxim 22 de juny amb un concert de Ferran Palau a Binissalem i clourà el 7 de setembre a Santanyí amb l'obra teatral El gran manicomi, basada en la poesia d'Antonina Canyelles.

El grup Antònia Font posa en marxa aquest dijous una gira per teatres i auditoris que comença a Sant Cugat del Vallès, a Barcelona, en el que serà el primer dels 27 concerts programats a Catalunya, les Balears, el País Valencià i Andorra, anunciats fins al moment. Segons ha informat l'agència musical Oigo Visiones aquest dimarts i ha recollit EFE, la venda d'entrades va tenir "una gran resposta del públic", que en alguns casos, com a Sant Cugat del Vallès o a Granollers (Barcelona), les entrades es varen esgotar en 48 hores. Així, de moment, ja hi ha vuit actuacions del tour en què s'han exhaurit, una de les quals és a Palma.

La Setmana Mundial del Teatre tindrà, l'any vinent, un repte majúscul. Per primera vegada, les sales catalanes s'han marcat l'objectiu d'omplir totes les butaques el 16 de març i, per tant, batre el rècord mundial d'espectadors un mateix dia al país. La campanya inclou, de moment, 25.456 butaques dels teatres adherits al projecte, que pot anar creixent si altres sales s'hi afegeixen. Segons la presidenta d'Adetca, Isabel Vidal, es podria arribar a les 150.000 localitats, ja que hi participaran tant els teatres públics com els privats i els ateneus. Es tracta d'una iniciativa impulsada per l'Associació d'Empreses de Teatre de Catalunya (Adetca), la revista Time Out i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals amb el suport de la Generalitat, la Diputació i l'Ajuntament de Barcelona.

Des que la temporada 2011-2012 el teatre català va assolir la xifra rècord dels 3 milions d'espectadors, cada any s'ha marcat la fita de tornar-hi a arribar. El curs 2022-2023 ha estat a punt d'aconseguir-ho, segons les dades recollides per l'Associació d'Empreses de Teatre de Catalunya (Adetca). Entre l'1 de setembre del 2022 i el 31 d'agost del 2023, les sales han aplegat 2,78 milions d'espectadors, més de 407.000 respecte al curs anterior, i han coronat la segona millor temporada de la història del teatre català, per darrere del curs 2011-2012. També s'han superat totes les dades històriques de recaptació i s'ha fet rècord amb 84,89 milions d'euros. En termes d'ocupació, els teatres han arribat al 60%, sis punts percentuals per sobre de la temporada passada.

En un dels darrers capítols emesos de la telenovel·la Argentina, tierra de amor y venganza, que emet actualment el canal El Trece d'aquell país, hi apareix un grup de joves que canten la cèlebre cançó popular L'hora dels adeus. El responsable de la inclusió d'aquest tema d'esplai és l'actor manacorí Toni Gelabert (Manacor, 2000), un dels protagonistes d'aquesta sèrie de ficció argentina.

Bones notícies per a l'escena teatral. La temporada 2023-2024 començarà amb dos teatres més. Un és una petita sala que Àlex Rigola obrirà al barri de Badal i l'altra és la reobertura del Texas a Gràcia, reconvertit en una sala mixta de teatre i cinema.

Pràcticament tothom ha passat per les Balears, i els grecs no en són una excepció. Ens han atribuït orígens llegendaris vinculats a la seva mitologia i a Homer. Els autors clàssics parlaren de les Illes i el seu comerç arribà a les nostres costes. Visquérem sota domini bizantí. Ferran de Mallorca, pare del nostre Jaume III, va combatre i va morir per la sobirania de territoris grecs. Varen ser un contingent significatiu dels esclaus a les Illes. I la seva colònia va florir a la Menorca britànica. Així que alguna cosa, de grecs, també en tenim.

El director teatral Josep Lluís Gallardo és el coordinador de la gestió del teatre de Petra Es Quarter. Durant l’any 2021 aquest equipament programà 77 activitats i hi passaren gairebé 7.000 espectadors. Inaugurat l’any 2005, amb un sistema de direcció publicoprivada, va ser l’any 2020 quan es constituí una fundació pública per cuidar-se de la gestió.

El teatre Principal de Palma estrenarà la setmana que ve Les Maleïdes, una tragicomèdia a ritme de road movie escrita per Sergio Baos i dirigida per Marga López. Aquesta obra de teatre és una producció del teatre Principal de Palma i la Sala Beckett de Barcelona, que compta amb els actors Lorena Faus, Alicia Garau, Alvar Triay Sales i Teresa Urroz.

Quan el Teatre del Mar va obrir les portes, ara fa trenta anys, només hi havia a Palma dos espais escènics més: l'Auditòrium i el Principal. El nou teatre naixia amb el propòsit de canalitzar tot un corrent de creació teatral independent que s'escapava de la programació a Ciutat, però sobretot pretenia convertir-se en un "teatre privat, però amb vocació de servei públic", ha recordat el director del teatre, Carles Molinet, en la roda de premsa en què ha explicat la programació especial que han dissenyat per celebrar les tres dècades d'activitat. D'aquells inicis, n'ha destacat el suport imprescindible dels escriptors Blai Bonet, Miquel Àngel Riera, Gabriel Galmés i, sobretot, Josep Maria Llompart, "que es va implicar molt en el projecte i va morir el dia abans de la presentació de la Fundació Teatre del Mar, de la qual havia de ser el president", ha apuntat Molinet.

El hall del Teatre Poliorama de Barcelona és un sac de crits, rialles, nervis i també algun gemec. Fa una mitja hora que la canalla i els seus acompanyants van entrant a veure-hi Bye bye monstre, l’obra que la companyia Dagoll Dagom ha reestrenat per les festes nadalenques i que aquest matí de dissabte acull la visita de famílies en risc d’exclusió social, una iniciativa que es repetirà en tres funcions més. Anna Rosa Cisquella, directora de la companyia, explica que es tracta d’un espectacle amb un missatge “crític, optimista i divertit”, concebut arran de la pandèmia, però amb un lema que va més enllà d’aquesta terrible circumstància: “Els infants poden patir molts tipus de monstres, físics o mentals, i sentir-se sols sovint. I a l’obra la família decideix combatre unida els monstres vermells que volen entrar a casa seva. I ho fan cantant i ballant, que és el que moltes famílies feien en les èpoques més dures del covid, quan no podien sortir al carrer”, afegeix Cisquella, que ha col·laborat en la dramatúrgia amb Marc Artigau, autor del text, i David Pintó.

La salut mental va molt més enllà dels trastorns greus o les malalties cròniques. La pandèmia de covid ha escenificat també la importància del benestar mental i emocional a l’hora de fer front a moments d’estrès i incertesa. Segons un informe de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) del març del 2022 els trastorns d’ansietat i la depressió van augmentar més d’un 25% arreu del món el primer any després del coronavirus. I la població més afectada en aquest sentit van ser les dones i els joves d'entre 20 i 24 anys.