Entre el 2022 i el 2024 s'ha produït la pèrdua més important de massa glacial que s'ha registrat mai. Les glaceres estan desapareixent arreu del món a un ritme molt preocupant i, segons els informes de l'Organització Meteorològica Mundial (OMM) i el Servei Mundial de Vigilància de les Glaceres (WGMS, en anglès), el conegut com a gel perpetu de moltes regions desapareixerà per complet abans que s'acabi el segle XXI. Això implicarà una "allau d'efectes en cadena", avisa l'OMM.

Que el món s'estigui desgelant té conseqüències en molts àmbits, alguns encara per descobrir. Afecta el clima i els corrents marines, el subministrament d'aigua dolça, la pujada del nivell del mar i l'habitabilitat d'algunes zones. La situació és tan greu que, encara que es paressin ara les emissions, cosa que no està passant, el desgel continuaria, però això permetria salvar el gel d'algunes zones. Ara mateix, el punt més greu és l'Àrtic, que s'escalfa a un ritme quatre cops més ràpid que la resta del planeta. Aquesta mateixa setmana, un nou estudi publicat a Nature Communications prediu que el primer dia d'estiu sense gel a l'Àrtic podria arribar abans del 2030. El desgel, però, és un dels impactes més evidents de l'escalfament global i no afecta només el pol Nord. Totes les glaceres del planeta estan en retrocés, i es calcula que un 10% ja ha desaparegut per culpa de la crisi climàtica, segons el professor del Nichols College, Mauri Pelto, que s'ha passat dècades fent monitoratge dels glaceres de muntanya als Estats Units i arreu del món. "El que més impacta és veure com una glacera desapareix, no fa gaire hem afegit una glacera de les Cascades Nord (Estats Units) a la llista de glaceres extintes del GLIMS (Global Land and Ice Mesurement from Space)", explica per telèfon des de Massachusetts. I apunta: "Quan perdem una glacera sorgeix un paisatge diferent, menys dinàmic. Per a la comunitat de la zona, és com perdre una platja o un bosc: la deixa més pobra".

Thorsten Markus és el cap del Programa de Ciència de la Criosfera de la NASA. Atén les preguntes de l'ARA per videotrucada des de Washington, on hi ha la seu de l'Observatori de la Terra de la NASA.

L’aigua va ser un element imprescindible per a la formació del nostre planeta tal com el coneixem i la comunitat científica considera que la seva presència és un requisit sense el qual la vida no es pot materialitzar en altres llocs de la galàxia. El 2015 es va confirmar que Mart té aigua en estat líquid i des d'aleshores hi ha hagut nombroses troballes sobre la presència d'aquest element al planeta veí, com el fet que té immensos dipòsits d’aigua glaçada d'origen desconegut. Ara investigadors de la Universitat de Berna (Suïssa) han descobert en un estudi que a Tharsis, la regió marciana on hi ha els volcans més alts de tot el Sistema Solar, hi ha gebre. La novetat d'aquesta investigació, publicada aquest dilluns a la revista Nature Geoscience, és que aquests volcans estan situats a l'equador del planeta, un lloc on es creia impossible que hi hagués gel, per la qual cosa els autors qüestionen les hipòtesis sobre la dinàmica climàtica del Planeta Vermell.

Gel i estiu poden semblar paraules antònimes, però res més lluny de la realitat: entre ells hi ha una gran estimació. Ens valem del gel per refrescar-nos i el fem servir de totes les maneres possibles sempre que ens ajudi a passar millor la calor. La nostra afició per beure (o menjar) gel, en totes les seves formes, és mil·lenària, però s'ha anat sofisticant al llarg dels segles. Això sí, l'arrel encara és primitiva i senzillíssima: trinxar-lo i donar-li gust. Aquestes són les opcions més estiuenques i dolces perquè el gel ens ajudi a passar l'agost amb termòmetres a punt d'explotar.

L’aigua congelada normal, un cop sacsejada i refredada –però no remenada–, es converteix en una cosa diferent: un tipus de gel descobert fa poc i format per una barrija-barreja de molècules amb unes propietats extraordinàries. “És totalment inesperat i molt sorprenent”, diu Christoph Salzmann, professor de química al University College de Londres i autor d’un article en què descriu aquest gel, publicat recentment a la revista Science.

Després de la manca de paper de vàter i farina durant la pandèmia, i de l'oli de gira-sol fa dos mesos, ara ens trobem amb una escassetat generalitzada de glaçons enmig d'un dels estius més calorosos dels últims temps. Si el lector encara no s'ha trobat en la situació que al seu refresc només hi posin un sol i trist glaçó i el cambrer li comenti que no n'hi pot posar més, probablement s'hi acabarà trobant. El motiu: una manca d'estoc generalitzada de glaçons i gel picat a escala nacional.

El nom potser no us resultarà familiar, però si mireu la vostra farmaciola és molt possible que l’alcohol o l’aigua oxigenada que hi tingueu siguin de la marca Montplet, una empresa familiar de distribució d’alcohol etílic i venda de productes farmacèutics per a la desinfecció i la cura de la pell, com gel antisèptic o iode. Montplet es va fundar el 1889, gràcies a Jaume Prunés Font, com a magatzem i fàbrica de rectificar alcohol, i els seus principals clients eren la indústria química i farmacèutica i les fàbriques de begudes destil·lades.

Aquests dies l'extrem est de Rússia està vivint una situació complicada a causa de la pluja gelant i les seves conseqüències. Fins i tot s'ha hagut de declarar l'estat d'emergència. L'arribada d'una pertorbació va escombrar l'aire fred de les capes mitjanes i baixes de la troposfera, de manera que la neu va donar pas a la pluja.

Tot i que a casa nostra la tardor ha començat amb un fred que no havíem tingut en més d'una dècada, a escala global la temperatura del planeta continua escalant fins a valors inèdits. Aquesta setmana les dades d'extensió de gel de l'Àrtic han tornat a situar-se en mínims històrics per ser a mitjans d'octubre.

L'extensió de gel a l'Àrtic aquest mes de setembre ha sigut de 3,9 milions de quilòmetres quadrats, 2,7 milions de km² per sota de la mitjana del període 1981-2010 (un 40% menys), segons el Servei de Canvi Climàtic. Es tracta del segon rècord pel que fa a poc gel en un setembre des que es van iniciar les observacions amb satèl·lit l'any 1979. El rànquing l'encapçala el setembre del 2012. Aleshores la superfície glaçada va arribar a ser la meitat del que seria normal per a l'època.

La temperatura mitjana d'aquest octubre passat ha estat 0,98 ºC per sobre de la mitjana del segle XX, segons la NOAA. Això l'ha convertit en el segon més càlid des que es tenen registres, l'any 1880. De fet, tan sols ha quedat a 0,06 ºC de l'octubre del 2015, el capdavanter del rànquing.

Els valors de temperatura anormalment alts d'aquest inici d'estiu no només s'estan registrant en algunes zones d'Europa. Fins i tot al casquet polar hi ha rècords de calor. És el cas de l'assentament humà permanentment habitat més septentrional del planeta, Alert (Canadà), de 62 habitants i a 82,5 graus de latitud nord. Segons va confirmar el servei meteorològic del Canadà a principis de setmana, en aquest indret, situat a menys de 850 quilòmetres del pol Nord, el diumenge 14 es va arribar a una temperatura màxima de 21 ºC, el rècord absolut. L'anterior marca era de 20 ºC i datava de l'any 1956. De fet, és la primera vegada que es registra una temperatura superior als 20 ºC més enllà dels 80 graus de latitud nord.

14,5 milions de quilòmetres quadrats. Aquesta ha estat l’extensió mitjana del gel a l’Àrtic aquest mes de març, segons el Centre Nacional de Dades de la Neu i el Gel (NSIDC), dels Estats Units. Sol ser a la recta final de l’hivern quan la superfície glaçada assoleix el màxim anual. Aquesta vegada ha estat la setena extensió més petita des que es prenen mesures per satèl·lit, fa 40 anys, igualant l’any 2011. Ha quedat 880.000 km2 per sota de la mitjana, però 260.000 km2 per sobre del rècord negatiu que actualment ostenta el març del 2017.

La capa de gel que envolta la costa de l'Antàrtida va començar a reduir-se més bruscament del que acostuma a fer cada any –a l'hemisferi sud– a partir de desembre. Enguany s'ha reduït més ràpidament del normal i encara es podria reduir més, fins al febrer o principis de març, que és quan s'acostuma a assolir el mínim (final d'estiu a l'hemisferi sud).

Al llarg del mes d'octubre passat hi va haver força moviment meteorològic. No només al Mediterrani occidental, sinó també al conjunt de la Terra. La NOAA (Administració Oceànica i Atmosfèrica Nacional, dels Estats Units) destaca en el seu informe mensual l'huracà 'Michael' i el tifó 'Yutu', que van portar associats vents màxims de 230 i 285 km/h, respectivament; les precipitacions per sobre de la normalitat a les illes Fiji i a Bahrain, i els rècords de temperatura alta a l'octubre a Europa, Sud-amèrica, l'Àfrica, Austràlia i l'Àsia.

Després d’anys investigant-ne la superfície, un grup de científics ha confirmat la presència de gel a la Lluna. L’han observat a les zones més fredes de les regions polars del satèl·lit: al pol sud, sobretot concentrat als cràters lunars; i al pol nord, de manera més dispersa. Totes dues són zones on les temperatures més càlides mai superen els -156 graus centígrads perquè, a causa de la inclinació de l’eix de rotació de la Lluna, la llum solar mai hi arriba.

A principis de juliol, mentre patíem els rigors de la calor a Catalunya, va saltar la notícia que, finalment, la gran esquerda que feia mesos que no parava de créixer a la plataforma de gel Larsen C, a l'oest de l'Antàrtida, havia acabat implicant el despreniment d'un gran iceberg, anomenat A-68 i d'una extensió semblant a la demarcació de Girona. L'origen de la fissura es remuntava gairebé a una dècada enrere, per bé que es va accelerar a partir del 2014.

Després de setmanes de fred siberià, Belgrad es va aixecar diumenge a deu graus positius. Una temperatura rècord si es té en compte que la capital sèrbia ha estat a -20ºC durant quinze dies. El front siberià havia convertit el Danubi en un gran bloc de gel que, en només 24 hores, s'ha fos, i ha convertit, així, el riu en una gran massa d'aigua on, a part de navegar-hi embarcacions, també hi naveguen blocs de gel. En dos dies, aquests petits "icebergs" han enfonsat dotzenes d'embarcacions i han destruït bona part de les terrasses de bars i restaurants a la vora del Danubi.