Tica Font (Vall d’Uixó, 1956) és la presidenta i investigadora del Centre Delàs d’Estudis per la Pau. Llicenciada en Física per la Universitat de València, ha estat directora de l’Institut Català Internacional per la Pau i presidenta de la Federació Catalana d’ONG per la Pau. És experta en economia de defensa, comerç d’armes, pressupostos de defensa i indústria militar. Font és una de les veus expertes de les II Jornades per la Pau que ha organitzat la plataforma Mallorca per la Pau i deixa clar que les guerres són un pretext per fer negoci.

Les tres persones detingudes el passat 11 de març per la seva relació amb la suposada venda fraudulenta de diversos xalets de luxe a Mallorca vinculats amb un oligarca rus actuaven com a testaferros per evitar l'embargament de béns de luxe després de la guerra d'Ucraïna. Segons ha informat la Policia Nacional en una nota de premsa, els sospitosos (dos homes i una dona) col·laboraven, de manera activa, amb una persona física i dues de jurídiques incloses en la llista de sancionats per la Unió Europea i altres organismes internacionals a conseqüència del conflicte a Ucraïna.

Inquietud a Ucraïna després que els Estats Units hagin anunciat que interrompen alguns enviaments d'armes previstos. El govern de Volodímir Zelenski tem que aquesta decisió esperoni Vladímir Putin a intensificar els atacs contra Kíiv. "Qualsevol retard en el suport a les capacitats defensives d'Ucraïna només animaria l'agressor a continuar la guerra i el terror, en lloc de buscar la pau", ha advertit el ministeri d'Exteriors ucraïnès. La Casa Blanca justifica aquest moviment per la preocupació que els arsenals militars nord-americans estiguin caient a nivells massa baixos.

L’habitació fa olor de tabac. Uns dotze metres quadrats amb dos llits i una tauleta de nit. Un paquet de tabac, mòbils, aigua, medicaments i poca cosa més. El Maksym i el Mykyta fa dues setmanes que han fet d’aquesta petita cambra casa seva. No hi tenen res més perquè no tenen res més. El 24 de maig van ser alliberats en el segon gran intercanvi de presoners de guerra entre Rússia i Ucraïna després de les converses el mes passat a Istanbul. Van estar captius durant "37 mesos i 13 dies" i durant "555 dies", respectivament. Cadascú té la seva manera de portar el recompte del temps del seu infern, en captiveri en mans de l’exèrcit rus. "Comptava els dies", assegura el Maksym.

Sor Pilar beneeix els aliments amb una oració mecànica, de la manera que ho fa algú que ho fa cada dia diverses vegades. A taula, truita, pernil, sopa, crema de carbassó i gaspatxo. “Això no ho ha fet la Lucía, eh! El gaspatxo no li queda bé…”, es xiva sor Juana Mari. Així, amb un sopar comunitari al convent de Santa Clara de Manresa, comença l’expedició humanitària número 36 de sor Lucía Caram a Ucraïna. Aquesta vegada hi transporta dues ambulàncies i una pick-up, que es posen en marxa l’endemà a quarts de sis del matí.

Kíiv s’ha despertat aquest dimarts amb una forta olor de fum a l’ambient. De fet, es pot dir que la ciutat no ha dormit. Rússia ha castigat els veïns de la capital ucraïnesa amb un altre atac massiu, que ha durat nou hores, amb una combinació de drons, míssils de creuer i míssils balístics que han deixat almenys 13 morts i 124 ferits.

Almenys 3 persones han mort i 22 més han resultat ferides a Khàrkiv, en una segona nit d'atacs a gran escala de l'exèrcit rus sobre Ucraïna. Més de 200 drons i 9 míssils sobre diverses localitats ucraïneses, mentre que al seu torn, es registrava un atac amb drons ucraïnesos a la regió de Moscou, que ha ferit dues persones. Les forces russes han utilitzat armes de llarg abast d'alta precisió i drons per atacar objectius militars a Ucraïna durant aquesta nit de dissabte, segons ha explicat Reuters citant el ministeri de Defensa de Rússia.

L'exèrcit rus ha convertit Kíiv i moltes altres ciutats ucraïneses en un infern la matinada d'aquest divendres. Dos dies després que Vladímir Putin prometés revenja per l'operació ucraïnesa contra diversos aeròdroms russos, Moscou ha llançat un atac combinat amb 407 drons i 45 míssils, segons les forces ucraïneses. Les defenses aèries han pogut interceptar 199 aparells no tripulats i n'han desviat 169 més. També han pogut abatre 36 míssils, però els que han impactat han provocat almenys quatre morts i 73 ferits, segons mitjans locals.

“Avui és el pitjor dia des del 22 de juny del 1941”, escrivia diumenge un veterà rus de la guerra d’Ucraïna amb més de 100.000 seguidors a Telegram. L’operació Teranyina, l’atac ucraïnès inèdit contra aeròdroms russos, amenaça amb deixar un trauma que alguns s’atreveixen a comparar amb el dia que els nazis van envair per sorpresa la Unió Soviètica. Molt més que els aparells destruïts, l’empremta moral de veure’t agredit 5.000 quilòmetres endins dels teus confins, amb un mètode tan audaç com difícil de prevenir, pot obligar les autoritats russes a repensar moltes mesures de seguretat.

Dos dies després d'haver llançat l'atac més gran i profund contra l'aviació estratègica russa en una audaç operació encoberta, Ucraïna ha tornat a castigar Rússia allà on fa més mal. En aquest cas, al pont que uneix la península de Crimea amb la península de Taman, a Rússia, i que constitueix un símbol tant del poder del Kremlin com de l'annexió il·legal del territori ucraïnès, que va tenir lloc el 2014. El Servei de Seguretat d’Ucraïna (SBU) ha informat aquest dimarts al migdia que ha dut a terme una nova acció especial contra el pont de Kertx, la tercera que afecta aquesta infraestructura des de l'inici de la guerra. Arran de l'atac, Moscou s'ha vist obligat a tancar-lo per unes hores. Al vespre, però, la circulació s'hi havia restablert amb normalitat.

En un aparcament de la regió de Txerníhiv, a un parell d’hores al nord de Kíiv, dues germanes hi van arribar amb un pastís de xocolata sota el braç i unes espelmes: dos cors vermells i els números 2 i 5 en color taronja. El seu germà, Iurii Dobriev, havia fet 25 anys a l’abril, però no van poder celebrar-ho perquè era en una presó russa. A més del pastís, portaven un paquet de cigarrets Winston, encenedors, una ampolla de Coca-Cola i uns quants bombons. Mentre l’esperaven, les germanes es preguntaven: encara conservarà el seu sentit de l’humor? Encara serà el mateix?

Encallats en l'alto el foc i només capaços d'arribar a acords sobre qüestions humanitàries. La segona ronda de converses entre Rússia i Ucraïna no ha acabat amb gaire més progressos que la primera, el 16 de maig. Els emissaris de Vladímir Putin a Istanbul han tornat a dilatar la discussió sobre una treva incondicional i han ignorat la petició d'una reunió entre el president rus i Volodímir Zelenski. Això sí, les dues parts han pactat un nou intercanvi de presoners, que inclogui tots els reclusos ferits, greument malalts i tots els joves de 18 a 25 anys captius.

El Kremlin ha proposat mantenir una segona ronda de negociacions amb Ucraïna el pròxim dilluns, 2 de juny, a Istanbul, en la qual té previst entregar el seu "memoràndum" amb les condicions per a un futur acord d'alto el foc. "La part russa, com vam acordar, ha preparat de manera operativa el corresponent memoràndum que exposa la nostra postura sobre tots els aspectes per superar de manera fiable les causes originals de la crisi", ha manifestat aquest dimecres el ministre d'Exteriors rus, Serguei Lavrov.

Fa tot just un any es considerava excepcional que una trentena de drons ataquessin Ucraïna en una sola nit. Ara Rússia està saturant les defenses aèries de l'exèrcit ucraïnès amb el llançament de centenars de drons cada dia. El diumenge el Kremlin va colpejar el territori ucraïnès amb un "atac massiu" contra diverses ciutats ucraïneses: 298 drons en total, probablement un rècord. Rússia també està utilitzant més míssils: se'n van disparar 69 en una mateixa nit. Com a resultat, Ucraïna torna a entrar en territori desconegut.

Donald Trump torna a criticar Vladímir Putin enmig de la nova onada d'atacs russos a Ucraïna. "S'ha tornat completament boig", ha escrit el president estatunidenc sobre el seu homòleg rus a Truth Social després de l'atac aeri massiu que Moscou va llançar sobre Ucraïna diumenge. "Està matant molta gent innecessàriament, i no em refereixo només a soldats", ha afegit. Trump carregava així contra Putin tan sols sis dies després de trucar-se amb ell i Volodímir Zelenski, i assegurava que "Rússia i Ucraïna començaran a negociar immediatament l'alto el foc".

La pròxima vegada que un emocionat presentador de notícies parli de la possibilitat d’arribar al final de la guerra amb un “acord” en què Ucraïna “cedeix terra a canvi de la pau”, voldré que mantingui una conversa amb l’Adeline. A Lviv, la setmana passada, l’Adeline em va ensenyar, al mapa del seu telèfon, la casa que ha perdut a Nova Kakhovka, ocupada per Rússia, just davant del territori alliberat per Ucraïna que envolta Kherson, a l’altra banda del riu Dniéper. Miri, em va dir amb llàgrimes als ulls, en aquesta foto de satèl·lit es veu el desastre ecològic causat per la destrucció de la presa de Kakhovka per part de Rússia el 2023. I aquest és el lloc on l’Adeline somiava obrir una petita galeria d’art. “Per què haig de renunciar a casa meva?”, va exclamar. Efectivament: per què?

Continua l’intercanvi de presoners més gran entre Rússia i Ucraïna des que va començar la guerra. Cada país s’ha compromès a entregar mil reclusos com a part dels acords a què Moscou i Kíiv van arribar divendres passat a les converses directes d’Istanbul, les primeres en tres anys. Aquest dissabte, el segon dels tres dies en què es completarà el tracte, s'han alliberat 307 militars per bàndol, que se sumen als 270 i als 120 civils que cada país ja va deixar en llibertat ahir divendres.

L'advocat i expolític ucraïnès Andrí Portnov, de 52 anys, ha mort tirotejat aquest dimecres a les portes del col·legi americà de Pozuelo de Alarcón, on havia anat a portar els seus fills. La identitat de Portnov, que va ser assessor del president d'Ucraïna Víktor Ianukóvitx, ha estat confirmada per fonts del ministeri de l'Interior espanyol. Les primeres informacions apuntaven que el crim podria estar relacionat amb una venjança.