Quan li van demanar què era la poesia, el filòsof Jacques Derrida la va assimilar amb un eriçó fet una bola enmig d'una carretera. "Voldries agafar-lo, emportar-te'l per aprendre'n coses i entendre'l. Te'l quedaries i el voldries tenir sempre a prop", escrivia.

Després de convertir la vida i mort del periodista Alfons Quintà en un bestseller –d'El fill del xofer se n'han venut més de 70.000 exemplars–, Jordi Amat publica Vèncer la por (Edicions 62/Tusquets), biografia de Gabriel Ferrater i l'època en què va aixecar una obra influent, decisiva i insòlita.

“Tinc una certa mala consciència perquè no hauria investigat Alfons Quintà si no hagués sigut un assassí –confessa Jordi Amat, autor d'El fill del xofer (Grup 62 / Tusquets)–. Però quan mires el bassal de sang, veus que aquella sang es filtra al terra, i arriba a la claveguera”. I per això, per enfangar-se dins "la nostra” claveguera va decidir explicar com un personatge corrupte i repulsiu va assolir les màximes cotes de poder, en el que és una radiografia del passat recent de la nostra societat, com ho és la Sicília sense morts (Club Editor) de Guillem Frontera, en què retrata la corrupció d’alta volada a Mallorca però des de la ficció. Tots dos han compartit conversa aquest dissabte guiats pel periodista Jordi Évole dins el festival BCNegra. Tots dos van seguir les rates fins al seu cau i van descobrir que aquell paradís que semblava convencional amagava delinqüents amb aparença de mites. “Quan la literatura de successos aconsegueix anar més enllà del que ens commou, et permet veure el que era invisible”, afirma Amat. 

No soc capaç de recordar amb precisió la primera vegada que vaig parlar amb Alfons Quintà. Sabia d’ell des del tombant dels anys 1979-80 pels seus scoops com a corresponsal d’El País a Barcelona, i sobretot des del 1981-82, perquè vaig tenir bons amics implicats en la gestació periodística de TV3 que em parlaven llargament de Quintà: de la seva cara (de l’ambició internacional que va saber injectar al projecte) i, menys, de la seva creu (les rareses de caràcter, la irascibilitat, l’autoritarisme...). Òbviament, no dels aspectes més escabrosos del personatge, que ara han sortit a la llum.