La companyia espacial Open Cosmos ha anunciat que fabricarà el primer satèl·lit de les Illes Balears que tindrà com a objectiu fonamental entendre l'impacte del canvi climàtic a l'Arxipèlag. Aquest projecte el durà a terme cofinançat amb fons europeus del Govern de les Illes Balears. A més, en la presentació han detallat, també, que Wireless DNA S.L., la Universitat de les Illes Balears i Garden Hotels, amb el suport de la Federació Empresarial Hotelera de Mallorca (FEHM), desenvoluparan un seguit d'aplicacions i casos d'ús per donar solució als reptes climàtics que afecten no només la ciutadania sinó també activitats econòmiques clau per a les Illes, com el turisme.

En algun moment dels pròxims anys –ningú sap exactament quan– tres satèl·lits de la NASA, pesants com un elefant, deixaran de funcionar.

Si estaven atentes al cel, les persones que passejaven o que feien esport per la muntanya de Montjuïc dijous a la nit, cap a tres quarts d'onze, van poder veure una imatge sorprenent. Una llarga filera de llums va creuar el cel a bon ritme, com si es tractés d'un tren volador i sense fer soroll. L'escena, que va fer que més d'un s'aturés impressionat amb la vista fixada al gran objecte volador, feia pensar en pel·lícules com Independence Day, Mars attacks! i Men in Black.

Les estrelles del cel competeixen de nit amb milers de satèl·lits. El nombre d’intrusos no para de créixer a mesura que proliferen les constel·lacions de satèl·lits, amb empreses que projecten llançar milers d’orbitadors per transmetre a la Terra internet i altres senyals de comunicació. Entre aquestes empreses destaquen SpaceX, que ja ha llançat milers de satèl·lits Starlink, i Amazon, que té previst posar en marxa el seu Project Kuiper a finals d’any.

Antenes a l'espai.

El MWC encara no ha començat i ja es confirma una de les tendències que apuntàvem ahir: l’ús generalitzat de satèl·lits en òrbita baixa per oferir cobertura de mòbil en llocs on no es poden posar antenes terrestres (alta mar) o no surt a compte fer-ho (zones rurals o molt remotes). El grup britànic Vodafone ha presentat aquest diumenge l’aliança amb la firma AST SpaceMobile per disposar en exclusiva a Europa durant cinc anys dels seus satèl·lits, començant per l’enorme BlueWalker 3, de 64 metres quadrats, que porta des de novembre fent voltes al nostre planeta com a primer node d’una xarxa que arribarà a tenir-ne un centenar si els inversors –entre ells Rakuten, American Tower i la mateixa Vodafone– aguanten. Les implicades no han posat data ni preu al servei comercial, però asseguren que acabarà abastant el 95% del territori de l’Estat. Des del punt de vista tècnic, serà molt distret veure com s’ho fan per evitar interferències en els llocs on ja hi ha cobertura entre les ones d’aquesta i les que baixen del cel.

]]>

Els telèfons mòbils connectats via satèl·lit no són cap novetat. Des de finals de la dècada dels 90 firmes com Iridium, Thuraya i Inmarsat han disposat d’aparells amb què fer i rebre trucades en llocs remots on no arriba cap línia telefònica ni hi ha cobertura cel·lular. Per aquest motiu van ser adoptats per tota mena de professionals que no es poden permetre quedar incomunicats, des de reporters de premsa i cooperants d’ONGs en escenaris de guerra o desastres naturals fins a especuladors de borsa, traficants i delinqüents. Tot i això, els telèfons via satèl·lit són voluminosos, cars i s’hi pot fer poc més que parlar i enviar missatges. I cal pagar una quota mensual de servei que no està a l’abast de tothom.

]]>

Quaranta mil tones de gas metà expulsades de manera accidental en un sol dia, el 17 de desembre del 2021. I literalment perdudes. Va passar en una plataforma petroliera al golf de Mèxic propietat de Pemex, el gegant mexicà dedicat a l’extracció i explotació d’hidrocarburs en aquest país. La troballa va ser gairebé casual. Va tenir la virtut, però, de destapar una situació que és molt més freqüent del que es pensa i que es repeteix massa sovint en estacions d’extracció de petroli i gas repartides arreu del planeta. El metà és un gas d’efecte hivernacle responsable d’almenys un terç de l’escalfament global. El seu efecte en l’atmosfera pot arribar a ser fins a 80 vegades superior al del diòxid de carboni en el curt termini, per bé que molt inferior en el llarg. El descobriment de la gegantina fuita va ser possible gràcies a investigadors de la Universitat Politècnica de València dirigits pel catedràtic Luis Guanter, que justament desenvolupen metodologies per a la detecció de metà amb imatges de satèl·lit.

]]>

Enxaneta, el primer nanosatèl·lit català que ha arribat a l'espai, ha generat polèmica a les xarxes i en alguns mitjans de comunicació, però el que s'ha dit, o no s'ha dit gaire, és que darrere del projecte hi ha un mallorquí: l'enginyer aeroespacial Rafel Jordà (Maria de la Salut, 1988). L'empresa Open Cosmos, que Jordà va fundar fa ara cinc anys al Regne Unit, ha estat l'encarregada de desenvolupar el nanosatèl·lit a través d'un contracte licitat per l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC).

]]>

Imagineu-vos un cub de deu centímetres de costat. Un d’aquests brics que tots podem tenir perfectament emmagatzemat en un armari de la cuina. El podem posar en òrbita? Segur! Qualsevol objecte pot donar voltes a la Terra si se li dona prou velocitat. Ara bé, ¿hi podem encabir els components necessaris perquè es converteixi en un satèl·lit que mesuri, per exemple, la humitat del sòl terrestre? També! Encara que sembli ciència-ficció, això es pot fer (i es fa) amb la tecnologia actual.

]]>

Una filera de més d'un centenar de llums han sobrevolat Mallorca aquest dijous dematí, quan encara feia fosca, i ha alarmat diversos veïns de la Colònia de Sant Pere. El primer que han pensat és si es tractava d'avions militars, però fonts de l'Exèrcit de l'Aire i del gestor aeri espanyol Enaire han confirmat a l'ARA Balears que no hi havia cap maniobra prevista.

]]>

El fracàs de la posada en òrbita del satèl·lit espanyol d’observació Ingenio i l’anunci de la nova Agència Espacial de Catalunya, que vol enlairar l’any que ve dos nanosatèl·lits de comunicacions propis, han situat aquests dies l’espai exterior en primera línia de l’actualitat. Les missions astronàutiques, tripulades o no, resultaven fins ara exòtiques per a la majoria de la població, però la nova economia de l’espai les farà molt més properes.

]]> Un satèl·lit artificial espanyol es va perdre ahir al cel quan el coet en què acabava de ser llençat a l’espai va desviar-se de la trajectòria. Quan un coet va de tort, el prestigi mediàtic d’un país se’n ressent, i l’escena ha donat per a molta broma a costa de la imatge d’Espanya, sobretot tenint en compte que el satèl·lit en qüestió es deia Ingenius. Però, en realitat, la cursa espacial ha estat plena de fracassos de totes les nacionalitats, i alguns de molt més dolorosos que aquest, perquè han comportat la pèrdua de vides humanes. Ara fa uns dies li va tocar el rebre a l’anunci de la creació de l’Agència Espacial de Catalunya, que ha de posar dos satèl·lits en òrbita l’any que ve. Els comentaris burletes estaven fets des del nacionalisme més ranci i feien ferum de "que inventen ellos!" La ciència ha avançat a base de provar-ho i fallar. El problema és no provar-ho.

]]> Vuit minuts després de l'enlairament, el coet Vega de l'Agència Espacial Europea (ESA) s'ha perdut en l'espai i, amb ell, el SEOSAT-Ingenio, el primer satèl·lit d'observació terrestre de fabricació espanyola i una de les grans apostes de la indústria aeroespacial. Les primeres investigacions atribueixen el fracàs de la missió a una cadena d'errors humans, segons ha apuntat el consorci espacial Arianespace, que ha assegurat que la ferralla dels aparells ha caigut en una zona no habitada que no ha especificat.

]]>