Ara fa gairebé sis anys que Juan Carlos Unzué (58 anys, Navarra) va rebre una notícia que li canviaria la vida: li van diagnosticar esclerosi lateral amiotròfica (ELA). Des de llavors, l'exentrenador de futbol ha sabut introduir un nou sentit al seu dia a dia i ha convertit la desgràcia en un motiu de lluita. Va deixar les banquetes de Primera Divisió per capitanejar el moviment per la dignitat dels malalts d'ELA i n'ha obtingut fruits: després d'intents reiterats, el Congrés va aprovar fa alguns mesos l'anhelada llei ELA. Ara, després d'anys a primera línia, ha decidit fer un pas al costat i ha anunciat que deixarà les retransmissions de DAZN. També ha explicat que, finalment, no es realitzarà la traqueotomia, el procediment quirúrgic que serveix perquè els malalts d'ELA puguin continuar respirant. Atén l'ARA per escrit.

Juan Carlos Unzué va anunciar a principis de mes que posava punt final a la seva faceta com a comentarista davant dels micròfons de DAZN. Arran d'aquesta notícia, el que va ser entrenador del Girona ha explicat a diferents mitjans que en els últims temps ha vist com s'agreujaven els efectes de l'esclerosi lateral amiotròfica (ELA), que pateix des de fa cinc anys. Concretament, Unzué cada vegada té més dificultats per respirar, un dels símptomes habituals de l'avançament de la malaltia.

Juan Carlos Unzué, exfutbolista i exentrenador, va ser diagnosticat d'esclerosi lateral amiotròfica (ELA) l'any 2020. Des d'aquell moment, s'ha convertit en un exemple de superació dia rere dia. Després d'un llarg de camí, la reivindicació i la divulgació l'han dut a intervenir al Congrés aquest dimarts, on ha aprofitat per fer una crida a la responsabilitat dels polítics per la dignitat dels malalts d'ELA. Però a la sala on ha comparegut acompanyat de José Luis Capitán, atleta malalt des de fa nou anys i mig, i Miguel Ángel Roldán i Noemí Sobrino, també afectats, només hi havia cinc diputats. “Imagino que la resta de diputats deuen tenir alguna cosa molt important a fer, perquè hem vingut a casa vostra. Sabeu el que ha costat a molts dels meus companys ser aquí, no només econòmicament, sinó d'esforç físic”, ha dit Unzué. “Espero que això quedi gravat i ens escoltin. Els demanaria voluntat per tramitar aquesta llei, perquè aquestes ajudes arribin com més aviat millor, i empatia, perquè, encara que sigui una estoneta, es posessin al nostre lloc per entendre les nostres necessitats i reivindicacions”, ha reclamat enmig d'una ovació dels presents.

Si hi ha una cosa que als malalts d’ELA –les sigles d’esclerosi lateral amiotròfica– no els sobra és temps. La malaltia neurodegenerativa avança tan de pressa que, un cop hi ha un diagnòstic, l’esperança de vida s’escurça als tres o cinc anys. Ara bé, sempre hi ha excepcions, com la de Lena Dahlgren. Té 61 anys i en fa sis que es va adonar que el cos no li funcionava bé: a l’estendre la roba la mà no li responia al fer el joc d’obrir l’agulla. L’explicació al seu mal es deia ELA, una malaltia que va reduint la mobilitat dels malalts fins a deixar-los postrats, sense poder respirar per ells mateixos ni parlar o menjar per la boca.

Abans d'atendre l'última entrevista després d'una llarga jornada, Juan Carlos Unzué fa una llarga glopada d'aigua. Preguntat per si encara li queda veu després de parlar amb tants periodistes, bromeja i no triga a ensenyar el seu caràcter amable: "Hem fet moltes entrevistes i farem les que calguin. Us estem molt agraïts". Així és ell, amb una fortalesa i una gratitud que l'han convertit en un dels referents de la lluita contra l'ELA. Gairebé tres anys després de comunicar que pateix aquesta malaltia, ara presenta la pel·lícula documental Unzué. L'últim equip del Juancar, produïda per Televisió de Catalunya i A Contracorriente Films. No cal dir-ho: la recaptació del film, que s'estrena aquest 5 de maig a 50 cinemes arreu de l'Estat, anirà destinada a ajudar els malalts d'ELA i les seves famílies.

Dimecres era a Sevilla. I aquest cap de setmana serà en un celler del Penedès i una empresa farmacèutica. I dijous era a les terres del Vallès, a les instal·lacions de l’Atlètic de Terrassa, a prop de les carreteres on, no fa tant, ell mateix rodava en bicicleta pel Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. "La meva agenda no era tan complicada quan era al món del futbol", bromeja Juan Carlos Unzué, convidat a fer xerrades amunt i avall per explicar com porta el fet de ser malalt d'esclerosi lateral amiotròfica (ELA). Fa un any, l’exporter i entrenador navarrès va fer una xerrada als jugadors del club on va formar-se, l’Osasuna. El vídeo va fer-se viral. I dotze mesos després s’ha convertit en el gran ambaixador dels malalts d’ELA, narrant tot el que ha après ara que la malaltia l'obliga a demanar ajuda per rentar-se les dents, per netejar-se. I sobretot, alçant la veu per tal que cada cop siguin més persones les que facin arribar als polítics un missatge ben clar: els malalts d’ELA i les seves famílies necessiten ajudes.

L'Auditori 1899 del Barça va acollir aquest dilluns un acte preciós. Juan Carlos Unzué, acompanyat en tot moment del president executiu blaugrana, Joan Laporta, i de l'entrenador del Manchester City, Pep Guardiola, va presentar l'amistós que els dos conjunts jugaran el pròxim 24 d'agost al Camp Nou. La recaptació –les entrades ja estan a la venda a la web del Barça i es poden fer donacions a la Fundació Luzón– anirà destinada a la investigació contra l'ELA, malaltia que pateix Unzué. L'exjugador i entrenador treballa incansablement per fer "una mica més digna la vida" dels qui la pateixen, que són al voltant d'unes 450 persones a Catalunya, 4.000 en el conjunt d'Espanya i unes 350.000 a tot el món. El bon rotllo va presidir en tot moment un acte en què, un cop més, Unzué va transmetre energia vital, sense perdre en cap moment el somriure. No és estrany que des del primer moment tant el Barça com el City es bolquessin a participar en aquest partit solidari que impulsa el navarrès.

"Vull que em recordeu amb un somriure. He gaudit molt tots els moments de la meva vida i ho seguiré fent fins a l'últim dia". Això ha demanat Juan Carlos Unzué a tot l'auditori que s'ha aplegat al Palau Modernista de Sant Pau per veure l'entrena del documental Informe+: vivir valELA pena. 87 minuts recullen el canvi de vida de l'exjugador i entrenador de futbol. Des del dia que va anunciar que patia esclerosi lateral amiotròfica (ELA), la malaltia ha anat avançant i maltractant el seu cos. Però ell, amb el suport, l'ajuda i l'estima dels seus, ha lluitat per seguir avançant, per seguir vivint. Al documental, Unzué, amb l'ajuda de familiars i amics, repassa com han evolucionat ell i la malaltia a més de fer un repàs de la seva carrera a la gespa i a la banqueta.

Segur que han rebut al mòbil un vídeo de Juan Carlos Unzué al vestidor de l’Osasuna. Va dir als jugadors: "Sigueu valents i atrevits. Et quedes molt més tranquil quan mires enrere i dius: «Ho vaig intentar». I una petició: un dia que les coses no us surtin bé, recordeu-vos del paio que va venir en una cadira de rodes i penseu: «La meva vida val la pena. Soc un privilegiat»". Juan Carlos Unzué Labiano (Pamplona, 1967) va ser porter i entrenador. El juny de l’any passat va anunciar que li havien diagnosticat esclerosi lateral amiotròfica (ELA), una malaltia que afecta la transmissió de l’ordre del moviment del cervell als músculs i que avui no té tractament ni curació. Unzué s’aplica els termes de la seva xerrada: "Hi ha un noi, que es diu Jordi Sabater, que ja té la traqueotomia i s’ha de comunicar a través de l’iris i una pantalla, i quan surto de casa seva em dic: «Si ell ha estat capaç de mantenir aquest somriure, jo també en seré capaç»”.

Juan Carlos Unzué

L’exentrenador i exfutbolista Juan Carlos Unzué ha apadrinat el projecte Upside Down Menorca, que cerca donar visibilitat a l’esclerosi lateral amiotròfica (ELA), malaltia que ell mateix pateix. La iniciativa l’ha duita a terme el nedador d’aigües obertes Daniel Rossinés, que ha completat la volta a Menorca en vuit etapes de 20 quilòmetres. La Fundació Luzón gestiona tots els doblers recaptats, que són destinats a Tricals, l’organisme europeu que compon la xarxa més gran de centres d’ELA del món.

]]>

4 d'agost del 2014. Aquell dilluns de fa més de sis anys la vida de l'Anty va fer un gir de 180 graus. ELA era el diagnòstic. Esclerosi lateral amiotròfica. Aquesta malaltia, fins a aquell moment llunyana, que només li sonava vagament, passava a ser la protagonista del seu dia a dia. El cop va ser dur. La malaltia, encara sense cura, havia arribat per quedar-se, però, des del primer moment, Antonio García (Barcelona, 1968) –conegut com a Anty– va decidir afrontar-la de la millor manera que sabia. "Només tens dos camins: o et deixes morir o lluites amb les armes que tens. En el meu cas, l'esport, i més concretament el futbol i el que m'ha ensenyat, m'està ajudant a afrontar tot això", confessa.

]]>

“A què et recorda?”, pregunta Juan Carlos Unzué referint-se a un quadre que té just abans de la sortida al petit jardí. Una mena de peces amb formes i colors s’amunteguen unes damunt de les altres. “Són com les peces del Tetris!”, explica rient. Perquè ell és així. Durant els més de quaranta-cinc minuts d’entrevista mai perd el somriure. Ni quan parla de l’ELA (esclerosi lateral amiotròfica) que li va ser diagnosticada fa poc més d’un any. Ni quan explica els dolors o la debilitat física. Ni quan parla de la mort. Sense complexos i amb esperança, Unzué explica com conviu dia a dia amb la malaltia.

]]>

No em trec del cap la teva compareixença de dijous per explicar que t'han diagnosticat ELA. Mentre la veia, vaig decidir que t'escriuria i que compartiria amb tu una pregunta, per si hi trobem resposta: ¿per què l'anunci d'una malaltia incurable ens pot arribar a colpir més que la notícia d'una mort?

]]>

Juan Carlos Unzué feia dies que planificava la roda de premsa en què va anunciar que pateix esclerosi lateral amiotròfica (ELA), una malaltia degenerativa de les motoneurones. Amb la complicitat del Barça, que li va cedir l’Auditori 1899 del Camp Nou, el navarrès va voler assegurar-se la presència dels metges amb qui ha fet amistat aquests dies, parlant amb els treballadors del club cada dia per garantir que es respectessin les mesures de seguretat contra el covid-19 a la sala. I separats per un metre i mig, amb una mascareta que els permetia dissimular una mica les emocions, l’escoltaven Gerard Piqué, Sergio Busquets, Jordi Alba o Carles Puyol. I Sergi Roberto, qui va perdre la mare, afectada per l’ELA, fa poc.

]]>

Tot i que en un esport d'equip, o en l'alt rendiment en general, ja no hi ha res que sigui d'una única persona, algú ha de ser la cara visible, qui pren les decisions, qui fa d'ase dels cops. "L’únic que ha fet malament l’Eder ha sigut expressar-se d’unes formes que no m’agraden. Tot i que és normal que, en un camp de futbol, es pugui cridar i mostrar temperament. Això a mi m’agrada, però hem de cuidar les formes. Si hem demanat disculpes a tothom és perquè va utilitzar unes paraules que s’han de corregir, però és normal que el segon entrenador o jo mateix cridem en un partit. Els jugadors ho entenen, però és cert que hem de cuidar les paraules i les formes, perquè estem exposats públicament i ens pot veure molta gent”, ha dit aquest divendres Quique Setién sobre una polèmica que ha volgut donar per tancada abans de la visita de la Reial Societat aquest dissabte (18.30 h, Movistar La Liga).

]]>

“Sento molta decepció, no m’esperava aquesta decisió. Però estic tranquil, perquè ho he donat tot des del primer dia. He volgut que l’equip rendís i els jugadors se sentissin còmodes en tot moment per estar molt més temps del que acabaré estant”, ha reflexionat Juan Carlos Unzué, a qui el Girona ha destituït. La mala experiència del curs passat, quan es va mantenir a Eusebio tot i que tothom demanava a crits el seu comiat, pot haver pesat en la decisió del club. “Potser els que manen no han tingut prou paciència. Aquí hi ha molt bona gent i sento que els futbolistes m’han seguit, però el trajecte ha durat massa poc”. Unzué, que només tenia un any signat (prorrogable en cas d’ascens), marxa amb el seu fill Aitor. La resta de cos tècnic, encapçalat ara per Juan Carlos Moreno, que dirigirà l’equip diumenge, continua. I el Girona no descarta que segueixin.

]]>

El Girona ha decidit destituir Juan Carlos Unzué. Els mals resultats i la repetida fragilitat que acompanya l’equip en el mal inici de Lliga han debilitat la posició del tècnic navarrès, que ja va superar el primer moment delicat de la temporada ara fa quinze dies. Superar el segon ha estat impossible. Els sis punts sumats contra el Deportivo i el Racing van permetre que el projecte seguís el seu camí, però les ensopegades contra l’Elx i l’Oviedo han tornat a obrir el debat: incapaç de trobar estabilitat –dues jornades seguides puntuant és el seu sostre–, Unzué no se la jugarà en la visita de l’Alcorcón a Montilivi i qui dirigirà l'equip de manera provisional serà Juan Carlos Moreno, actual tercer entrenador.

]]>

La derrota de la setmana passada contra l’Elx va tallar la dinàmica d’un Girona que buscarà recuperar la inèrcia positiva que li permeti trobar la regularitat que no acaba d’aconseguir. Perquè, entre una cosa i una altra, el Cadis, primer classificat i amb un partit més, ja és a quinze punts. I si tan sols hi ha dues places d’ascens directe, si els andalusos continuen a aquest ritme, només en quedarà una. Guanyar l’Oviedo (18 hores, Movistar LaLiga) significarà que com a mínim assaltar el lideratge no sigui una missió impossible.

]]>

Montilivi ha vist com la seva bona dinàmica s’ha acabat. “Ens ha penalitzat massa l’inici del partit, és evident que en aquells minuts l’Elx ha estat millor. No hem sabut sortir de la seva pressió, ens ha costat alliberar-nos”, ha explicat Juan Carlos Unzué, que també troba coses positives. “Hem tingut ocasions per fer gol, no per no marcar no hem fet res. Stuani, amb 0 a 1, ha tingut un travesser; això ho hauria canviat tot. No puc dir que el Girona no ho ha intentat”.

]]>

El Girona espera “continuar evolucionant”, tal com ha explicat el seu tècnic, un Juan Carlos Unzué reforçat després de lligar dos triomfs seguits importantíssims. “L’equip ha fet un pas endavant, però hem de seguir així i aprofitar aquesta dinàmica positiva”. El navarrès ha repetit alineació en els dos últims partits. “Hi ha hagut diferents condicionants, com les lesions, que ho han propiciat. Excepte Coris, Bueno i Oliván, tothom ha tingut el seu moment. El que volem és escollir els futbolistes que ens donin més rendiment a cada partit. És cert que els resultats diuen que ara ha anat bé, però l’actitud i el comportament de tots farà bo el vestidor”. Com a mínim, ha pogut aturar la irregularitat de l’inici. “Sempre dic que un resultat desfavorable no et fa entrar en crisi, però amb dos ja comences a tenir algun dubte... Afortunadament, no hem arribat a aquest punt. Hem tingut i tindrem mals moments, hem d’estar preparats. Però ara el que hem d’aprofitar és el moment que vivim”.

]]>