El 1960 –fa tot just, doncs, 65 anys, que sol ser l'edat de la jubilació– el sociòleg Daniel Bell (1919-2011) publicà un text que es deia La fi de la ideologia. Va obrir un debat que, en general, fou seriós, substancial i de molt llarg recorregut; el context comunicatiu d'aquell moment, que ara consideraríem “elitista”, ho permetia (avui es traduiria segurament en un parell d'estirabots a X i dues dotzenes d'insults anònims). Va durar tant, aquell debat, i obtingué tantes rèpliques, que el 1988 Bell publicà un segon text que remetia al primer: Retorn a la fi de la ideologia. El fet que sortís només uns mesos abans de la caiguda del Mur de Berlín, de l'ensorrament del socialisme real, va ser considerat per alguns com una mera casualitat i per altres com un vaticini argumentat similar al que havia fet una dècada abans Emmanuel Todd.

En una de les seves millors pel·lícules, Aprile, el cineasta Nanni Moretti es preguntava per la (primera) victòria electoral de Silvio Berlusconi, l’any 1994. En un moment del film, incorporava un fragment d’una entrevista on el magnat de la televisió explicava, somrient, que quan al seu fill li van preguntar què feia el pare, va dir: “Arreglar televisions”, i que li havia dit al seu fill que, a partir d'aleshores, es temia que ja no tindria temps d'arreglar televisions perquè probablement hauria d’"aggiustare l'Italia", d’arreglar Itàlia. La mateixa expressió que feia servir Berlusconi la vam veure repetida, trenta anys després, en el faristol des d’on el nou president electe dels Estats Units celebrava, triomfal, la seva victòria: “Trump will fix it”, “Trump ho arreglarà”.

La mort de Silvio Berlusconi va deixar molts a Itàlia orfes de l'últim líder del centredreta liberal, transformat ara en un dreta-centre ultra amb ADN feixista capitanejat pels que havien estat els seus hereus, el líder de la Lliga Matteo Salvini i la presidenta de Germans d'Itàlia, Giorgia Meloni, actualment cap de govern. Però les que des d'avui se sentiran més soles que mai seran algunes de les convidades que amenitzaven les festes eroticofestives organitzades pel Cavaliere durant el seu últim mandat i a qui el tres vegades primer ministre pagava des de llavors religiosament 2.500 euros al mes.

Marina i Pier Silvio Berlusconi, els dos fills grans de l'ex primer ministre italià Silvio Berlusconi, mort el mes passat als 86 anys, es mantindran al capdavant de Fininvest, el hòlding que agrupa totes les empreses propietat del magnat. Mentrestant, per als seus altres tres fills, el Cavaliere va reservar un dret de bloqueig perquè cap germà pugui controlar en solitari la societat de cartera familiar, segons recull el testament de l'empresari, que s'ha fet públic aquest dijous.

“Berlusconi? Qui és Berlusconi?”, preguntava en anglès una turista despistada a la plaça del Duomo de Milà, on aquest dimecres s'ha celebrat un funeral d'estat per acomiadar el polític i empresari, mort dilluns als 86 anys. “Berlusconi, yes. The president”, responia una policia local en un anglès macarrònic. Tot i que Silvio Berlusconi ja no era president del govern (ho va ser fins en quatre ocasions); ni de l'AC Milan (el club de futbol amb què va conquistar 29 títols en 31 anys); ni tampoc de cap de les empreses amb què va amassar una fortuna i la gestió de la qual va cedir als seus fills per presentar-se a les eleccions per primera vegada el 1994, per a molts italians seguia sent el Presidente.

La mort de Silvio Berlusconi, probablement l'home més poderós d'Itàlia durant els darrers 30 anys, ha deixat orfe el seu partit. Tot i que el Cavaliere tenia 86 anys i una salut delicada, la successió del fundador i líder absolut de Força Itàlia no s'havia afrontat mai. “Més que dofins, tinc sardines”, solia dir el polític i empresari quan el qüestionaven sobre el seu hereu polític. Alguns, com el politòleg italià Giovanni Orsina, autor d'El berlusconisme a la història d'Itàlia, és encara més explícit: “El cementiri és ple d'aspirants a successor de Berlusconi”.

1. Comprar. “Berlusconi va demostrar que tothom té un preu, que es pot comprar a tothom, que la realitat i la veritat depenen només de quant es vulgui gastar per canviar-les, reescriure-les i reinventar-les. A això cal afegir-hi la mentida i la idea d'impunitat”. Em sembla que aquestes paraules de l’escriptor italià Roberto Saviano (El País) descriuen de manera impecable el que significa Berlusconi. La pèrdua de la noció de límits, tot és possible, al que mana tot li està permès; i la banalització de la veritat: el que ell diu és el que val, per més que sigui una falsedat manifesta. És l’expressió del nihilisme, que li permet connectar sense escrúpols amb els governants més autoritaris. El condol de Putin és significatiu de l’aire de família que els apropa.

Final. El mite de la suposada immortalitat de Silvio Berlusconi també era mentida. Una altra construcció (aquest cop del seu metge) per alimentar el personatge; un altre intent de burlar el destí, com ho havia fet amb els jutges i amb els adversaris que tantes vegades el van declarar políticament mort. Diuen que volia passar a la història com el millor primer ministre italià de tots els temps però, a l’hora de la veritat, quan es va veure obligat a triar entre els seus interessos privats i el seu paper públic, sempre va triar el primer –ho explica James L. Newell al llibre Silvio Berlusconi: A study in failure [Silvio Berlusconi: Estudi d’un fracàs]–. Però, malgrat lliurar-se a unes “ambicions que no s'estenien gaire més enllà de garantir el seu propi interès” i el dels seus negocis, el Cavaliere va emergir de l’ocàs de la partitocràcia italiana per redefinir la política de la dreta europea. I no només.

Un dels darrers èxits de Berlusconi haurà estat l'acceptació de la idea que existeix una teleporqueria “d'esquerres”, com es va poder veure recentment amb la guerra —suposo que cultural— entre Jorge Javier Vázquez i Ana Rosa Quintana (fins i tot amb aquest plantejament va perdre l'esquerra, esclar). Això és pur llegat Berlusconi. També ho és la consolidació del futbol de les categories altes com a fira d'obscenitats, obscenitats de les quals no tan sols tenim notícies directes minut a minut, sinó que són objecte de minuciosa anàlisi i prolixa exegesi. Però, naturalment, la joia més preuada de l'herència de Berlusconi és el fet que Itàlia sigui governada novament pel feixisme: aquest feixisme que una quantitat abassegadora de mitjans, glossant la figura del difunt, presenta com “de centredreta”.

Silvio Berlusconi i Bernard Tapie, el primer al Milan i el segon a l'Olympique de Marsella, van ser els pioners als anys 80 d'una manera corrupta (l'italià va formar part del Moggigate) i populista de governar en el món del futbol que, posteriorment, va arribar a Espanya amb els Lendoiro, Del Nido, Lopera, Jesús Gil i companyia. Juntament amb el seu imperi televisiu, el Milan li va servir a Berlusconi per guanyar popularitat i fer-se respectar a la societat italiana. Molts es van preguntar: si havia aconseguit convertir un Milan en decadència en campió de la Copa d'Europa, per què no podia fer el mateix amb Itàlia?

Una serp cargolada que es menja un sarraí. Aquest és el símbol heràldic dels Visconti, senyors de Milà, a partir del qual uns quants segles després Silvio Berlusconi va fer elaborar el seu primer logotip empresarial per a Milà 2, un ambiciós projecte immobiliari d’expansió de la ciutat italiana. Això sí, el basilisc ja no tenia entre les dents un musulmà, sinó una inofensiva flor de vuit pètals, símbol de la natura conquerida pel grup Fininvest, amb el qual el magnat va començar la seva polèmica cursa empresarial. Aquesta mateixa flor va guarnir els logotips de les nombroses aventures televisives de Mediaset durant molts anys i, encara ara, sobreviu estilitzada en forma de rodoneta a la insígnia de Telecinco.

Silvio Berlusconi ha estat un dels personatges polítics que ha suscitat més polèmiques tant a Itàlia com internacionalment. Per desgràcia –encara que comprensiblement, tenint en compte el caràcter controvertit del personatge i la seva indiscutible capacitat de fer servir els mitjans en benefici seu–, la majoria dels debats s'han centrat en la seva persona. S'han ridiculitzat les seves freqüents ficades de pota o s'han fet judicis ètics o morals com els relatius als seus innombrables escàndols sexuals. Això ha deixat sovint en segon pla temes més importants, com, per exemple, les seves relacions amb el món mafiós i, en general, ha obstaculitzat una comprensió profunda del "fenomen Berlusconi”.

Tres vegades primer ministre, senador, eurodiputat, empresari d'èxit, magnat dels mitjans de comunicació, president de dos equips de futbol de la Sèrie A del Calcio, pare de cinc fills amb dues dones diferents, cantant de creuers per la Mediterrània... Però també imputat en més d'una trentena de processos judicials, condemnat per frau fiscal i sospitós d'haver fet part de la seva fortuna gràcies a la seva amistat amb alguns caps de la Màfia. Tot això i molt més va ser Silvio Berlusconi, el líder de Força Itàlia que ha mort aquest dilluns als 86 anys. El polític i empresari estava ingressat en un hospital de Milà, on el tractaven per la leucèmia que li van diagnosticar fa uns anys.

El líder de Força Itàlia i tres vegades primer ministre d'Itàlia, Silvio Berlusconi, està ingressat a l'UCI d'un hospital de Milà per una infecció pulmonar vinculada a un càncer de sang, segons ha confirmat aquest dijous l'equip mèdic que l'està tractant a l'Hospital San Raffaele de Milà. En un comunicat, els metges han detallat que el polític italià, de 86 anys, pateix una leucèmia crònica, tot i que afirmen que no està en fase greu. "La infecció [pulmonar] s'emmarca en una condició hematològica crònica de la qual és portador des de fa un temps", diu la nota, signada pel seu metge habitual, Alberto Zangrillo, i el doctor Fabio Ciceri, cap del departament d'hematologia del centre milanès.

Giorgia Meloni s'enfrontava aquest cap de setmana al seu gran test electoral després de l'aclaparadora victòria a les legislatives celebrades el setembre passat, que la va convertir en la primera dona a encapçalar un govern a Itàlia. I la líder de Germans d'Itàlia ha superat l'examen amb nota. La coalició conservadora formada pel partit de la primera ministra, juntament amb la Lliga de Matteo Salvini i Força Itàlia de Silvio Berlusconi, s'ha imposat amb al voltant del 50% dels vots a les eleccions d'aquest diumenge i dilluns al Laci (centre) i la Llombardia (nord), dues regions que en solitari acumulen més d'una quarta part de l'electorat nacional. Les urnes han confirmat, a més, el lideratge de la mandatària italiana davant dels seus aliats.

Silvio Berlusconi continua donant titulars a cop de masclisme. Dimarts va celebrar un sopar de Nadal amb els jugadors de l'equip del qual és propietari, l'AC Monza. Per incentivar-los els va oferir "un autobús ple de prostitutes" si guanyen un dels equips grans de primera divisió de la lliga de futbol italiana, a la qual han ascendit aquest any.

La flamant primera ministra italiana, Giorgia Meloni, ha assegurat aquest dimarts que Itàlia mantindrà els seus compromisos amb l'OTAN i la Unió Europea i ha garantit el seu suport a Ucraïna davant la invasió russa. Ho ha dit durant el seu primer discurs a la Cambra dels Diputats, abans de sotmetre's a un vot de confiança que ha superat amb 235 vots a favor, el primer pas per aconseguir la investidura, que aquest dimecres es repetirà al Senat.

Només fa una setmana que va tornar al seu escó al Senat, després d'estar nou anys fora de l'hemicicle després de ser condemnat per frau fiscal, però Silvio Berlusconi continua sent el protagonista de la política italiana, per desgràcia dels seus socis a la coalició de dretes. En uns nous àudios publicats per la premsa transalpina, el líder de Força Itàlia carrega contra el president d'Ucraïna, Volodímir Zelenski, i culpa els mateixos ucraïnesos de la invasió de Rússia. Unes declaracions que el magnat no esperava que sortissin a la llum i que obren una esquerda a l'imminent nou govern italià.

Els resultats a les urnes semblaven deixar via lliure perquè la líder de Germans d'Itàlia i guanyadora de les eleccions celebrades al setembre al país transalpí, Giorgia Meloni, dissenyés sense problema el seu propi executiu amb els seus socis de la coalició de dretes, Silvio Berlusconi i Matteo Salvini. Amb tot, el Cavaliere no l'hi està posant gens fàcil. L'ex primer ministre italià ha confessat aquest dimarts que ha reprès després de molt de temps la seva vella amistat amb el president rus, Vladímir Putin, a qui ha arribat a definir com “un home de pau” i ha obert una nova crisi en les negociacions per al futur govern.

Silvio Berlusconi ha tornat aquest dijous a ocupar l'escó de senador que fa nou anys va haver d'abandonar després de ser condemnat per frau fiscal i, com a conseqüència, quedar inhabilitat per exercir càrrecs públics. I la tornada del Cavaliere a la cambra alta després del seu obligat exili no ha estat exempta de polèmica. El Parlament italià ha celebrat la primera sessió de la nova legislatura amb l'elecció dels presidents de les dues cambres. Una prova de foc per a la coalició de dretes que va guanyar les últimes eleccions i que es prepara per formar un govern encapçalat per Giorgia Meloni. Les dificultats de Germans d'Itàlia, Lliga i Força Itàlia per assolir un acord han quedat en evidència.