No per mirar cap a un altre cantó els conflictes desapareixen. En l'actualitat, al món i a Europa existeixen conflictes que poden definir-se com "conflictes territorials de sobirania", conflictes produïts per la falta de vies per donar resposta a comunitats subestatals en què hi ha demandes socialment rellevants que posen en dubte la definició de sobirania de l'estat al qual pertanyen i el seu encaix constitucional. En el marc europeu els casos més clars serien Escòcia després del Brexit, Flandes, el País Basc i Catalunya, però també n'hi ha d'altres amb demandes menys desenvolupades (per exemple, Còrsega, Galícia) o que, en l'actualitat, han encarrilat el conflicte amb algun tipus de resposta institucional que ha desescalat el potencial conflicte (Irlanda del Nord, Groenlàndia).

El PP ha demanat excloure la referència a la declaració de sobirania aprovada el gener del 2013 i suspesa pel Tribunal Constitucional (TC) de la proposta de resolució a favor del 9-N que han pactat CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP. Així ho ha reclamat el portaveu parlamentari adjunt dels populars al Parlament, Santi Rodríguez, abans que comencin les votacions de les propostes de resolució.

El Tribunal Constitucional ha tombat per unanimitat la declaració de sobirania aprovada pel Parlament el passat 23 de gener del 2013. Aquesta declaració definia Catalunya com un "subjecte polític i jurídic", i és un dels pilars fonamentals sobre els quals s'edifiquen els arguments catalans per poder celebrar la consulta del 9-N. Concretament, el TC considera que és il·legal precisament el primer paràgraf, que és on s'estableix Catalunya com un "subjecte polític i jurídic". L'alt tribunal ha estimat parcialment i de forma unànime el recurs del govern espanyol. Declara "nul i inconstitucional" el principi primer del text, que és el nuclear, atès que afirma literalment que "el poble de Catalunya té, per raons de legitimitat democràtica, caràcter de subjecte polític i jurídic sobirà".