Els alumnes de la Universitat de les Illes Balears (UIB) resideixen majoritàriament a la llar familiar, tria els estudis per vocació, utilitza de manera intensiva la Intel·ligència Artificial (IA) per a fins acadèmics i es veu treballant en la funció pública. Així ho conclou el primer Baròmetre del Consell Social de la UIB, basat en una mostra de 2.067 estudiants, que suposen el 36,8% d'homes i el 63,2%, de dones, com ha detallat aquest dilluns el director de l'Institut Balear d'Estudis Socials (IBES), Gonzalo Adán, amb el president del Consell Social, Antoni Bennasar.

Els docents de l'escola pública podran gaudir per primera vegada de fins a sis dies de lliure disposició a l’any, coneguts com a 'moscosos'. La Conselleria d’Educació tramita una resolució que regula el permís per a assumptes particulars per al personal funcionari docent, un dret que ja existeix per a la resta de treballadors públics, però que fins ara no s’havia desenvolupat de manera específica per a aquest col·lectiu.

La Conselleria d’Educació vol avançar les oposicions docents del 2026 al mes de maig amb l’objectiu que totes les vacants estiguin cobertes des del primer dia del curs escolar. Segons ha explicat el departament, el canvi de calendari permetria concentrar durant el mes de juliol els principals tràmits administratius, les adjudicacions de places i els processos relacionats amb el professorat interí, evitant així que el curs comenci amb places sense cobrir. La previsió és que les proves tinguin lloc a principis de maig, en lloc del mes de juny, com era habitual fins ara. La Conselleria defensa que aquesta reorganització del calendari respon a criteris de planificació i eficiència i recorda que altres comunitats autònomes ja convoquen les oposicions en dates similars. Educació també argumenta que l’avançament facilitarà una major estabilitat de les plantilles i una millor organització dels centres educatius amb vista a l’inici del curs.

En poc més de mig segle, la societat ha experimentat transformacions profundes que han alterat de manera radical els principals agents de socialització. La família, el carrer, el món del treball o els mitjans de comunicació ja no exerceixen el mateix paper que fa dècades. Aquest canvi no pot ser llegit des de la nostàlgia d’un passat idealitzat, sovint impregnat d’una moral conservadora i fins i tot autoritària, com ha estat també el nostre cas. Molts dels canvis socials del darrer segle, tant a Europa com a l’estat espanyol i a les Illes Balears, han estat clarament alliberadors i humanitzadors.

El mes de setembre passat es va tenir coneixement que, suposadament, un hacker havia aconseguit accedir al sistema informàtic de l’Ajuntament de Manacor i havia descobert un document amb 160 demandes judicials presentades contra l’Ajuntament. Als documents que sortiren a la llum es reflectien tots les dades d’identitat dels demandants, a més de detalls dels procediments en qüestió.

Els sindicats de l’àmbit públic estatal –CSIF, CCOO i UGT– han anunciat un calendari de mobilitzacions que arrenca aquest dimecres, 30 d’octubre, amb una concentració davant la Delegació del govern a les 12 h, i que podria culminar amb una vaga general al desembre, si el Ministeri d’Hisenda no atén les seves reivindicacions.

903 treballadors de les administracions públiques han iniciat avui els cursos de llengua catalana promoguts pel Govern, a través de l’Escola Balear d’Administració Pública (EBAP), amb l’objectiu de reforçar les competències lingüístiques del personal al servei de l’Administració. Els cursos, que finalitzaran el 16 de febrer del 2026, s’emmarquen dins el Pla de formació de llengua catalana 2025.

El Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB) ha desestimat el recurs presentat pel sindicat CSIF contra les bases d'un concurs de mèrits convocat per l'Autoritat Portuària de les Balears (APB) per a l'estabilització d'ús de quatre llocs d'administratius. La sentència, emesa el 24 de juliol del 2025, avala l'exigència del nivell B2 de català com a requisit obligatori, que considera proporcional i ajustat a dret.

Les Balears és la regió espanyola amb més proporció de places vacants sense cobrir en les oposicions per a l'ensenyament Secundari i de Formació Professional d'enguany, amb un 54,9%, segons el sindicat CSIF. Les oposicions docents per a Secundària i Formació Professional han deixat aquest any 3.818 de 15.947 places sense cobrir en el conjunt d'Espanya, un "problema greu" amb vista al nou curs escolar, perquè suposa que el 23,8% de les vacants de l'Estat no han estat adjudicades. Són dades recopilades per CSIF, el president del qual, Mario Gutiérrez, denuncia el fet que "una quarta part de les places a oposicions hagin quedat desertes per si sol és greu". "Però si li sumes una taxa d'interinitat per sobre del 30%, una falta de personal en unes certes especialitats i la baixa atracció que té per als nous titulats en docència, això denota un problema per al sistema educatiu espanyol molt greu", explica en declaracions a EFE.

La presidenta del Govern, Marga Prohens, i els sindicats han signat aquest dimecres l'acord de la Mesa de negociació dels empleats públics que preveu millores laborals i retributives per als treballadors públics autonòmics, com és el cas de l'increment del plus d'insularitat i un augment del 2,9%. Ho han fet en un acte celebrat aquest migdia al pati del Consolat de Mar, al qual també han assistit la consellera de Presidència i Administracions Públiques, Antònia Maria Estarellas, i els responsables sindicals Miquel Gelabert (STEI), Miguel Ángel Romero (UGT), Pep Ginard (CCOO), Luis Apolinar (CSIF) i Ramón García (Simebal). Entre enguany i 2028, període en el qual s'han d'executar les millores, el Govern hi invertirà prop de 240 milions d'euros.

Sempre hi ha qui no s’arruga i alça la veu davant la injustícia o l’abús, sense fer un càlcul previ de cost-benefici. La persona d’una peça que fa, senzillament, el que és correcte. En la major part dels humans, però, el pusil·lànime conviu amb l’heroi potencial. ¿Qui no ha alternat episodis de covardia o passivitat amb rampells d’intrepidesa o gosadia? En podem donar la culpa al caràcter, l’educació o el moment vital. O recórrer, en part, al context. La psicologia social parla d’un efecte espectador perquè quan moltes persones contemplen una agressió la víctima té menys probabilitats de ser auxiliada. Contra el que es podria esperar, el grup no té un efecte multiplicador sinó difuminador de la responsabilitat individual. Els uns pels altres, la casa per agranar. El cas dramàtic de Kitty Genovese –una adolescent novaiorquesa que va ser assassinada al carrer, davant de trenta-set testimonis, sense que ningú hi intervingués– il·lustra molt bé aquest fenomen. 

L’amo del món va fer un discurs en què es va dirigir al seu “millor amic” (llegiu-ho junt, “milloramic”, amb el significat de quan ets menor d’edat), Elon Musk, i el va elogiar per la seva retallada en la despesa pública, que –ho llegíem a l'ARA– “ha suposat l'acomiadament de milers de treballadors del govern”. 

El Govern i sindicats han tancat aquest dijous un acord unànime per a la millora de les condicions laborals dels empleats públics que inclou, entre altres qüestions, la millora del complement d'insularitat, a més de la recuperació de les retallades per les congelacions salarials del 2020 i el 2021. Ha estat a la reunió de la Mesa General de l'Empleat Públic que s'ha reunit a la seu de l'Escola Balear d'Administració Pública (EBAP) amb la participació dels representants de l'Executiu autonòmic i dels sindicats UGT, CCOO, CSIF, STEI i Simebal. En relació amb el complement d'insularitat, l'acord estipula que l'increment es durà a terme durant els anys 2026, 2027 i 2028 –no en quatre anys com es proposava inicialment– i serà igual per a totes les categories, principal escull les darreres setmanes de negociació.

El consell de Mallorca és el Parlament Europeu de les Balears. El lloc en el qual els polítics poden pasturar feliços sense una excessiva supervisió. El centralisme i preponderància del Govern –a diferència de la resta d’Illes on els consells són el seu Govern– els permet una gestió de perfil baix i poques polèmiques. Núria Riera n’és ara la portaveu del PP, una vegada amortitzada en la institució nodrissa per altres executius conservadors. Té un bon lloc en el cementeri paquidèrmic. I compatibilitza el seu paper amb el de funcionària del Govern mentre cobra de totes bandes. Riera, implacable i de maneres desagradables quan fiscalitza els altres, és ara el caçador caçat. Davant les acusacions d’embutxacar-se 130.000 euros anuals (prop del doble que la presidenta) cobrant per dues feines sense complir els horaris de funcionària, s’ha defensat de la pitjor forma possible: dient que fa 10 anys que està així sense problemes. Com si això justifiqués la incompatibilitat en el cas de confirmar-se.

El Govern ha posposat sine die l'acord que s'espera aconseguir amb els sindicats per fixar una millora dels complements d'insularitat dels funcionaris de les Balears, que se situen molt per sota dels que reben els canaris o els treballadors públics de Ceuta i Melilla. Ha estat una breu reunió de la Mesa d'empleats públics mantinguda aquest dimecres entre representants sindicals i de la direcció general de Funció Pública, durant la qual s'ha traslladat la voluntat de l'Executiu autonòmic de posposar l'acord. Fonts coneixedores de la reunió han indicat que la decisió comunicada pel director general de Funció Pública, Antoni Mesquida, ha estat rebuda amb "sorpresa" i han expressat les sospites que "ve directament del Consolat".

La Comissió del Sistema Intern d'Informació del Consell de Mallorca ha arxivat la denúncia que un grup de funcionaris va presentar contra el conseller insular de Turisme, Marcial Rodríguez, en relació amb presumptes coaccions, amenaces i un suposat intent d'agressió al cap del servei d'inspecció durant una discussió. Segons va avançar el diari Última Hora, durant una conversa entre els dos, Rodríguez –asseguren els denunciants– va amenaçar el cap d'inspecció de no renovar-lo i s'hi va dirigir amb la mà aixecada amb intenció de pegar-li, però finalment no ho va fer.

Els docents funcionaris de carrera que l’any passat varen rebre una comissió de serveis per evitar anar a una altra illa poden estar tranquils. “L’any passat vàrem donar 1.000 comissions de serveis, i enguany també se'n donaran. Volem donar tranquil·litat al professorat que va ser traslladat fora d’illa a causa de procés d’estabilització”, ha dit el conseller d’Educació, Antoni Vera. El que va passar és que es que la normativa estatal va donar prioritat als funcionaris interins que varen estabilitzar la seva plaça, i que varen passar per davant dels funcionaris de carrera per oposició que havien obtingut plaça en els darrers anys.

Els sindicats educatius de les Balears no secundaran la vaga convocada pel sindicat CSIF a tot l’Estat per reclamar un acord entre el Govern i les assegurances que faci possible la continuïtat de Muface. STEI, ANPE, CCOO, UGT, Alternativa i SIAU no hi participaran, mentre que en el moment d'escriure aquest article, UOB encara no ha respost.

El sindicat STEI ha reclamat judicialment l’execució forçosa de la sentència que obliga el Govern a pagar el que deu als funcionaris després que hagin passat més de tres mesos d’ençà que es declaràs ferma la sentència que obligava al retorn del 2,9% retallat pel Govern del Pacte. El deute ascendeix a 150 milions d’euros. A més s’hi ha de sumar l’increment en dos punts de l’interès legal dels doblers. El secretari general de l’STEI, Miquel Gelabert, ha criticat la inacció del Govern. "Ens hem vist forçats, mai millor dit, a demanar l’execució forçosa de la sentència”. Segons ha argumentat, “l’Administració no ha fet cap passa” pel compliment judicial i pagar el deute. “El deute no és amb l’STEI Intersindical, sinó amb més de 40.000 empleats públics”.