Durant gairebé cinc anys, la idea de fer un llibre sobre l'anorèxia des del vessant més emocional perseguia la cantant i poeta Ivette Nadal (Granollers, 1988). Finalment, fa un temps va agafar el toro per les banyes i s'hi va posar. Justícia poètica (Pòrtic) és el testimoni íntim, profund i poderós d'una dona que, quan era adolescent, va quedar captivada per músics i poetes. Amb un d'ells hi va compartir una relació afectiva desigual que li va fer molt de mal. Combinant vivències i poemes, Nadal fa aflorar el dolor físic i emocional d'una malaltia mental encara incompresa per conscienciar sobre la desolació que implica, però també per deixar constància que se'n pot sortir.

La sintonia i el respecte són evidents. La connexió artística i personal entre totes dues queda palesa a l'escenari i quan parlen amb la premsa. Per tant, té tot el sentit que Meritxell Gené (Lleida, 1986) i Ivette Nadal (Granollers, 1988), totes deus poetes i cantautores, hagin recuperat el projecte Les Kol·lontai. Juntes han fet Adelerades (Sota la Palmera, 2024), un disc que defensen en directe en concerts com el del 24 de maig a la sala Paral·lel 62 de Barcelona, dins de la programació del festival Barnasants. "Tot i que, geogràficament, vivim en llocs molt diferents, som amigues a l'escenari i fora de l'escenari des de fa molts anys. L'acte més feminista que tenim és la nostra amistat de base. Ens entenem molt bé", consta Nadal.

Ivette Nadal (Granollers, 1988) té dos grans projectes entre mans: el 28 de març, al festival Barnasants, estrena un espectacle amb cançons de Pau Riba i Jaume Sisa, i al maig publicarà el llibre autobiogràfic Justícia poètica. Igual que ha fet amb els sis discos anteriors i els quatre llibres de poemes, la Ivette haurà de combinar la seva vigorosa trajectòria artística amb una salut fràgil. Des dels 9 anys ha conviscut amb un trastorn de la conducta alimentària que l’ha tingut entrant i sortint de centres hospitalaris, i ara li ha arribat un altre diagnòstic: esclerosi múltiple.

Ivette Nadal (Granollers, 1988) té dos grans projectes entre mans: el 28 de març, al festival Barnasants, estrena un espectacle amb cançons de Pau Riba i Jaume Sisa, i al maig publicarà el llibre autobiogràfic Justícia poètica. Igual que ha fet amb els sis discos anteriors i els quatre llibres de poemes, la Ivette haurà de combinar la seva vigorosa trajectòria artística amb una salut fràgil. Des dels nou anys, ha conviscut amb un trastorn de la conducta alimentària que l’ha tingut entrant i sortint de centres hospitalaris i ara li ha arribat un altre diagnòstic: esclerosi múltiple.

Pas a pas, Ivette Nadal (Granollers, 1988) va consolidant una notable trajectòria musical i poètica, cantant i escrivint sobre l'amor, el dol, el dolor, l'enyor i l'anhel. Les proves més recents en són el poemari Camí del text (Edicions Poncianes) i el disc Les hores blaves (Picap), un àlbum d'essència acústica que presenta aquest diumenge, 16 de juliol, a les 12 del migdia al Molí de la Vansa de Boada, a Vilanova de Meià (Noguera), dins el cicle Perifèria Cultural.

La publicació de VerdSions, el disc que ha fet VerdCel amb adaptacions de cançons de R.E.M., Los Planetas i Dominique A, entre d'altres, és un bon motiu per estirar el fil de les versions amb la lletra traduïda al català. En temps d'Els Setze Jutges i la Nova Cançó va ser una pràctica habitual portar a la llengua catalana cançoners d'altres llengües, sobretot del francès. L'EP Espinàs canta Brassens (1962) n'és un exemple paradigmàtic. De fet, Georges Brassens ha sigut uns dels cantautors francesos que més recorregut han tingut en català gràcies a Miquel Pujadó. Als anys 60, mentre uns passaven la set amb la chanson, d'altres abeuraven en la inesgotable font de la cançó nord-americana: Jaume Picas va ser el mèdium imprescindible entre el jazz i els estàndards i la veu de Núria Feliu. Més de mig segle després, Víctor Bocanegra, àlies musical del poeta Víctor Obiols, va publicar el disc Poesies de Broadway (2019), una magnífica col·lecció d'adaptacions al català de clàssics del Gran Cançoner Americà que ha alimentat el jazz, el teatre musical i el repertori de crooners com Frank Sinatra.

Ivette Nadal respon amb elogis a la generositat de Pascal Comelade. "Ara em costarà molt treballar amb altres músics perquè el Pascal és un artista de 360º. És artista a tots els nivells: assajant, dinant, parlant d'un poema o d'una música", diu Nadal, que ha portat un pas més enllà una col·laboració que va començar fa tres anys i mig. La cantautora i poeta de Granollers es va presentar a Ceret perquè l'astre transfronterer l'acompanyés en un nou viatge artístic. De la trobada en va sortir un vincle d'amistat, l'EP Arquitectura primera, cinc concerts i una promesa que no calia verbalitzar: tornarien a treballar plegats. Així de poderós era l'argot de la passió artística que van crear. Tot plegat ha desembocat en el disc En nom de la ferida: poemes i cançons a duo, veu i piano, que aplega algunes de les peces que ja van tocar en aquells concerts i també d'altres de noves, com algunes adaptacions de poemes del llibre de Nadal L'àngel i la infermesa del pensament (Eumo, 2020).