Impulsada per Celestí Alomar, conseller de Turisme del primer Pacte de Progrés (1999-2003), s’aprovà el dia 10 d’abril del 2001, fa vint-i-cinc anys, un impost sobre estades turístiques, conegut tot d’una com a ‘l’ecotaxa’. Gravava, aproximadament un euro per nit, l’estada dels turistes. Amb la recaptació es volien corregir algunes externalitats negatives del turisme de masses a les Balears. No va entrar en vigor fins al maig del 2002 a causa d’un recurs al Tribunal Constitucional, posat pel govern d’Aznar. Quan el Partit Popular va guanyar les següents eleccions, l’any 2003, va derogar l’impost, atès que el considerava un fre per a la competitivitat turística. Qui va defensar la supressió de l’impost va dir que no podia qualificar-se ni d’ecològic, ni de mediambiental, i que ni tan sols era una taxa, argumentava: “No era més que un símbol d’una política de missatges negatius al que suposava el turisme”. I va relacionar l’aplicació de l’ecotaxa amb el descens en l’arribada de turistes i amb els problemes que havia viscut el sector hoteler. El Govern de Jaume Matas la va voler substituir per unes anomenades targes verdes o fundacions ‘sostenibles’ que tan sols recaptaren misèria.

A Mallorca, durant la Guerra Civil, un dels principals objectius dels insurrectes fou la classe benestant que donà suport a la Segona República. El símbol d’aquella repressió seria el batle de Palma, Emili Darder, metge de formació, que el 1934 havia ajudat a fundar Esquerra Republicana Balear (ERB) per fer de contrapoder al caciquisme. El 24 de febrer del 1937, després d’un consell de guerra fantasmagòric, Darder va ser afusellat. En aquell fatal destí l’acompanyaren dos companys de partit, l’empresari alcudienc Antoni Maria Ques i l’exbatle d’Inca Antoni Mateu, i el socialista palmesà Alexandre Jaume. D’ERB hi hagué vuit batles més assassinats: Joan Mas Verd Collet (Montuïri), Climent Garau Juan (Porreres), Pere Llull Fullana (Algaida), Pere Josep Cànaves Sales (Pollença), Pau Crespí Villalonga (Mancor de la Vall), Pere Vallespir Amengual (Costitx), Joan Alemany Villalonga (Búger) i Joan Guasch Juan (Santa Eulària del Riu).

No veien la mare que no hi fos la filla, perquè fins que va tenir tres anys hi va estar aferrada “com una pitgellida”: “No volia anar amb ningú, tot el dia estava damunt jo, enganxada als meus cabells, anàssim on anàssim. Jo estava acabada!”. Ho diu la manacorina Catalina Rubí, mare d’Amanda Fernández Rubí, secretària general dels socialistes de Mallorca. La mare parla aviat i va filant imatges mentre fa memòria, i entre anècdotes i records fa com un sospir i amolla: “Ai! Les mares, feim el que podem”. I gairebé sense voler, la de Rubí és la veu de totes les mares.

El regidor del Partit Popular a l'Ajuntament de Ciutadella, Nicolás Blanco, ha presentat la seva renúncia a l'acta per motius professionals, ja que pròximament s'incorporarà a la seva nova comesa com a policia local a Maó.

Ni la presidenta del Govern, ni el conseller de Cultura, ni el president del Consell de Mallorca, ni tampoc la vicepresidenta i consellera insular de Cultura. Avui cap dels membres del Govern balear, ni de la institució insular ni de l’Ajuntament de Palma ha fet visita oficial al Dia del llibre, un acte que històricament servia per congregar els mitjans i mostrar el suport de les institucions als llibreters. Si enguany no ho han fet és pel dol de tres dies decretat per la mort del papa. “S’anul·la l’agenda festiva, el dol implica no poder assistir a celebracions”, expliquen diferents responsables de premsa d’aquestes institucions, que tot d’una esclareixen que tots els responsables polítics han sortit a fer la seva passejada entre les paradetes, però “a títol personal”.

Què fan els diputats balears al Congrés? Encara que no és una cambra específicament territorial, la tria dels diputats per circumscripció indica la voluntat que cada província hi tingui un pes específic. Quin és el de les Illes, representades per vuit diputats d’un total de 350? De totes les preguntes parlamentàries registrades pels representants escollits pels ciutadans balears, només el 24% eren sobre les Illes. Els diputats del PP –José Vicente Marí Bosó, Sandra Fernández i Joan Mesquida– són els que menys iniciatives –preguntes, sol·licituds d’informes i intervencions– sobre les Balears han presentat: 24, 18 i 24 respectivament, tal com consta al registre del Congrés. A l’altre cantó, Vicenç Vidal (Sumar MÉS) n’acumula 253 d’ençà que començà la legislatura.

La vida privada dels representants polítics s’ha de sotmetre a l’escrutini públic? La notícia d’Okdiario segons la qual el líder de MÉS per Mallorca al Consell, Jaume Alzamora, havia venut un xalet per mig milió d’euros a estrangers –el partit defensa limitar-ne la venda a residents– ha marcat l’actualitat de la darrera setmana i, fins i tot, s’ha debatut al ple de la institució insular. La formació ecosobiranista va tancar files amb el dirigent emmarcant la qüestió en un assumpte personal. Amb tot, els experts consultats apunten que l’interès públic sobre l’ètica individual dels representants la decideix la sensibilitat i cultura política de cada societat. Amb la tendència a la personalització de la política, a més, cada vegada s’exigeix més pulcritud als representants de l’Estat en la seva vida privada.

Actualment ens governa un pacte de dreta i extrema dreta, i els populars han estat la força hegemònica dels quaranta anys d’autonomia. Segons el tòpic, aquesta és una terra de dretes de tota la vida. Però això no és del tot exacte, i menys encara a Menorca i a Formentera. A les Balears, com a la resta de l’Estat, també vàrem tenir al segle XIX els nostres revolucionaris. L’Ajuntament de Palma ja era republicà abans d’arribar la primera República, fou de majoria d’esquerres a la segona i ho tornà a ser el 1979, en restaurar-se la democràcia. Són un bon grapat de dades, al llarg dels dos darrers segles, que qüestionen aquest suposat conservadorisme dels illencs.

L’anomenat “afer del collar” és una de les estafes més sonades de la història. Stefan Zweig recrea l’episodi a la fascinant biografia de Maria Antonieta, ara en català. El que comença com un regal fallit acaba com una enganyifa, ordida per una vividora sense escrúpols. S’aprofita de la credulitat d’un cardenal, àvid de poder, i del seu afany per recuperar el favor de la reina. Ella és del tot aliena al muntatge, però la seva proverbial frivolitat la fan el cap de turc ideal. Coagula una hostilitat, llargament covada envers l’abús i el malbaratament, que soscava els fonaments de l’Antic Règim. Els símbols de desmesura travessen el temps i l’espai. Una bossa Dior de més de dos mil euros, acceptada per “la Maria Antonieta de Seül”, primera dama coreana, ha provocat fa ben poc una crisi política sense precedents. 

Molta gent no entén que les conselleries dels governs, especialment les sectorials, no estiguin sempre encapçalades per especialistes que coneguin a fons cadascuna de les matèries. Per exemple, metges a les conselleries de Salut o advocats a les de Justícia. Els sorprèn que els polítics canviïn de conselleria com aquell qui canvia de paraigua. Com si servissin per a tot! Naturalment, la funció principal de qui lidera una conselleria és política i no tècnica. Per tant, el que cal és que sigui una persona competent en la gestió política. Capaç de fer avançar la seva agenda negociant amb tots els actors rellevants. Sí que seria bo, tanmateix, que els governs tinguessin un segon nivell de “secretaris permanents” a l’estil britànic, que donés rigor i continuïtat a l’obra de govern.

S'acosten les eleccions i els polítics de les Balears utilitzen les xarxes socials com a arma comunicativa per arribar als seus seguidors. L'analista David Álvarez ha elaborat un estudi en què s'observa el comportament, la influència i la relació que mantenen els polítics illencs amb Twitter. Us en detallam els aspectes més rellevants: