Es varen dir Aules de Poesia, Teatre i Novel·la, en tres anys successius: 1966, 1967 i 1968. Eren cicles de conferències de periodicitat setmanal que es feien a Palma, amb la participació de personalitats de primera fila, tant de Mallorca com de l’exterior. I el cert és que varen ser llocs de trobada de l’oposició al franquisme, fins al punt de tancar-se alguna d’aquelles activitats amb detencions policials. Recordam, seixanta anys més tard, aquella manifestació de caràcter cultural però també de resistència a la dictadura.

El fiscal Javier Zaragoza viu un moment d'hores baixes. L'absolució del major Josep Lluís Trapero per part de l'Audiència Nacional va destruir la tesi amb què va treballar durant anys: primer com a fiscal en cap de l'Audiència Nacional i després com a fiscal del Tribunal Suprem en el judici contra el Procés. Això sumat a l'anunci del govern de Pedro Sánchez de reformar el delicte de sedició com a mecanisme per reduir les penes de presó als presos polítics evitant l'indult, ja que la Moncloa descarta l'amnistia. El ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, es va comprometre a portar la reforma al consell de ministres abans de finals d'any, cosa que ha està generant els primers moviments de la judicatura i la dreta espanyola.

Que el Tribunal Suprem condemnarà els líders independentistes i que la sentència serà dura és un escenari més que plausible amb el qual compten els partits, les entitats sobiranistes i els advocats dels principals acusats, però també acadèmics, jutges i magistrats que ja treballen en una proposta de reforma àmplia del Codi Penal que inclourà els delictes de rebel·lió i de sedició. Es tracta del Grup d’Estudis de Política Criminal, format per desenes de professionals, un nucli del qual abordarà el capítol dels delictes contra la Constitució, on està integrat el de rebel·lió. Fonts del col·lectiu asseguren a l’ARA que es reuniran aviat i que treballen en la idea que aquesta reforma pugui servir per revisar les penes en cas de condemna per rebel·lió.

Dur informe de la Fiscalia contra els acusats en el judici del Procés. Durant quatre hores, els quatre fiscals del cas Javier Zaragoza, Jaime Moreno, Consuelo Madrigal i Fidel Cadena han intentat apuntalar la seva acusació per rebel·lió. Zaragoza, l'ideòleg de la causa per rebel·lió. "Aquest judici no té res a veure amb la criminalització de la dissidència política", ha engegat el fiscal, que ha contextualitzat la seva acusació en "l'intent de liquidar la Constitució" amb l'ús de la violència "en els moments que ha sigut necessari". La intervenció de Zaragoza s'ha assemblat a la que va pronunciar el 13 de febrer en el tràmit de qüestions prèvies, en la qual ja va marcar la línia del seu discurs, però hi ha afegit un matís. "Va ser un cop d'Estat. Això va ser el Procés", ha apuntat, recordant el jurista austríac Hans Kelsen, que va fugir als Estats Units els anys 30 davant l'auge del nazisme.

Igual que ja va fer ahir el número dos de l'exministre de l'Interior Juan Ignacio Zoido, l'exdelegat del govern espanyol a Catalunya Enric Millo ha reforçat les tesis d'una violència sostinguda a Catalunya durant els mesos de setembre i octubre del 2017 i, també de la mateixa manera que José Antonio Nieto, ha acusat els Mossos d'Esquadra de permetre aquest escenari i l'1-O. Però en el seu relat de la suposada "escalada de violència" a Catalunya, Millo ha anat més enllà i ha acabat plantejant durant la seva declaració com a testimoni escenaris gairebé bèl·lics amb "assetjaments, amenaces i accions violentes" constants a les forces i cossos de seguretat de l'Estat, al poder judicial i als representants del govern espanyol a Catalunya, com ell mateix. Les defenses han desmuntat el relat de l'exdelegat preguntant-li si es van produir morts o si els votants anaven armats o demanant-li que aclarís en què es basava per parlar d'aquests escenaris. "No sé qui ni quants ni quins objectes portaven", ha admès Millo finalment, que no ha dubtat, però, a assenyalar els CDR com l'espurna d'aquesta violència i ha apuntat que es van convertir en grups organitzats amb una "relació lògica i natural" amb Òmnium Cultural i l'ANC, que estaven darrere de les "muralles" de votants l'1-O.

El PP ha registrat aquest dimecres al Congrés de Diputats una iniciativa per modificar la llei d'enjudiciament criminal perquè les persones acusades del delicte de rebel·lió no puguin rebre recursos públics. Ho ha anunciat el líder dels populars, Pablo Casado, des de Melilla.

A poques setmanes que es conegui la data d'inici del judici oral del Procés, uns 120 catedràtics i professors de dret de tot l'estat espanyol han signat un manifest on qüestionen obertament que els fets pels quals es jutjarà els polítics catalans processats encaixin dins dels delictes de rebel·lió o sedició. En concret, adverteixen sobre el perill de la "banalització" d'uns delictes que es corresponen exactament amb el que va passar el 23 de febrer del 1981, amb l'entrada de guàrdies civils armats al Congrés de Diputats, i en cap cas amb les manifestacions davant la conselleria d'Economia del 20 de setembre del 2017 ni menys encara amb les votacions de l'1 d'Octubre.

7 de juny de 1995. Comissió de justícia del Congrés de Diputats. Debat sobre la reforma del Codi Penal. El parlamentari basc del PNB Emilio Olabarría Muñoz -que posteriorment seria membre del Consell General del Poder Judicial- pren la paraula per demanar que se suprimeixi un apartat de la llei: que es pugui considerar rebel·lió “alçar-se públicament” per declarar la independència d’una part del territori espanyol. “És una causa política en el sentit més aristotèlic del terme, és una proclamació que es pot fer legítimament [...]. Proclamar, induir o proposar la independència d’una part del territori no pot ser una conducta considerada com a delictiva”, va pronunciar llavors, segons el diari de sessions. I és que en aquell moment, malgrat que la majoria de parlamentaris convenien que “alçar-se públicament” equivalia a una violència armada, no s’especificava en la redacció de l’article.