Un dels productes més emblemàtics de la tradició gastronòmica eivissenca i de les Illes Balears ha travessat fronteres i ha arribat fins al Japó. Les herbes eivissenques de la firma Marí Mayans han participat en la fira Anuga Japan 2026, a Tòquio, on han despertat l’interès de professionals i visitants en un dels mercats més exigents del món.

L’arròs, element essencial de la dieta japonesa i símbol nacional d’identitat, ha entrat en crisi: en els últims mesos se n’ha disparat el preu fins a un 90% respecte de l’any anterior i la seva absència a les prestatgeries dels supermercats i als menús dels restaurants ha generat alarma arreu del país. Per primera vegada en dècades el Japó s’enfronta a una escassetat que no només afecta l’alimentació quotidiana, sinó que posa en qüestió pilars fonamentals del seu model agrícola i alimentari: l’autosuficiència, l’estabilitat de preus i la confiança en les reserves estratègiques. El que va començar com un problema de collita, provocat en bona part per la crisi climàtica, s’ha transformat en una crisi nacional amb repercussions socials i polítiques que encara no han tocat fons.

El restaurant Direkte s’acaba de traslladar al carrer París. El cuiner Arnau Muñío (Cerdanyola del Vallès, 1982) feia set anys que era a la Boqueria, en un local petit, que en un principi pertanyia al cuiner Carles Abellan, i que, durant la pandèmia, Abellan es va vendre amb el negoci de l’Arnau inclòs. L’entrevisto una tarda quan tot l’equip ja ha començat a preparar els tres menús que ofereixen. Com quan eren a la Boqueria, el Direkte només està obert els vespres i els dissabtes al migdia. La K del Direkte continua ben marcada als tovallons blancs, brodats amb la K en vermell, i a les jaquetes dels cuiners. El nom el va pensar l’Arnau perquè, quan demanava el crèdit als bancs per obrir el restaurant a la Boqueria, a tots els papers que li donaven hi havia la paraula directe escrita. La K va ser una rebel·lió personal; a l’Arnau sempre li ha agradat la música punk. Ens asseiem en dues cadires de la taula baixa de la sala del restaurant, amb molta fusta i molt elegant, mentre bevem una de les begudes que preparen al restaurant: aigua de quefir amb gust de cola, que l’Arnau ha batejat amb el nom de quefirola.

Joan Miró és tota una sensació al Japó. Ja el 1940 el poeta Shuzo Takiguchi publicava la primera monografia sobre l'artista català, que també era un amant de la cultura japonesa. Emparant-se en aquest idil·li mutu, la Fundació Joan Miró ha escollit Tòquio per organitzar una de les grans exposicions per commemorar el seu cinquantè aniversari. És Joan Miró. Poetry into Painting, una retrospectiva que, amb quasi un centenar de peces, abraça des dels inicis de la seva carrera fins a les obres de vellesa. Des que va obrir les portes al Tokyo Metropolitan Art Museum, la mostra està sent un èxit: rep més de 2.000 visitants diaris. I un d'ells ha estat, aquest dilluns, el president de la Generalitat, Salvador Illa, que l'ha visitat acompanyat del director de la fundació, Marko Daniel, i l'ambaixador d'Espanya al Japó, Iñigo de Palacio, en el primer dia del seu viatge oficial al país.

El Japó comença a anar sense embuts quan es tracta de droga: el país endureix encara més la seva política de tolerància zero amb els estupefaents. Des del desembre passat consumir marihuana ja no és només un tabú social o una zona grisa legal: és un delicte penal. A finals de març, la policia de Tòquio va detenir per primera vegada dues persones –un home de 44 anys i una dona– acusades de consumir cànnabis després de donar positiu en una prova d’orina.

Passejant pels carrers del Japó es pot observar que en general hi ha poques papereres per llençar la brossa. És un fet que estranya als turistes per la pulcritud de la majoria dels carrers. Entre els estrangers ressona sovint una pregunta: on es llença la brossa? El periodista de SoraNews24 Seiji Nakazawa va llegir les queixes dels turistes per la falta de papereres als carrers en fòrums d’internet. I va contestar: “No només molesta als turistes, també als mateixos japonesos”. La pregunta que ens hem de fer, doncs, és una altra: per què hi ha tan poques papereres al Japó?

El Yamaguchi-gumi, el grup mafiós més influent del Japó, ha informat oficialment la policia sobre la seva voluntat de tancar una etapa d’enfrontaments sanguinaris interns que ha durat més de deu anys. En una carta enviada el 7 d'abril, els líders del grup Yakuza es comprometen a cessar les hostilitats amb les faccions que es van escindir en els últims anys. No obstant això, les autoritats nipones han rebut aquest anunci amb cautela, ja que saben que el control sobre els grups mafiosos segueix sent una qüestió delicada.

Al Japó, les expectatives culturals són constantment inculcades als nens a l'escola i a casa, i la pressió de grup té tanta influència com qualsevol autoritat o llei. Almenys en aparença, això pot contribuir al bon funcionament de la societat japonesa.

La Xina va sacsejar el món el 2010 quan va imposar un embargament a les exportacions de metalls de terres rares essencials al Japó. Els executius japonesos van aparèixer espantats a la televisió per informar que s'estaven quedant sense matèries primeres fonamentals.

A mitjans dels anys 80, un submarinista explorava les illes de Ryukyu, al sud de la costa del Japó. El que no s'esperava era trobar-se amb un dels misteris arqueològics que encara intriguen els geòlegs avui dia. A 25 metres de profunditat, una estructura colossal de 50 metres de llarg i 20 d'ample restava impassible dins el mar. Es tracta del que avui es coneix com a monument Yonaguni, i està envoltat de teories sobre el seu origen: és natural o són els humans els qui el van construir?

El Japó va registrar l’any 2024 una caiguda rècord de població: va perdre 898.000 ciutadans respecte a l’any anterior i va situar la xifra total en 120,3 milions, segons les dades publicades aquest dilluns pel govern del país. Es tracta del descens més elevat des que es recullen dades comparables, l’any 1950, i posa de manifest l’acceleració del declivi demogràfic que evidencia que el País del Sol Naixent travessa la seva pitjor crisi demogràfica des de la Segona Guerra Mundial.

El ministeri de Defensa del Japó està en alerta després de les primeres incursions d’avions no tripulats de l’Exèrcit Popular d’Alliberament de la Xina a l’espai aeri del sud-oest del país, a les illes de la prefectura d’Okinawa. Entre els dispositius detectats per les Forces d’Autodefensa —l’exèrcit japonès— destaca, per primer cop, la presència del dron xinès GJ-2, dissenyat per a missions de reconeixement i atac, juntament amb altres aeronaus de vigilància i patrullatge.

A l’entrada de la prefectura de Fukushima, un senyal poc habitual dona la benvinguda als visitants: un sensor digital que indica el nivell de radiació en microsieverts per hora. La xifra que apareix, 0,105 μSv/h, és similar a la dosi de radiació que es pot rebre ingerint un plàtan cada hora. Més enllà de Tomioka, on abans de l'accident nuclear posterior al terratrèmol i tsunami de l'11 de març del 2011 hi havia camps de cultiu, ara s’estén una immensa superfície de terreny erm només interromput per alguns camps plens de panells solars i unes carreteres estranyament buides.

El ministeri d’Agricultura, Silvicultura i Pesca del Japó iniciarà una primera subhasta de 150.000 tones d’arròs emmagatzemat pel govern a partir del 10 de març. Es preveu que el producte es comenci a vendre als supermercats i diferents establiments a finals del mes. Segons l’empresa de radiodifusió pública del Japó, la NHK, el govern nipó ha decidit lliurar 210.000 tones d'arròs, el que serien 2.900 milions de bols de 65 grams del cereal polit abans de cuinar, per solucionar el problema en la seva distribució i aconseguir abaixar-ne el preu, que ja compta amb un augment interanual del 90%.

El Japó, un país reconegut per la seva mil·lenària cultura, els seus avenços tecnològics i els seus paisatges impressionants, s'ha consolidat com una de les destinacions turístiques més visitades del món. Amb més de tres milions de turistes internacionals al mes, aquest auge arrossega una ombra inquietant: l'alarmant increment del turisme sexual, un fenomen completament aliè a la majoria dels japonesos que podria posar en perill greument la imatge del país, que ha invertit dècades a construir-se com un referent de cultura, seguretat i respecte.

El ramen, la sopa amb fideus, verdures i algun tipus de carn que s'ha convertit en ambaixador de la gastronomia nipona al món, està en perill al Japó. La inflació ha disparat els costos d'un plat popular perquè és barat, nutritiu i saciant. Els japonesos el consumeixen durant la pausa del dinar o en sortir de la feina.

L'empresari Osamu Suzuki, que va dirigir el fabricant d'automòbils japonès Suzuki Motor durant més de quatre dècades i el va transformar en una potència mundial, va morir dimecres a la prefectura de Shizuoka, al sud-oest de Tòquio, als 94 anys. La companyia va dir en un comunicat que la causa de la seva mort, en un hospital, va ser un limfoma maligne. Suzuki va ser president del grup des de l'any 1978 fins al 2000 i, després d'això, va ocupar altres càrrecs importants a l'empresa. El seu mandat de gairebé mig segle el va convertir en un dels líders més veterans de qualsevol fabricant d'automòbils important.

Els Estats Units, la Unió Europea i altres països asiàtics com el Japó o fins i tot Austràlia van viure amb alleujament quan el 3 de desembre, al cap de poques hores d'entrar en una crisi política de conseqüències imprevisibles, els mateixos coreans van solucionar-la. Perquè en aquests moments, tant a Occident com especialment a Washington, l'última cosa que voldrien és que un dels seus socis més fiables a la regió Àsia-Pacífic entrés en un període de desestabilització.

Per aquesta bella novel·la he conegut el significat de la paraula japonesa kodokushi, “un fenomen que neix de l’aïllament social”. Al Japó cada cop hi ha més homes, sobretot homes, que envelleixen sols, sense família, sense amics, i que moren, també, ben sols. Per això, hi ha empreses que es dediquen a buidar les cases d’unes persones que se n’han anat d’aquest món sense que ningú en tingués esment. A buidar i a netejar, perquè els cadàvers poden estar-se dies, si no setmanes i tot, podrint-se en una casa on no entra ningú fins que no hi arriba la brigada de la neteja.

Les publicacions a Internet de missatges xenòfobs i populistes reivindicant un patriotisme que exclou tot el que és estranger han proliferat a l'internet xinès. Al fenomen se l'ha anomenat nacionalisme digital i fins i tot s'ha titllat els internautes de ser un exèrcit de “petits rosats”, en referència directa als “guàrdies rojos” que van protagonitzar la Revolució Cultural per dirigir campanyes d'assetjament contra tot allò que consideraven antipatriòtic. Però el fenomen ha esdevingut un problema per al govern quan l'odi que expandeixen arriba a la vida real i fins i tot provoca morts.