Després de treure’s l’espina de rodar un thriller amb Ruta salvatge, Marc Recha (l'Hospitalet de Llobregat, 1970) ha pogut fer realitat un altre somni: rodar una pel·lícula al monestir de Poblet, la primera que es filma íntegrament allà. Centaures de la nit, que s'estrena aquest divendres, és un experiment en blanc i negre –la fotografia és de Peter Zeitlinger, col·laborador de Herzog i Ferrara– protagonitzat per un repartiment d'actors majoritàriament cecs, una de les pel·lícules més radicals i lliures del director de Pau i el seu germà.

A simple vista, Adriana Cardelús i Tània Galián es comuniquen sense cap dificultat. Parlen i responen en una xerrada àgil. Però totes dues són sordes. La primera ho és de naixement i amb sis anys ja li van posar un implant coclear que li tradueix els sons a través d’impulsos elèctrics. Ara està acabant sociologia a la UAB i li agradaria dedicar-se a la lluita activista pels drets de les persones sordes. El cas de Cardelús és diferent perquè no va ser fins als 26 anys que va notar una pèrdua progressiva d’oïda que, finalment l’ha dut a dur dos discretíssims audiòfons. Graduada en ciències polítiques, i amb un màster, no renuncia a tocar el piano amb un programa d’audiòfons per a la música. 

"Som intèrpret de llengua de signes, i m'agrada la meva feina, però em surt més a compte ser cambrer, perquè cobr 1.100 euros", explica un dels professionals que ara mateix ofereixen servei a les Balears, dels quals dos són a Eivissa. De fet, segons expliquen fonts del col·lectiu, a l'illa hi han dos centres que tenen les necessitats d'interpretació cobertes, tres que ho han demanat, però no tenen resposta encara, i un centre que ho necessita, però no ho han demanat.

La Bruna és una nena alegre i riallera, d’ulls blaus curiosos, amb molt de caràcter i que xerra i balla sense parar. Va néixer l’octubre del 2020, en plena pandèmia, a Ginebra, a on fa cinc anys es van traslladar els pares, la Berta i l’Arnau, seguint la feina d’investigador d’ell. L’embaràs va transcórrer amb normalitat, però quan la Bruna va néixer i li van fer el cribatge auditiu neonatal no el va passar. Ningú es va alterar, no hi havia cap antecedent familiar ni cap risc i la Bruna tenia les orelles tan petites que ni li cabia l'aparell per fer-li la prova. Però als 4 mesos un test confirmava que tenia una sordesa de severa a profunda i amb un any ja li havien posat dos implants coclears que li permetrien recuperar l’oïda i portar una vida normal. Quan ja ho havien assimilat va arribar el pitjor dels diagnòstics. Després de fer-li proves per esbrinar l’origen de la sordesa, els metges els confirmaven el 26 de juliol del 2021 -la data no l'obliden- que la seva filla tenia la síndrome d’Usher de tipus 1B, la més severa. "Va ser un drama i més enllà", admet la Berta Adell, la seva mare. La síndrome d’Usher és una malaltia genètica que causa una pèrdua greu d’audició, pèrdua gradual de visió i problemes d'equilibri.

La Sabina López, de 43 anys, amb prou feines recorda els colors i les imatges de la seva infantesa. Han anat, amb els anys, difuminant-se. Als 4 anys va perdre la visió a causa d’un retinoblastoma bilateral i des de llavors conviu amb una ceguesa total. Va marxar del petit poble de Mallorca on va néixer per estudiar a Barcelona i aquí va conèixer el David Asensio, de 54 anys, que també té una discapacitat visual però no necessita ni bastó ni gos guia. Acaben de ser pares de la Leia, que té dos mesos, i que se suma a la família de tres que ja formaven amb la Nikita, la gossa pigall de la Sabina, amb qui va a tot arreu. Per això, quan la Leia va ingressar, acabada de néixer, a la unitat de neonatologia de l’Hospital de Sant Pau, el més lògic era que la Sabina hi accedís amb la seva gossa, que és imprescindible per a ella. "És com si tu vas amb ulleres i per a tu són imprescindibles, perquè, si no, no hi veus. Doncs a mi la Nikita m’ajuda a trobar, per exemple, els ascensors o les escales o a anar directes a algun lloc quan s'aprèn un camí", explica. Sorprenentment, però, aquest és el primer cop a Catalunya que un gos pigall entra en una unitat de nounats, segons expliquen des de Sant Pau.

L'Ajuntament de Palma, a través de la Fundació Palma 365, i la Fundació ONCE han presentat aquest dimecres un projecte per facilitar que les persones amb discapacitat visual puguin conèixer la ciutat. Per fer-ho, es disposarà de plànols tactovisuals de quatre rutes per diferents zones. Els recorreguts disponibles seran per Palma Baixa, Palma Alta, Cala Major i Santa Caterina. La ruta per Palma Baixa, per exemple, inclourà espais com la Llotja, el Casal Solleric, el Gran Hotel, l'església de Sant Jaume, o Es Baluard.

La Maria Petit no para. Mentre prepara la festa del seu trentè aniversari, fa conferències arreu d'Espanya, s'entrena per a la Behobia-Sant Sebastià (cursa de 20 quilòmetres) i pregunta si, per fer aquesta entrevista, s'ha de vestir de carrer o de muntanya. "Jo és que soc una mica fashion, potser millor em vesteixo amb roba d'esport si vols parlar de la muntanya i hem de fer fotos", decideix mitjançant una nota veu al WhatsApp. I apareix vestida de dalt a baix amb roba de la marca italiana que la patrocina, La Sportiva. Fins aquí res cridaria gaire l'atenció si no fos perquè la Maria fa 12 anys que és cega.

Encara no pot distingir els detalls d’una cara i tampoc no gaires d’un cos, però pot copsar si es mou, si s’allunya o si fa algun moviment. Sembla poc, però per a aquest pacient que va perdre la vista fa 40 anys, la seva nova situació és extraordinària. Una combinació de teràpia gènica i fotònica li permet distingir i identificar objectes sobre una taula o a terra i travessar el carrer amb seguretat. Aquesta recuperació parcial de vista, la primera del món amb aquesta tècnica, ha sigut possible gràcies a un assaig clínic desenvolupat per les universitats de Pittsburgh i la Sorbona de París. Els resultats s’han publicat a la revista Nature Medicine.

La Fundació Ulls del Món va celebrar ahir al vespre la 19a edició de La Nit dels Ulls del Món per l’erradicació de la ceguesa evitable. Ho va fer en un acte virtual on es va alertar dels efectes de la pandèmia en persones vulnerables i es van recaptar fons per atendre la gent que no ha tingut accés a cap programa de prevenció. L’informe mundial publicat l’any passat per l’OMS subratlla que la meitat dels 2.200 milions de casos de deficiència visual o ceguesa es podrien evitar si es tingués accés a l’atenció mèdica necessària i alerta que el 2050 aquesta xifra gairebé es duplicarà.