Els clients no acostumen a ser els fans d'un banc. Però la primera junta d'accionistes del Banc Sabadell a la ciutat en què va néixer fa 144 anys, un cop retornada la seu social, ha estat una excepció, amb l'ombra de l'opa del BBVA planant. Ja ho reflectien la primera i segona onada d'una enquesta d’ISPD/Netquest per a l'ARA: 4 de cada 10 clients marxarien del banc en cas que prosperés la fusió.

Qui té una de les claus perquè l'opa hostil del BBVA al Banc Sabadell prosperi insisteix en una màxima: "Menys bancs no vol dir menys competència". L'afirmació l'ha fet la presidenta de la Comissió Nacionals dels Mercats i la Competència (CNMC), Cani Fernández, en plena anàlisi tècnica de l'organisme al voltant de l'operació. De fet, Fernández ha insistit que "actors més grans [...] a vegades poden competir millor", i ha recordat que, tot i que l'òrgan que presideix té la facultat de vetar una operació com aquesta, arribar a aquest punt és "excepcional", ha dit durant la segona jornada del curs d'estiu que l'Associació de Periodistes d'Informació Econòmica (APIE) organitza a la Universidad Menéndez Pelayo, i que patrocina el mateix BBVA.

El 2020, l’any de l’esclat del covid, és recordat al Banc Sabadell com un any especialment complicat. Al marge de l’impacte de la pandèmia en la societat i en l’economia, va ser l’any en què el banc es va abocar a l’abisme. Des del febrer d'aquell any, les seves accions es van ensorrar i no es van refer ni a la primavera ni a l’estiu. Ja a la tardor, el BBVA va voler adquirir-lo, en el que hauria suposat el punt final de l'entitat. La desconfiança entre cúpules i la negativa d’Oliu a vendre massa barat (el banc d’origen basc va quedar a només 250 milions d’euros del que demanava el financer català) van tancar la porta a l’operació.

Ja tornem a sentir-ho: "Calen fusions que reforcin els bancs europeus", deia fa un parell de setmanes la ministra Nadia Calviño en una entrevista a El Periódico. Pablo Hernández de Cos, governador del Banc d’Espanya, ho expressa amb prosa versallesca, però el missatge és el mateix: "Els processos de consolidació poden ser un instrument útil addicional per afrontar els reptes del futur en millor posició". La idea és que sempre calen més fusions a la banca. La lògica sembla indicar-ho: amb tipus d’interès en mínims històrics, als bancs els costa guanyar diners. Amb les fusions guanyen dimensió i generen economies d’escala que els permeten estalviar costos i, en definitiva, ser més rendibles.

CaixaBank va aconseguir un benefici de 514 milions d'euros durant el primer trimestre del 2021, gairebé sis vegades més que en el mateix període de l'any passat, quan els guanys van caure fins als 90 milions per la pandèmia. Aquesta xifra no té en compte l'impacte extraordinari derivat de la fusió amb Bankia. Si l'incloem, el resultat del grup s'enfila fins als 4.786 milions de guanys. No es tracta, però, d'una fórmula comptable que agradi a l'entitat, com aquest dijous s'ha esforçat a subratllar el seu conseller delegat, Gonzalo Gortázar, durant la presentació de resultats de la companyia celebrada a València. L'executiu ha insistit que els guanys extres que resulten de sumar als 514 milions d'euros 4.300 milions més –la diferència entre els 5.314 milions pagats per Bankia i els 9.614 del valor mercat del grup– són "només teòrics" perquè "no suposen l'entrada de cap euro". 

Josep Oliu no tancarà la seva trajectòria en el món financer amb la previsible integració del Banc Sabadell dins el BBVA. Segons ha avançat aquest dilluns El Confidencial i ha confirmat l'ARA, en les negociacions entre els dos bancs s'ha pactat que Oliu sigui el futur vicepresident de l'entitat resultant. Oliu, de 71 anys, presideix des de l'any 1999 el banc d'origen vallesà.

És la gran pregunta i el pitjor malson dels empleats del Banc Sabadell -i també dels del BBVA-. Quina serà la magnitud de la tisorada a la plantilla que s’aplicaria a les dues entitats si la fusió tira endavant? Les converses entre les dues entitats són encara massa incipients i no n’han transcendit detalls. Però aquesta no és la primera fusió que hi ha al sector i això permet treure algunes conclusions.

Magnitud

Un gegant espanyol que està de retirada en l'aventura internacional

El BBVA ha estat en els últims anys la segona entitat més gran amb seu a Espanya. A més de ser la segona més gran al mercat espanyol, per darrera de CaixaBank, és també la segona en presència a l'estranger: fins aquesta mateixa setmana, tenia filials als Estats Units (aquest dilluns n'anunciava la venda per 9.700 milions d'euros), Turquia, Colòmbia, Mèxic, Perú o l'Argentina. En els últims anys ha sortit de la Xina, Puerto Rico o Xile. Amb dades de finals del primer trimestre tenia uns actius de 730.000 milions, 78 milions de clients i 126.000 treballadors.

]]>

La quarta empresa més gran de Catalunya pot deixar de ser catalana molt aviat. El BBVA i el Banc Sabadell van confirmar ahir a la tarda el rum-rum que des de feia dies circulava pel sector financer en el sentit que exploren una fusió. El terme fusió, però, és poc exacte respecte al que passa en aquests casos, i la realitat és crua: l’entitat més necessitada de l’operació és ara la catalana, que és, a més, la més petita. Així, el Banc Sabadell serà absorbit per un banc que amb la compra podrà discutir el liderat de CaixaBank a Catalunya i qüestionarà també la històrica supremacia del Santander com a entitat financera espanyola més gran.

]]>

L’anunci de la fusió entre CaixaBank i Bankia va deixar el Sabadell en fora de joc. I la pressió dels mercats per forçar una fusió no s’atura: en l’últim mes s’ha deixat un 21% del seu ja escarransit valor. Mentre les quinieles se succeeixen per saber quin serà el seu company de ball, El Confidencial publicava aquest dilluns que l’entitat catalana ha explorat de manera preliminar una fusió amb el basc Kutxabank. “És molt preliminar, no hi ha equips treballant-hi i per això no hi ha cap fet rellevant a la CNMV”, explicaven fonts pròximes al banc català.

]]>

Un últim comentari abans d’irrompre davant dels periodistes, un riure curt i inequívocament nerviós. A continuació, una mascareta que vola cap a la brossa, i una segona que segueix el mateix camí. Quatre passes decidides i, alehop, dos esglaons per pujar a l’escenari i fer-se la foto més esperada de l'última dècada al sistema financer espanyol: la de dos banquers anunciant la fusió de dues entitats de gran dimensió.

]]>

El president executiu del nou CaixaBank, José Ignacio Goirigolzarri, ha estat el primer a celebrar la fusió de l'entitat amb Bankia, en el que ha qualificat com "un gran dia". El banquer basc ha esquivat les responsabilitats en la gestió del banc durant els últims vuit anys i ha defensat el rescat per part de l'Estat. Us resumim la seva intervenció en cinc frases:

]]> Ahir La Vanguardia va publicar una enquesta en què deia que l’independentisme sumaria el 51% dels vots i s'acostaria als 80 escons, molt per sobre de la majoria absoluta, que són 68 escons.

]]>

Deu ser el sopor propi del final de l’estiu més estrany o potser l’esgotament per mil motius d’allò que un dia es va anomenar la societat civil, però l’inici de curs és descoratjador i demana una crida a despertar-se de la letargia si es vol evitar una complaent i lenta decadència. El país necessita un lideratge menys simbòlic i més eficaç que acompanyi en la lluita per la supervivència uns ciutadans en veritables dificultats. Amb una ciutadania moralment apallissada pels efectes sanitaris i econòmics del covid, angoixada per la duresa de la crisi i la incertesa de la convivència amb la pandèmia ja sigui a l’escola, a la feina o al carrer, és imprescindible un govern que estigui a l’altura de la complexitat per fer front a uns mesos en els quals es prendran decisions que condicionaran el futur del país a llarg termini.

]]>

La notícia que CaixaBank i Bankia negocien fusionar-se, avançada dijous a la nit per l’ARA, va provocar divendres un terratrèmol als mercats, on les accions dels bancs van viure una jornada d’eufòria com feia molt de temps que no vivien.

]]>

Sembla a tocar el vell somni d’un dels banquers més decisius de la nostra economia en els darrers temps. ¿Però és aquesta la millor solució per a La Caixa, per a Bankia i per als clients bancaris en general? Per als clients bancaris en general podríem pensar que no és una bona notícia: cada dia es van perdent competidors bancaris i es redueix la competència. Tot i que val a dir que no només en la concentració està la col·lusió efectiva; també depèn de la feina que facin el supervisor i la Comissió de Defensa de la Competència. Però des d’aquest punt de vista possiblement seria millor una venda de Bankia a un grup bancari europeu i així no reduir la competència; ans el contrari, introduir un jugador internacional capaç d'aportar noves visions i diferents formes de fer. Ja el 2014 es va produir la integració de la supervisió bancària europea, però després de 6 anys el mercat continua igual de fragmentat a nivell europeu que el primer dia. A cada país es van concentrant els bancs però sense cap transacció transnacional. A Itàlia s’acaba d’aprovar la integració d'Intesa Sanpaolo amb UBI Banca; i ara a Espanya La Caixa i Bankia. Aquesta operació suposaria la integració de fins a 18 caixes de les que encara existien l’any 2011, quatre d’elles catalanes (La Caixa, Caixa Girona, Caixa Penedès i Caixa Laietana).

]]>

El governador del Banc d'Espanya, Pablo Hernández de Cos, veu "clarament possible" un escenari de fusions entre bancs com a eina per resistir la crisi provocada per la pandèmia de covid-19. El supervisor s'ha mostrat convençut que hi ha "marge" per a integracions tant entre entitats espanyoles com de diferents països europeus, abans d'entrar en un escenari d'oligopoli. El missatge arriba el mateix dia que Luis de Guindos, actualment vicepresident del BCE, ha posat pressa als bancs perquè reprenguin les fusions.

]]>

Una teòrica fusió entre Bankia i el Sabadell costaria uns 700 milions d'euros a l'Estat, de manera que, "amb preus d'avui, quedaria lluny de ser convincent" per al Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) estatal, segons una anàlisi del banc nord-americà Bank of America. Dimecres passat el president del Sabadell, Josep Oliu, va obrir la porta a una possible fusió amb l'entitat madrilenya.

]]>

Banco Popular ja flirteja amb diversos pretendents. Ho va reconèixer ahir l’entitat en un comunicat que va enviar a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) en què deia eufemísticament que “diverses entitats s’han manifestat interessades a explorar una possible operació de combinació de negocis”. El banc presidit per Emilio Saracho tancava ahir el primer filtre de pretendents, tal com també explicava al comunicat, i, tot i que dins el sector s’especula amb els noms dels diversos grans bancs espanyols com a potencials compradors, només un feia oficial el seu interès. Era Bankia, que és una de les més assenyalades per acabar-se quedant el problemàtic Popular.

]]>

De cada 100 euros injectats de les arques públiques al rescat de CatalunyaCaixa, se’n van recuperar 9. Amb aquest precedent, el que passi amb Bankia i Banco Mare Nostrum (BMN), les úniques entitats que encara queden per vendre i que són on l’Estat ha posat més diners, es mira amb lupa. Ahir el FROB -el braç amb què l’Estat gestiona el rescat i el sanejament del sector financer- va fer públic que la fusió entre BMN i Bankia és la sortida més rendible perquè la privatització final d’aquestes dues entitats provoqui la menor pèrdua de diners públics possible.

]]>