El govern britànic tirarà enrere la proposta de reducció d'impostos per als ciutadans amb rendes més elevades que volia portar al Parlament. El canceller de l'Exchequer –càrrec equivalent a ministre d'Economia–, Kwasi Kwarteng, ha dit aquest dilluns en una entrevista a la BBC que la mesura estava desviant l'atenció del conjunt de mesures econòmiques que havia presentat l'executiu.

L'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) pressiona el govern espanyol per la "manca total i absoluta d'informació" sobre el seu Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, en paraules de la seva presidenta, Cristina Herrero. La màxima responsable de l'organisme de control de les finances públiques també ha xifrat en uns 700 milions d'euros el cost addicional en interessos del deute que haurà de pagar l'Estat per cada punt percentual addicional que pugi l'índex de preus al consum (IPC, l'indicador que mesura l'evolució dels preus de béns i serveis de consum habitual per les famílies) i en 1.500 milions la despesa en pensions, alhora que incrementa en 2.000 milions d'euros la recaptació d'impostos.

Rússia es troba en una situació de fallida parcial, segons l'agència de qualificació internacional Standard and Poor's (S&P). En un comunicat publicat aquest dilluns, S&P considera que, a causa de les sancions imposades pels països occidentals, l'estat rus no té prou capacitat financera per pagar tots els venciments de deute internacional denominat en moneda estrangera, sobretot dòlars nord-americans.

El govern dels Estats Units va bloquejar aquest dilluns el pagament de 636 milions de dòlars de deute rus que les autoritats de Moscou volien abonar utilitzant les reserves de divises que tenen en bancs nord-americans.

Alguns inversors internacionals ja han rebut el pagament, en dòlars nord-americans, dels interessos del deute que Rússia havia de pagar aquest dimecres, segons ha informat l'agència Reuters. Així doncs, Rússia evita de moment la fallida del seu deute, tot i que haurà de fer front a més venciments en les pròximes setmanes. Concretament, dimecres passat va expirar el termini oficial per pagar dos venciments de cupons –interessos de dos bons– per un valor total de 117,2 milions de dòlars, el primer pagament des de la invasió d'Ucraïna. Tot i tractar-se d'una quantitat petita per a un govern com el rus, hi havia dubtes que el Kremlin fos capaç de pagar-los a causa de les sancions imposades per la majoria de països occidentals.

Els governs de la zona euro s’endeuten a uns preus més baixos que mai. El gruix dels estats que comparteixen la moneda comuna porten mesos col·locant noves emissions de deute a uns tipus d’interès irrisoris, tot i la forta crisi econòmica que ha afectat l’economia mundial, i l’europea en particular, a causa de la pandèmia del covid-19. 

El dèficit públic d'Espanya s'ha disparat fins al 10,97%, segons ha anunciat avui la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero. És una xifra molt superior al 2,9% amb què es va tancar el 2019 i que frega –però no supera– els límits assolits durant la crisi anterior. En concret, l'any 2010 es va arribar a un dèficit de l'11,2%, una xifra rècord des del 1850 (el primer any del qual hi ha registres). Aquest 2020, tot i que la caiguda de l'economia espanyola ha sigut la més destructiva des de la Guerra Civil, el dèficit no ha arribat a superar la marca anterior.

La setmana passada aquest diari es feia ressò d’un estudi de la Cambra de Comerç d’Espanya i el Col·legi General d’Economistes que destaca el fet que les regions amb un PIB per càpita més baix el 1975 han sigut les que més l’han augmentat durant els 45 anys següents. No deien, però, que aquestes regions també són les que més població i més pes econòmic han perdut.

El cost per càpita del deute municipal de Madrid gairebé quadruplica el de Barcelona, segons dades extretes del renovat observatori sobre les finances de les corporacions locals que ha posat en marxa l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef), una eina que permet veure la situació financera de municipis, diputacions i consells insulars i comparar la situació de les administracions locals.

La Fórmula 1 continuarà a Catalunya com a mínim un any més. Segons ha pogut saber l’ARA, la Generalitat i l’empresa organitzadora del principal campionat d’automobilisme ultimen les negociacions per signar l’acord abans que s’acabi l’any. Previsiblement, aquest acord tornarà a incloure un aval de la Generalitat valorat en 25 milions de dòlars (21 milions d’euros) per blindar els ingressos dels organitzadors.

“Danys irreparables”. Amb aquestes paraules va sentenciar -i paralitzar cautelarment- el Tribunal Superior de Justícia de Madrid el que podia comportar la privatització de sis hospitals de la comunitat. Era el 27 de gener del 2014 al matí i la resolució judicial obligava a dimitir a qui hi havia al darrere d’aquella estratègia: Javier Fernández-Lasquetty (Madrid, 1966), conseller de Salut de la Comunitat de Madrid en aquell moment. Sis anys després, Lasquetty torna a seure a la Reial Casa de Correus, seu del govern regional. Però aquesta vegada no per gestionar la sanitat, sinó les arques públiques com a conseller d’Hisenda del govern d’Ayuso. El fitxatge del diputat regional del PP va tornar a posar damunt la taula el rastre de l’empremta política, però sobretot econòmica, de Lasquetty a les institucions madrilenyes i en especial al sistema de salut públic.

El retorn als mercats per trobar-hi finançament és, possiblement, una de les notícies que més volen donar els responsables econòmics de la Generalitat des que, l’any 2012, es van veure obligats a demanar el rescat a l’Estat. El Govern va camí de portar una dècada finançant-se gairebé exclusivament a través dels fons estatals, com el famós FLA o el menys conegut FFF. El 2020 la Generalitat seguirà necessitant aquests fons per mantenir la seva operativa, però hi ha una possibilitat seriosa que aquest sigui l’últim any sense tenir accés als mercats.

La Comissió Europea ha enviat aquest dimarts una carta al govern espanyol en què adverteix que l'esborrany pressupostari enviat a les autoritats comunitàries la setmana passada corre el risc d'incomplir les regles fiscals europees i, per tant, demana un pla "actualitzat" com més aviat millor. El missatge el signen el vicepresident econòmic, Valdis Dombrovskis, i el comissari d'Afers Econòmics, Pierre Moscovici, i es va enviar a la ministra d'Economia, Nadia Calviño.

El nou conseller d'Hisenda madrileny, Javier Fernández-Lasquetty, ha anunciat aquest dijous que Madrid ja ha reclamat per carta al president espanyol, Pedro Sánchez, els 1.237 milions d'euros impagats del finançament autonòmic.

La ministra d’Hisenda en funcions, María Jesús Montero, va assegurar ahir que el govern espanyol no aixecarà el control financer reforçat dels comptes de la Generalitat mentre el Govern “continuï fent afirmacions desafortunades” sobre les seves intencions polítiques.

El vicepresident de la Generalitat i conseller d'Economia, Pere Aragonès, ha donat més detalls sobre el pla de contingència amb el qual la Generalitat vol salvar la pròrroga dels pressupostos per al 2019, després de no aconseguir arribar a un acord amb els comuns per aprovar uns nous comptes. En declaracions a Catalunya Ràdio, Aragonès ha afirmat aquest dilluns que aquest mecanisme s'aprovarà demà per la via del decret i en una primera fase permetrà garantir les nòmines dels funcionaris i el retorn del 40% de la paga extra del 2013 acordat amb els treballadors públics.

El ritme de creixement de l'economia espanyola s'està debilitant, segons ha advertit l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), en línia amb les perspectives de desacceleració de les principals economies de la zona euro. Així doncs, la lectura del nombre de l'índex d'indicadors de l'ens torna a apuntar a una moderació del creixement, després de baixar a 98,94 punts des dels 99,13 del mes anterior.

L'exministre socialista d'Economia Carlos Solchaga ha afirmat aquest dimarts que els pensionistes "no tenen raó" quan protesten per la revalorització de les pensions perquè "cap d'ells ha pagat ni la meitat del que perceben" i ha defensat que "deixar el sistema d'actualització de les pensions com està és més prudent que tornar a l'IPC".

El vicepresident del Govern i conseller d'Economia i Hisenda, Pere Aragonès, ha emplaçat aquest dimecres l'executiu espanyol a reformar la llei d'estabilitat pressupostària per prendre al PP la clau de pas sobre el dèficit al Senat". El republicà ha fet aquesta reivindicació en declaracions a Efe en al·lusió a la capacitat de la formació popular de vetar una proposta d'aquest tipus a la cambra alta.

L’any passat, per primera vegada des del 2011, la població estrangera a Espanya va tornar a augmentar. Per a institucions com el Fons Monetari Internacional (FMI) i l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef), que Espanya torni a rebre immigració de manera intensa és una de les claus que aporta esperança a la sostenibilitat del sistema de les pensions. Però d’altres experts alerten que seria només un pedaç temporal per al forat de la Seguretat Social, que necessita una reforma més profunda per donar estabilitat no només a la població nativa, sinó també als immigrants que entren al sistema, i, sobretot, millorar la natalitat.