Molts dels nens que corren pels campaments d’Amizmiz, a l’Atles marroquí, van plens de crostes i ferides. No només a les cames i genolls (malgrat el fred de desembre alguns van amb pantalons curts), sinó també a la cara, damunt del pont del nas o al front. En un dels assentaments, tres nenes juguen als peus d’una tenda. Quan preguntem pel Mehdi Hunszoy una surt a buscar-lo, però la seva sandàlia groga s’entrebanca amb la grava i cau sobre les mans, molt a prop d’unes llaunes de tonyina buides que algú ha llençat. És una escena que es repetirà sovint: criatures caient de morros a terra i fent-se ferides per culpa del garbuix de cordes i cables que hi ha als campaments.

Un trosset de paper insignificant va provocar un clic al cervell de l'Anna Comellas Vilanova, encara afectat per l'accident. Era la primera vegada que els records que se li amuntegaven connectaven amb la realitat. Tot el que estava vivint al llit de l'Hospital Miguel Servet de Saragossa era molt dur, però no poder recordar el que li havia passat era el que més la martiritzava. Els seus companys, els que l'havien rescatat i cuidat dins aquella cova, li explicaven, un per un, tots els detalls viscuts durant hores d'angoixa. Ella intentava pair cada detall, cada decisió.

A l'entrar al carrer dels Pomers de Butxa, amb l'enrenou del trànsit, hi ha sensació d'una normalitat aparent, però darrere les reixes que separen els habitatges residencials hi ha tancat un dolorós relat que demana ser escoltat. En aquest mateix carrer van romandre durant un mes els cadàvers de 14 veïns dispersats entre les voreres i la carretera. Als patis de les cases hi havien quedat abandonats –i cremats– els tancs que havien disparat a tot allò que es mogués. Els soldats russos aixafaven les cases i s'emportaven tot el que volien, mentre les famílies atemorides es quedaven als soterranis racionant els queviures. És per això que, ara, els veïns del carrer dels Pomers l'han rebatejat com el carrer de la Mort.

El febrer de 2020, la Universidad Carlos III publicava una investigació que confirmava el que les professionals del dret detectem cada dia. Tant en la via penal, a través de la indemnització fixada en la condemna, com en l’atorgament de les ajudes per a víctimes de violències sexuals, l’administració falla. Algunes dades de la investigació són indigeribles: la meitat de les perjudicades perceben la quantitat irrisòria de 166 euros i triguen cinc anys de mitjana a percebre-la.

L'ARA publicava aquest diumenge un reportatge en què Marta Riera demanava ajuda per trobar la família que la va ajudar després de la seva odissea, ara fa 30 anys, quan va sobreviure a la riuada de Premià de Mar. Un trajecte en què va haver de passar 500 metres submergida per les clavegueres i, un cop a la profunditat del mar, va aconseguir guanyar la immensitat de les onades per sortir com va poder a demanar ajuda. Les xarxes s'han bolcat en ajudar-la i, al cap de poques hores de publicar la informació, arribava a la pàgina de Facebook del diari ARA un missatge de Gorka Caballero Forcada: "Et van ajudar els meus avis! M'han explicat mil cops aquesta història. Els meus avis tenien un bar a la Nacional que es deia Bar la Rioja i casa seva era just a sobre. La meva mare m'explicava com et va portar a la dutxa, et va deixar roba i et va fer una til·la per calmar els nervis. Li va quedar marcat!"

La Frida s'ha convertit en tota una heroïna durant les tasques de rescat per trobar supervivents del terratrèmol que va sacsejar Mèxic dimarts passat i que va deixar més de 270 morts i un centenar de desapareguts. La Frida és una gossa de la unitat canina de la marina d'aquest país centreamericà i participa en la recerca de persones quan hi ha desastres naturals.

El 25% dels supervivents de l'Holocaust a Israel viu en la pobresa i no pot accedir a medicaments i serveis mèdics, segons un informe difós en vigílies de la jornada en record de les víctimes del nazisme.

Emoció i llàgrimes en un aniversari de la barbàrie humana. Un centenar supervivents de camps de concentració nazis han fet avui dimarts una ofrena floral i han encès espelmes al mur de la mort d'Auschwitz, a Polònia, on han honrat la memòria dels seus companys morts en un acte amb el qual arrenca la commemoració del 70 aniversari de l'alliberament del camp.

Les autoritats d’Indonèsia han confirmat que les dues persones desaparegudes en el naufragi d’un vaixell dissabte a la nit són dos homes de nacionalitat espanyola. El vaixell naufragat viatjava entre les petites illes que hi ha a l'est del país.