L'organització japonesa Nihon Hidankyo, fundada per supervivents d'Hiroshima i Nagasaki, han rebut el premi Nobel de la pau 2024 pels seus "esforços d'aconseguir un món lliure d'armes nuclears", ha anunciat el Comitè Noruec del Nobel aquest divendres. L'organització noruega ha desafiat totes les travesses, que apuntaven insistentment a un guardó directament vinculat a la guerra entre Israel i Palestina, i ha optat per enviar un missatge contra la bomba atòmica en un moment en què l'amenaça d'una guerra nuclear torna a estar molt present. "El nostre missatge als líders del món és que les armes nuclears no s'haurien d'utilitzar mai més", ha dit el representant del comitè.

Nelson Mandela, Barack Obama, Mikhaïl Gorbatxov... són molts els caps d'estat que han rebut el premi Nobel de la pau per la seva acció de govern. És menys habitual, en canvi, que algú rebi primer aquesta distinció i després el seu poble el premiï atorgant-li el govern del país. Aquest és el cas del pioner de les microfinances Muhammad Yunus, que aquest dijous va prendre possessió com a primer ministre del govern interí de Bangladesh. Yunus entoma la direcció d'un executiu que té el repte d'estabilitzar la nació del sud d'Àsia després d'un mes de protestes reprimides amb violència que han acabat amb la dimissió i la fugida de l'ex primera ministra, Sheikh Hasina.

Narges Mohammadi, el premi Nobel de la pau del 2023, és una figura coneguda a l'Iran. És una destacada activista pels drets humans i els drets de les dones al país, presa política durant bona part de les dues últimes dècades. Com a activista iraniana pels drets de les dones, Narges Mohammadi ha estat arrestada tretze vegades i condemnada cinc vegades per conspirar i difondre propaganda contra el règim iranià. Més enllà dels seus estudis com a enginyera, Mohammadi ha estat subdirectora del Centre de Defensors dels Drets Humans, una organització no governamental creada per Shirin Ebadi, que també va ser guardonada amb el premi Nobel de la pau l'any 2003, fa exactament vint anys. La lluita contra el hijab forçat i contra la pena de mort a l'Iran són algunes de les seves fites en l'àmbit dels drets humans.

Les meves companyes recluses i jo ens havíem ajuntat, de nit, al pavelló de dones de la presó d'Evin de Teheran quan vam veure per televisió la notícia de la mort de Mahsa Amini. El 16 de setembre es va complir un any des que va morir després de ser posada sota custòdia de la policia de la moral de l'Iran per, presumptament, no posar-se un hijab adequat. La seva mort va desencadenar un aixecament immediat i general –encapçalat per les dones– que va sacsejar el país.

Maria Ressa sap Com plantar cara a un dictador. Ho ha hagut de fer contra Rodrigo Duterte, el president de les Filipines –autoritari tot i que elegit democràticament– que va intentar empresonar-la per haver publicat articles crítics amb les seves polítiques al seu mitjà digital Rappler. Però diu que no es refereix a ell (o no només) quan fa servir aquesta expressió per al títol del seu llibre (en català a Edicions 62), publicat després de rebre el premi Nobel de la Pau el 2021 "pels seus esforços per protegir la llibertat d'expressió". Hi relata la seva trajectòria periodística i les seves reflexions arran de la campanya d'odi en línia que ha rebut –amenaces incloses– per fer la seva feina com a periodista.

El Nobel de la pau d'aquest 2022 estava clarament marcat per la guerra d'Ucraïna. S'havien fet moltes quinieles, però finalment el comitè noruec dels premis ha triat honorar la societat civil que lluita contra règims opressors i ho ha fet amb un premi compartit a tres bandes que envia un missatge clar al règim de Vladímir Putin, i també al seu aliat bielorús, Aleksandr Lukaixenko. Així, el Nobel de la pau 2022 és per a l'activista bielorús Alés Bialiatski, per a l'ONG russa Memorial i per al Centre per a les Llibertats Civils d'Ucraïna. Un individu i dues organitzacions que destaquen com a "campions pels drets humans, la democràcia i la coexistència pacífica de tres països veïns: Bielorússia, Rússia i Ucraïna", en paraules de la cap del comitè noruec del Nobel, Berit Reiss-Andersen, que ha anunciat el guardó aquest divendres des d'Oslo.

El Nobel de la pau té una llista polèmica de guardonats que han fet posar el crit al cel als pacifistes d'arreu del món . Henry Kissinger, va ser premiat el 1973 pel final de la Guerra del Vietnam; el trio Yasser Arafat - Isaac Rabin - Shimon Peres, pels acords d'Oslo al Pròxim Orient; Barack Obama; la Unió Europea; l'aleshores activista prodemocràcia birmana Aung Sang Suu Kyi (que després de rebre el premi ja com a cap de govern va justificar el genocidi dels roghinyes) o l'etíop Abiy Ahmed, que ha portat el seu país a la guerra contra els independentistes de la regió de Tigre. A diferència d'aquests tan poc mereixedors de la distinció més prestigiosa (i més ben dotada) d'un premi que Alfred Nobel va concebre per reconèixer "els que han fet més o la millor tasca per la fraternitat entre nacions, per l'abolició o reducció dels exèrcits i per organitzar o promoure congressos de pau", hi ha altres noms que havien fet tots els mèrit i que van ser a la llista en un moment o l'altre però no el van aconseguir mai. Aquí hi ha una petita selecció.

L’anunci s’ha fet realitat. El primer ministre etíop i premi Nobel de la pau, Abiy Ahmed, va anunciar dimecres una ofensiva armada a la regió de Tigre, al nord del país, i aquest divendres ja s’ha registrat un important moviment de tropes governamentals que es dirigien cap a la zona mentre avions de combat sobrevolaven Mekele, la capital tigre. També s’han pogut sentir bombardejos des de la regió veïna d’Amhara, segons ha informat a Reuters un treballador humanitari.

Abiy Ahmed era un jove d'uns vint anys quan es va declarar la guerra entre Etiòpia i Eritrea i, com a oficial de l’exèrcit etíop, va viure el que aquest dimarts ha qualificat de la “lletjor” de la guerra al recollir el premi Nobel de la pau del 2019. Ara, als 43 anys i primer ministre des de fa poc més de 20 mesos, se’l reconeix amb el guardó, precisament, per haver estat “l’arquitecte” de la pau entre els dos països.

Abiy Ahmed recollirà aquest dimarts a les 13 h el premi Nobel de la pau només 617 dies després d'haver assumit el càrrec de primer ministre d’Etiòpia. En 20 mesos, aquest exoficial de 43 anys s'ha guanyat el respecte de la comunitat internacional per haver sigut capaç de forjar la pau amb la veïna Eritrea i acabar amb l'última gran guerra de l'Àfrica, que ha deixat 100.000 morts i centenars de milers de desplaçats. Ahmed ha demostrat la seva voluntat de significar un punt i a part tant en la política regional com en l'interior i, en aquest nivell, ha sigut també molt aplaudida la decisió de nomenar dones en posicions de poder i formar el primer govern paritari en una societat molt poc donada a la igualtat de gènere i d'iniciar reformes democràtiques profundes per evidenciar el trencament amb l'antic règim. No obstant això, l'arribada d'Ahmed a Oslo ha estat envoltada de polèmica, perquè el dirigent ha trencat amb la tradició de comparèixer en la vigília del lliurament en una roda de premsa per respondre a les preguntes dels periodistes desplaçats per la cerimònia i tampoc concedirà entrevistes a les grans cadenes de televisió internacionals, segons ha lamentat el comitè dels premis.

Greta Thunberg, l'activista que lidera la lluita contra el canvi climàtic amb només 16 anys, ha sigut nominada al premi Nobel de la pau per un grup de diputats socialistes noruecs. "Hem nominat la Greta perquè l'amenaça climàtica és probablement una de les principals causes de guerra i conflicte. El moviment de masses que ha impulsat és una contribució molt important per a la pau", ha escrit André Øvstegård, un dels diputats que l'han nominat, al diari noruec 'VG'.

L'ús de la violència sexual com a arma de guerra ha passat fins ara desapercebut com un "dany col·lateral" desafortunat en els conflictes. El premi Nobel de la pau d'aquest any ha posat en el focus aquesta violència reconeixent la tasca de l'activista yazidita Nadia Murad, que va ser utilitzada com a esclava sexual pel Daeix fins que va poder fugir i s'ha dedicat des d'aleshores a denunciar els crims contra la seva comunitat, i del ginecòleg congolès Denis Mukwege, que ha tractat milers de dones víctimes de la violència sexual al seu país.

Els premis Nobel són un referent moral internacional des de fa més d'un segle. Especialment el de la pau i el de literatura, sovint condicionats per la geopolítica mundial i marcats pels grans debats ideològics. Precisament per això, per la seva transcendència, les decisions del Comitè Noruec del Nobel i de l'Acadèmia Sueca són proclius a generar polèmica. Amb encerts i errors –últimament massa errors en el cas de la pau–, reflecteixen el batec dels temps. I els temps aquest 2018 han estat clarament marcats pel despertar d'una consciència popular cada cop més desacomplexada de denúncia contra els abusos sexuals a les dones. No és estrany, doncs, que ahir, coincidint amb el primer aniversari de la campanya del #MeToo, el Nobel de la pau fos concedit a dues figures que simbolitzen la lluita contra els abusos sexuals a dones en contextos de guerra. No és exactament el mateix que el #MeToo, però s'hi assembla molt, encara que sigui en circumstàncies més dramàtiques que els abusos en entorns laborals o familiars, una plaga social fins ara oculta i silenciada a la qual finalment es comença a posar setge.

La Xina ha permès la sortida del país de l'artista Liu Xia, vídua del dissident i premi Nobel de la pau Liu Xiaobo, per motius de salut. La poetessa Liu Xia ha abandonat aquest dimarts la Xina per anar a Alemanya, després d'estar prop de vuit anys sota arrest domiciliari. Pequín ha deixat sortir en llibertat Liu Xia quan falten tres dies perquè es compleixi el primer aniversari de la mort del seu marit. El dissident xinès va morir d'un càncer hepàtic complint una condemna d'onze anys per haver publicat un manifest, la Carta 08, en el qual demanava reformes democràtiques a la Xina.

La Campanya Internacional per l'Abolició de les Armes Nuclears (ICAN, per les sigles en anglès) ha rebut aquest diumenge el premi Nobel de la pau a Oslo, a Noruega, per haver alertat sobre les conseqüències de l'ús d'aquests arsenals i impulsat un acord per prohibir-los.

"Si una sola bomba pot causar tant patiment, com pot ser que es permeti que encara n'hi hagi tantes?", pregunta Setsuko Thurlow. Quan tenia 13 anys va patir la bomba nuclear a Hiroshima. La seva germana es va morir, i moltes amigues seves també. Ella no, i va esdevenir així una 'hibakusha', una supervivent de la bomba nuclear. Des de llavors, recorda al món la urgència de prohibir les armes nuclears.

La Campanya Internacional per l'Abolició de les Armes Nuclears (ICAN, per les seves sigles en anglès), ha sigut guardonada amb el premi Nobel de la pau 2017. ICAN treballa amb governs de tot el món, la Creu Roja Internacional i les Nacions Unides per prohibir les armes nuclears. El premi arriba en un moment de crisi nuclear per les tensions entre el món occidental, el Japó i Corea del Sud amb el règim comunista de Corea del Nord, i per la revisió del tractat antinuclear entre els Estats Units i Irán que proposa el president Donald Trump.