Andrea Rizzi (Roma, 1975) és periodista, corresponsal d'assumptes globals d'El Pais i autor de La era de la revancha (Anagrama), un assaig que aconsegueix, en poc més de 150 pàgines, fer una anàlisi exhaustiva de les transformacions geopolítiques, els problemes estructurals de les nostres societats i els escenaris de futur que poden comportar.

El primer ministre hongarès, Viktor Orbán, ha intensificat la guerra contra el col·lectiu LGBTI. Hongria ha canviat aquesta setmana la seva Constitució per restringir els drets de les persones lesbianes, gais, bisexuals, transsexuals i intersexuals. La controvertida esmena constitucional, impulsada per Orbán i aprovada àmpliament pel Parlament (140 vots a favor dels 199 en total), reconeix només dos gèneres, el masculí i el femení. A més, Hongria també ha blindat la prohibició de les marxes de l'Orgull Gai a l'anteposar “la protecció a la infància” a drets fonamentals com el de reunió i la llibertat d'expressió.

La decisió d'Hongria d'abandonar el Tribunal Penal Internacional (TPI) després de rebre oficialment Benjamin Netanyahu no es pot entendre únicament com un episodi més de la política exterior o com una expressió de suport puntual a Israel. Aquesta retirada –més que simbòlica– representa un nou capítol en la consolidació d'una internacional de l'il·liberalisme, un entramat d'aliances que articula complicitats entre projectes autoritaris, profundament ideologitzats, que es reforcen mútuament en el menyspreu al dret internacional, als mecanismes multilaterals i, sobretot, als drets humans.

El 1960 –fa tot just, doncs, 65 anys, que sol ser l'edat de la jubilació– el sociòleg Daniel Bell (1919-2011) publicà un text que es deia La fi de la ideologia. Va obrir un debat que, en general, fou seriós, substancial i de molt llarg recorregut; el context comunicatiu d'aquell moment, que ara consideraríem “elitista”, ho permetia (avui es traduiria segurament en un parell d'estirabots a X i dues dotzenes d'insults anònims). Va durar tant, aquell debat, i obtingué tantes rèpliques, que el 1988 Bell publicà un segon text que remetia al primer: Retorn a la fi de la ideologia. El fet que sortís només uns mesos abans de la caiguda del Mur de Berlín, de l'ensorrament del socialisme real, va ser considerat per alguns com una mera casualitat i per altres com un vaticini argumentat similar al que havia fet una dècada abans Emmanuel Todd.

Campions de la democràcia com Putin, Orbán, Salvini, Elon Musk o aquesta trista figura anomenada Abascal van sortir en tromba a deplorar la sentència judicial contra Marine Le Pen, líder del partit francès Reagrupament Nacional. Immediatament van convertir Le Pen en una víctima del sistema: gasten paraules gruixudes com escàndol judicial, cop d'estat encobert o liquidació de la democràcia, com fa sempre l'extrema dreta quan topa amb la justícia o, simplement, amb les normes de la democràcia representativa. Són els mateixos que aplaudeixen o promouen el lawfare, la guerra bruta judicial contra adversaris polítics, a través de jutges o fiscals disposats a actuar de part: aleshores sí que troben que la justícia ha de ser inapel·lable, i que qualsevol debat sobre la prevaricació judicial és un atemptat contra la democràcia. De tot això, els súbdits del Regne d'Espanya en tenim experiència.

El primer ministre d'Hongria, Viktor Orbán, ha irromput aquest dimecres en la campanya electoral alemanya donant el seu suport a Alice Weidel, la líder del partit d'extrema dreta Alternativa per a Alemanya (AfD), que va segon a les enquestes d'intenció de vot per a les eleccions alemanyes del 23 de febrer. Orbán considera que la líder ultradretana és "el futur d'Alemanya". "Tots els punts del programa de l'AfD beneficien Hongria, sobretot per la qüestió migratòria", ha dit Orbán en una conferència de premsa conjunta amb AfD celebrada a Budapest.

Més enllà de la xenofòbia, l'antifeminisme, la bel·ligerància contra aquesta invenció que anomenen el woke i el wokisme, i l'odi a les minories de tota condició, allò que unifica les extremes dretes europees és el seu parasitisme de les institucions europees. Patriots, el grup que els fa de paraigua dins l'Eurocambra i que aquest passat cap de setmana s'ha reunit a Madrid amb Vox com a amfitrions, ha deixat clares les seves prioritats i estratègies. El projecte de Patriots (s'agraeix que deixin clar de què parlem quan parlem de patriotisme) és el MEGA, el Make Europe Great Again que publicita Musk com a corol·lari del MAGA, el Make America Great Again que ha fet tornar a la presidència dels EUA un Donald Trump més poderós i més delirant que mai. 

Un dels efectes interessants que té l’arribada de poders pretesament forts –d’inspiració macho, que s’entén més fàcil i resulta més precís– és el procés de canvi que es produeix en l’opinió pública general. Veure com varia la conversa i com es mouen les línies vermelles del debat més enllà del que havia sigut el terreny de joc establert.

Fa algunes setmanes em vaig reunir amb acadèmics xinesos especialitzats en Europa i un dels temes que més interès tenien a tractar era la figura del primer ministre hongarès, Viktor Orbán. A la majoria dels països de la Unió Europea, Orbán és vist mig com un rebel i mig com un paràsit: un agent disruptor en temes com el suport a Ucraïna o el manteniment de l’estat de dret i la democràcia liberal, que a la vegada no vol marxar de la UE per continuar gaudint dels beneficis econòmics que comporta. A més, vaig apuntar als acadèmics xinesos, Orbán és un dels polítics més hàbils de la UE: ha aconseguit un capital simbòlic desproporcionadament més gran que l’escàs pes econòmic que té Hongria (1,2% PIB de la UE), erigint-se en model de dreta alternativa elogiat pels republicans nord-americans o aconseguint formar el tercer grup més important del Parlament Europeu.

La resposta d'Europa al retorn de Donald Trump a la Casa Blanca és clara: recuperar l'autonomia militar i econòmica, i tornar a tenir veu i vot en l'escena internacional. L'objectiu principal és evitar que unes eleccions estatunidenques, una ofensiva comercial xinesa o una agressió del règim de Vladímir Putin puguin fer tremolar tan fàcilment el continent. La gran majoria de la cinquantena de líders que s'han reunit aquest dijous a Budapest en la Comunitat Política Europea hi coincideixen. "Hem de ser els amos del nostre destí", ha resumit el president del Consell Europeu, Charles Michel.

La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha escenificat la contradicció de les dretes europees liberals o centristes amb relació a l'extrema dreta. En pocs dies ha passat d'enfrontar-se amb duresa al primer ministre d'Hongria, Viktor Orbán (que ocupa ara la presidència de torn de la Unió Europea), per les seves idees sobre la immigració, a aplaudir la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, per la decisió de tancar refugiats i immigrants il·legals en camps de deportació fora de la UE. Von der Leyen defensa l'acord que ha establert el govern italià amb Albània segons el qual aquest darrer país construeix i gestiona els camps d'immigrants a canvi de grans quantitats de diners pagats pels italians. A Von der Leyen aquesta mesura li sembla digna de ser imitada i implementada com a política comuna a tots els països de la UE, i així ho va proposar en una carta tramesa a tots els líders europeus que participen en la cimera d'aquests dies a Brussel·les.

Hongria i Eslovàquia han obert un nou front amb Brussel·les. Aquest cop, el motiu és el subministrament de petroli rus, tot i que la disputa parteix d'una decisió de Kíiv. El 24 de juny, el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, va incloure l'empresa russa Lukoil a la llista d'entitats sancionades per la seva vinculació amb el règim de Vladímir Putin i va tancar el pas del seu cru per Ucraïna a través de l'oleoducte Druzhba, cosa que afecta principalment Hongria i Eslovàquia, països encara molt dependents dels hidrocarburs russos. Budapest i Bratislava critiquen que aquesta decisió posa en risc la seva seguretat energètica i reclamen a Brussel·les que hi intercedeixi.

Joaquín Manso, director d’El Mundo, qualifica d’"Internacional Putinesca" el grup Patriotes per Europa creat pels ultres Le Pen, Salvini, Orbán i Vox. El qualificatiu és enginyós, tot i que el grup ultra d’Estrasburg no està articulat com una internacional ideològica. I tot travessant llindars mitologicoliteraris, no seria gens impropi dir que som davant del cavall de Troia de Putin transitant pel cor mateix de la Unió Europea. Un cavall de Troia conduït per Viktor Orbán, des d’on es podrien emetre les freqüències que Putin –i ben aviat Donald Trump—necessiten per saber de manera documentada i detallada quina rendibilitat poden generar les fragilitats que atrapen la Unió Europea.

Hongria, l'ovella negra de la Unió Europea, està aprofitant la presidència de torn del Consell de la UE per marcar la seva pròpia agenda internacional. L'executiu liderat per l'ultradretà i euroescèptic Viktor Orbán bloqueja tota mena d'iniciatives de Brussel·les, sobretot pel que fa als ajuts a Ucraïna i les sancions a Rússia. I ara, en menys de quinze dies, ha tensat encara més la corda amb les reunions amb Vladímir Putin, Xi Jinping i Donald Trump, a més de Volodímir Zelenski, en la que ell mateix ha batejat com una "missió de pau".

Fa una setmana que el nom de Viktor Orbán sona amb molta més insistència que normalment. Després de reunir-se amb Vladímir Putin i Xi Jinping, aquest dijous té previst trobar-se amb Donald Trump a Florida, però ha evitat una reunió bilateral amb el president Joe Biden a la cimera de l'OTAN celebrada a Washington. Alguns analistes consideren fins i tot que la seva "missió de pau" per a Ucraïna ve directament de Mar-a-Lago. L'hongaresa Zsuzsanna Szelényi és especialista en la polarització i l'autocratització com a amenaces per a la democràcia a Europa. Al seu llibre Tainted democracy, Viktor Orbán and the subversion of Hungary [Democràcia contaminada, Viktor Orbán i la subversió d'Hongria] exposa la deriva autoritària del primer ministre hongarès. Ha estat una de les participants en una jornada a Barcelona sobre la integració europea després de les eleccions al Parlament Europeu organitzada pel Cidob, per FES Madrid i pel Global Policy Center. Parlem amb ella de l'amenaça que pot ser Orbán per als seus suposats aliats occidentals.

El primer ministre hongarès, Viktor Orbán, aprofitarà el seu viatge als Estats Units amb motiu de la cimera de l'OTAN per tornar-se a reunir amb l'expresident i candidat republicà Donald Trump. Segons ha avançat Bloomberg, i també han publicat The Guardian i Reuters, Orbán viatjarà aquest dijous a Florida per retrobar-se amb el magnat a la seva mansió de Mar-a-Lago, després de reunir-s'hi ja a principis de març. En canvi, Orbán no s'ha trobat amb el president Joe Biden durant la cimera de l'Aliança Atlàntica. De fet, el dirigent hongarès no ha mantingut cap trobada bilateral amb el president estatunidenc en els últims quatre anys.

Ha sigut una setmana bona per a Europa. Ha sigut una setmana dolenta per a Europa. Bona perquè la Gran Bretanya té ara un govern de centre fort i estable amb ganes de refer els ponts amb la UE, i perquè els votants francesos s’han unit per impedir l’accés al poder del Reagrupament Nacional, d’extrema dreta. Dolenta perquè França sembla abocada a un període de govern dèbil, inestable i dividit, que serà un problema per a tota la UE. I això en un any fonamental per al nostre continent, amb un Vladímir Putin que no para de colpejar Ucraïna i amb la probabilitat que Donald Trump torni a convertir-se en president dels Estats Units, tret que Joe Biden renunciï a presentar-se, que és el que hauria de fer.

Consolidació. Marine Le Pen ha tastat els límits –per ara– de la seva reconversió. L’extrema dreta de Reagrupament Nacional, vestida d’agenda social, encara fa por a una gran majoria de francesos. Però la força parlamentària dels lepenistes a l’Assemblea ha assolit un màxim històric. L'extrema dreta i els seus aliats han guanyat terreny de manera constant durant l'última dècada: la seva base electoral s’ha ampliat entre les dones, els treballadors qualificats i la gent gran, i han passat de ser un vot de càstig a recollir un vot de confiança. Insuficient, però indiscutiblement fort. El 2012 van entrar a l’Assemblea amb només dos escons. Diumenge en van consolidar 143.

Fa una setmana que Hongria ostenta la presidència rotatòria del Consell de la Unió Europea i el primer ministre hongarès, l'ultradretà i euroescèptic Viktor Orbán, ja s'ha reunit per sorpresa amb Volodímir Zelenski, Vladímir Putin i, aquest dilluns, amb Xi Jinping. El líder hongarès emmarca totes aquestes trobades en una suposada "missió de pau" i ha reivindicat la Xina per la xarxa social X (l'antic Twitter) com "una potència clau per crear les condicions per a la pau a Ucraïna".

Una de freda i una de calenta. Després de reunir-se dimarts passat a Kíiv amb Volodímir Zelenski, aquest divendres el primer ministre hongarès, Viktor Orbán, ha viatjat fins a Moscou per trobar-se amb Vladímir Putin. La visita sorpresa a Rússia arriba pocs dies després que Hongria agafés la presidència de torn del Consell de la Unió Europea, un gest que ha fet indignar, i molt, els dirigents comunitaris i líders d'altres estats membres. "Rússia és l'agressora, Ucraïna és la víctima. No es poden dur a terme negociacions sobre Ucraïna sense Ucraïna", ha escrit el president del Consell Europeu, Charles Michel, a la xarxa social X.