“Somiava a recórrer el desert, conèixer els oasis d’Egipte, les antigues fortaleses i les ciutats adormides de Pèrsia, els ports dels àrabs del mar o les sacerdotesses africanes posseïdes pels esperits”. Aquestes eren les imatges que, quan era petit i tancava els ulls, li venien al cap al fotògraf Jordi Esteva (Barcelona, 1951). Ja de gran, no va defallir fins a convertir-les en realitat: va retratar les mans d’un jove collint olives a l’oasi de Siwa (Egipte), el rostre d’unes sacerdotesses posseïdes per les divinitats a la Costa d’Ivori o els somriures de dos pastors xerrant a les muntanyes d’Al-Haggar, a Socotra (Iemen). Tot un resum d’anys d'expedicions i aventures que es poden contemplar a l’exposició L’impuls nòmada, de la Fundació Vila Casas, al Palau Solterra de Torroella de Montgrí. Fins al 27 de novembre s’hi mostraran 150 fotografies que, lluny de seguir un ordre cronològic o seqüencial, “són com un viatge que fa el visitant de la mà de Jordi Esteva, on cada imatge té la seva intenció i personalitat”, segons la comissària, Laura Terré. 

Amb tan sols 14 anys, Jean Marie del Moral (Montoire-sur-le-Loir, 1952) va decidir que volia ser fotògraf. Va començar d’ajudant en una empresa d’aeronàutica, però no va ser fins al 1973 que va aconseguir el seu primer contracte al diari comunista L’Humanité. Aquest va ser l’inici de la llarga trajectòria d’un fotògraf que, amb una mirada “càlida, humana i sensible”, ha retratat anònims i grans artistes per tot el món, al llarg de més de mig segle. Un bagatge difícilment superable que ara es pot admirar a través de les 80 fotografies que formen l'exposició Life vest under your seat de la Fundació Vila Casas. La mostra, que es va inaugurar aquest dissabte, es pot visitar al Palau Solterra de Torroella de Montgrí fins a l'1 de maig.

Provocar un incendi és relativament fàcil. El que és difícil és enxampar la persona que l’ha originat. “És complicat perquè, quan comença el foc, el piròman ja no hi és”, admet el subcap dels Mossos d’Esquadra de l’àrea bàsica de La Bisbal d’Empordà, el subinspector Francesc Nieto. Per aconseguir-ho, cal dur a terme una investigació “complexa” amb seguiments, vigilàncies i entrevistes a testimonis. Tot un conjunt d’actuacions que han portat la policia a detenir un veí de Torroella de Montgrí, de 54 anys, com a suposat autor de dotze incendis entre el juliol, l’agost i l’octubre d'enguany al Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter. Segons la interlocutòria de presó, en total es van cremar 763.138 metres quadrats de matolls i bosc; el gran gruix el 22 de juliol, quan les flames van arrasar 75,71 hectàrees del massís i van obligar a desallotjar 150 persones d'una casa de colònies. Els bombers van aconseguir controlar-lo en 26 hores, però van necessitar dotze dies per extingir-lo. 

Era el 23 de juliol de 1980 quan Torroella de Montgrí va acollir el concert de l’orquestra Franz List de Budapest que s’havia de celebrar a Mataró. Amb només 24 hores d’antelació, els montgrins van anar per feina i van decidir que, si no es podia fer al Maresme, ells trobarien un espai. Van parlar amb els capellans de l’època i els van donar permís per organitzar-lo a l’església de Sant Genís. En aquell moment ningú es podia imaginar que aquella actuació es convertiria en la primera pedra d’un festival que duraria més de 40 anys i que aconseguiria portar els artistes més reconeguts internacionalment de la música clàssica i de la música antiga.

El 12 de novembre del 1976 és una data marcada en vermell en la lluita feminista. Aquell dia centenars de dones es van plantar davant del Palau de Justícia de Barcelona sota el crit de “Jo també soc adúltera” per protestar contra una ordre judicial que obligava María Ángeles Muñoz a entregar la seva filla de sis anys als avis paterns. La decisió del jutge es basava en l’article 449 del Codi Civil que condemnava el delicte d’adulteri, però de manera desigual: mentre que als homes només se’ls podia sancionar en cas de mantenir les relacions extramatrimonials dins el domicili familiar, a la dona se la podia condemnar amb fins a sis anys de presó per qualsevol infidelitat. 

S i mirem enrere, aquell projecte Art 2000, presentat per Antoni Vila Casas al Cercle del Liceu de Barcelona el 7 de juny del 2000 -coincidint amb l’obertura del Palau Solterra de Torroella de Montgrí i el llibre de Frederic Amat editat per la Fundació Vila Casas, amb l’avantprojecte de les pintures per a la sala del teatre del Liceu-, manté l’objectiu de fer visible l’art català des de la pluralitat i la diferència, sense caure en les restriccions dels models d’èxit, sempre més enllà, per entrar a poc a poc en tots els refugis aïllats dels artistes. A poc a poc, finalment ja no caldria presentar certificat de vida per saber si eres viu el 2000, i el que tenim ara és un arc de temps cada vegada més ampli, amb cent anys d’art català a través d’una col·lecció que recula fins a l’any 1930.

Un concert sobre Les rutes de l’esclavatge, a càrrec de Jordi Savall i els 28 intèrprets de les seves formacions de música antiga, serà el que obrirà el cartell del 39è Festival de Torroella de Montgrí el divendres 2 d’agost. El seguiran 20 dies atapeïts, amb 14 concerts de música antiga, de cambra i orquestral -i alguna altra perla-, a més d’una vintena de concerts gratuïts en el marc del Fringe. El concert de Savall evocarà la història de la deportació i l’esclavatge a què van ser sotmesos més de 25 milions d’africans durant 450 anys d’història: des del 1444, data de la primera expedició de captura col·lectiva d’africans descrita en un text contemporani, fins al 1888, l’any que el Brasil va abolir l’esclavitud. Aquesta estrena dialogarà amb la que oferirà al Grec: seran dues funcions complementàries i autònomes, i a l’Empordà el repertori se centrarà en els segles XV i XVI. El mateix cap de setmana hi haurà doble protagonisme de Bach: amb l’espectacle de dansa de Maria Muñoz de Mal Pelo, que aquí s’acosta a El clave ben temperat de Bach amb música en directe, i l’Amsterdam Baroque Orchestra & Choir de Tom Koopman, que interpretarà tres cantates, dues de religioses i una de profana.

Els bombers han aconseguit estabilitzar l'incendi de Rocamaura de l'Estartit, al municipi de Torroella de Montgrí (Baix Empordà), que ha obligat a desallotjar 475 persones d'un càmping i una urbanització, però que ja han pogut tornar a casa. El foc hauria afectat unes cinc hectàrees.