L’escena va tenir lloc fa un grapat de dècades en una població costanera de l’Empordà. Un veterà del negoci de la compravenda de vaixells trucava a un conegut per explicar-li que acabava de vendre dues embarcacions d’una tacada. Era un petit èxit, però en un negoci on tothom coneix tothom, l’operació l’havia deixat intranquil: “Qui són aquest parell? Han vingut amb unes pretensions i unes exigències…” Parlava de Jorge i Antonio Gallardo, dos perfectes desconeguts aleshores en una comarca que històricament ha aplegat l’alta burgesia catalana. L’inquiet venedor va escoltar que es dedicaven al sector farmacèutic, però encara així va deixar anar una última pregunta: “¿Creus que cobraré?”

E l 22 de gener del 1997 va saltar a les primeres planes de la premsa una notícia sorprenent i alhora molt celebrada pel món econòmic català. S’havia produït un fet insòlit en l’àmbit de l’empresa familiar catalana, com era la fusió de dues firmes de gran rellevància, Almirall i el grup Prodesfarma. L’aversió secular de l’empresari familiar català a les fusions entre iguals, que impliquen certa pèrdua de poder per als propietaris, ha perjudicat sovint el creixement de les firmes locals i ha condemnat moltes companyies a navegar eternament en el món de les empreses mitjanes sense arribar a fer mai el salt a les grans lligues, un trànsit gairebé obligat en el món anglosaxó. Els protagonistes d’un fet realment inhabitual van ser les famílies Gallardo, propietaris d’Almirall, i Vila Casas, que capitanejava Prodes. Així doncs, Antoni Vila Casas renunciava a regnar en solitari al seu més que rendible laboratori a canvi de participar en la construcció d’una empresa de dimensió internacional de la qual ell havia sigut el gran impulsor. La facturació del nou grup s’enfilaria fins als 50.000 milions de pessetes (uns 300 milions d’euros), tota una fita en aquells temps. Per cert, el disseny financer de la fusió el va elaborar la firma GBS Finanzas, que encapçalava Joan Antoni Samaranch Jr.

Una de les grans empreses familiars catalanes que tenia pendent i irresolt el tràngol de la successió familiar ha cantat victòria. Almirall, la farmacèutica de la família Gallardo, va anunciar aquest dilluns que Carlos Gallardo Piqué -fill de l’actual president, el veterà Jorge Gallardo- ha estat nomenat vicepresident segon, un moviment que anticipa el relleu generacional al capdavant del grup.

El Banc Europeu d'Inversions (BEI) ha atorgat a la farmacèutica espanyola Almirall 120 milions d'euros perquè pugui oferir nous medicaments contra malalties relacionades amb la pell que encara no tinguin tractament eficaç. L'acord entre totes dues entitats s'ha ratificat aquest dimarts a Barcelona, on s'han reunit Emma Navarro, vicepresidenta del BEI, i Peter Guenter, CEO d'Almirall, per oficialitzar la signatura de l'acord.

Almirall va guanyar 32,6 milions d'euros el primer trimestre del 2019, un 5,6% més que en el mateix període de l'any passat. A tipus de canvi constant el creixement va ser d'un 3,3%, segons ha indicat la companyia a través de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CMNV).

La farmacèutica Almirall ha arribat a un acord definitiu amb la nord-americana Celling Biosciences per vendre-li ThermiGen, el seu negoci d’estètica.

El grup farmacèutic Almirall va obtenir un benefici net atribuït de 77,6 milions d'euros el 2018, davant de les pèrdues de gairebé 304 milions d'euros que va registrar el 2017, segons ha informat aquest dilluns la farmacèutica a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV).

“Ja és la quarta vegada que em deixen votar, en aquesta democràcia catalana. És de puta mare, mai havia votat tant a la meva vida. Ara li enviarem a la CNN: diguin el que diguin, aquí es vota. Hello CNN! We will vote! Yes! Catalonia is very democratic! ” Susana Gallardo, hereva dels laboratoris Almirall i com a tal una de les persones més riques de Catalunya, va gravar-se a si mateixa l’1 d’Octubre pronunciant aquestes paraules. Mentre s’escampava la commoció per la violència policial, Gallardo va visitar una escola de Barcelona i es va filmar protagonitzant una situació com a mínim atípica per a un membre destacat de la burgesia de la ciutat. Un any després, Susana Gallardo ha estat nomenada consellera de l’empresa d’aparcaments Saba, en una decisió que ha generat controvèrsia entre els petits accionistes de la companyia.