Maridar vol dir casar. A Rossinyol, que vas a França, la trista dona que li parla a l’ocell diu “encomana’m a la mare, a mon pare no pas gaire, perquè m’ha mal maridada”. Com que vol dir casar, per harmonitzar vi i menjar o menjar i vi, maridem. A la majoria d’humans, el greix d’una carn els causa plaer amb un estil de vi concret. A la majoria d’humans, un bon ranci (i en tenim tants…) els farà molta il·lusió amb unes ametlles, i hem acordat que potser les bombolles i el xerès poden anar bé amb el pernil; el sauternes amb foie; un llobarro a la sal amb un blanc de la Terra Alta… I tot és interpretable, sí. Però prolifera el neosommelier, carismàtic i encantador, que troba que els sommeliers “d’ofici” són uns adotzenats i uns vells. “Podem maridar segons el nostre zodíac”, he vist que diuen a TikTok.

M’arriba un correu amb un cartell de color rosa i abans que pugui llegir-lo ja sé de què va. És un altre tast de vi “de dones”.

El món del vi de Mallorca plora la mort de Guillem Galmés, el vinater de Petra de 90 anys que havia mantingut la tradició d’elaborar el vi de missa i el vi ranci, que venien a cercar de tot Mallorca al seu antic celler, on també es venia vi de barral.

El Govern injectarà enguany 2,4 milions d'euros perquè el sector primari de les Balears afronti aquest segon any de la pandèmia de coronavirus. Per això, la Conselleria d'Agricultura i Consum ha posat en marxa el II Pla de Xoc per mantenir la producció pròpia de les Illes i els preus de mercat, segons ha informat l'agència Efe. El pla està format per sis línies d'ajudes per al sector. Hi haurà 1,3 milions d'euros per a la producció d'aliments i la comercialització, 850.000 euros per a la compra de productes per part de l'administració autonòmica i altres 300.000 per a operacions de liquiditat. La consellera d'Agricultura, Mae de la Concha, i el director general d'Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural, Fernando Fernández, han presentat aquest dimecres la iniciativa.

Era l’any 1961 quan Catalina Triay, nascuda al Mercadal, anava a viure a Galícia, on es va casar i va tenir fills. Va fer allà les seves arrels, però sense deixar de banda l’estimació cap a la seva illa, un amor que també va transmetre al seu espòs i als seus fills.

Impuls al mercat de proximitat

El govern espanyol suavitza normes per ajudar el comerç de proximitat

El Consell de Ministres ha aprovat el decret -elaborat pel Ministeri de Consum i el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació- que flexibilitza les disposicions de la UE en matèria d’higiene alimentària, en la producció i en la venda, per afavorir la viabilitat del comerç de proximitat. La mesura simplifica els requisits en matèria de seguretat i higiene de la producció primària i permet l’adequació de les tècniques tradicionals de producció al marc sanitari vigent. El decret estableix les condicions d’higiene necessàries per al sacrifici d’animals (aus i conills) a les mateixes granges i permet la venda directa de petites quantitats de carn a locals minoristes, a la pròpia explotació o en mercats ocasionals o periòdics que no estiguin a més de 100 quilòmetres. També regula la comercialització directa de llet crua i precisa el llistat d’espècies de caragols silvestres que es poden comercialitzar.

]]>

Quan regirem algun racó oblidat de casa nostra o de la d’un familiar que ens ha deixat apareixen sorpreses. Hi ha qui troba un vi que ha estat guardat durant anys, potser dècades, sense que ningú hi hagués parat mai atenció. I de seguida l’assalta el dubte: és millor seguir guardant aquella ampolla, mirar de vendre-la o prendre-se-la? Qui es pensi que està davant d’una troballa que li resoldrà la vida ha de saber que rarament trobarà algú que li compri (o que ho faci a un gran preu), a no ser que sigui un lot i que pugui certificar que s’ha conservat bé. I qui dedueixi que el vi s’haurà fet dolent després de tants anys que no es precipiti i corri a llençar-lo per l’aigüera, perquè el vi evoluciona, però no té una data de caducitat. Ara bé, hi ha senyals que ens avisaran que potser ja no està del tot bé, com que sigui evident que se n’ha evaporat una part o que a l’hora de tastar-lo convidi a fer-se’n enrere.

]]>

El balanç de la verema del 2020 dels 42 cellers de Mallorca que configuren l'associació Petits Cellers posa de manifest que ha caigut un 25% la producció de vi respecte de l'any passat. Aquesta associació produeix gairebé la meitat del vi elaborat a l'illa, segons ha informat l'agència Efe. Aquesta temporada s'han elaborat 2.300.000 litres de vi, 700.000 litres menys que l'any 2019.

]]>

El que fa gairebé tothom un cop s'ha acabat una ampolla de vi és llençar-la a les escombraries. Però tan sols amb un petit esforç podem fer que l'ampolla acabi sent reciclada si la dipositem al contenidor que li correspon, el verd del vidre. Quan hi cau, fa un bon terrabastall, que ens podríem estalviar tornant al que ja s'havia acostumat a fer en el passat, i que encara és millor que reciclar. Es tracta de recuperar la reutilització d'ampolles usades, que, una vegada s'han netejat bé, poden aguantar almenys set rentades sense fer-se malbé. El principal benefici és la reducció de la petjada de carboni (un 28% de mitjana), o sigui que aquesta vella pràctica es pot convertir en un nou aliat per mitigar els efectes del canvi climàtic. A més, si es fan les inversions per fomentar-la, s'afavorirà que una ampolla reutilitzada acabi sent fins i tot més barata que una de nova.

]]>

Imagineu que busqueu un vi per acompanyar un bon àpat i us sorprenen fent-vos escollir en quin format el voleu: en una ampolla de vidre tapada amb el tradicional tap de suro, en una amb tap de rosca o bé en llaunes semblants a les de refresc o cervesa. Al suro li han sortit alternatives, que inclouen fins i tot taps que a simple vista aparenten ser de suro, però que en realitat són d'altres materials, com ara derivats de la canya de sucre. L'última incorporació a l'univers d'opcions disponibles amb vi català són unes llaunes de vi de la Terra Alta que contenen l'equivalent a una copa generosa. Enmig de tot aquest garbuix de possibilitats és bo tenir present que el tap o l'envàs emprat pot ser determinant per polir el gust que percebrem en el tast, però per si sol no ens hauria d'induir a pressuposar que un vi serà bo o dolent.

]]>

Els aliments ecològics són a tot arreu. S’estenen pels mercats de pagès, les botigues de fruita i, fins i tot, els estands dels supermercats. El vi català no és aliè a aquesta tendència, fins al punt que Catalunya està entre els territoris de l’Estat líders en la conversió de milers d’hectàrees de vinya al cultiu ecològic. Poc més d’un terç de les 53.699 hectàrees de vinya registrades el 2019 a Catalunya ja eren eco (un total de 18.632), fet que va suposar un increment de l’11,7% respecte a l’any anterior. Aquest afany ha revolucionat la manera d’elaborar el vi, però enguany tot s’ha complicat, també per als cellers, que aquests dies estan en plena verema. La pandèmia de covid-19 i els danys d’un fong (el míldiu), que ha estat especialment perjudicial per al raïm ecològic, fan dubtar sobre si es mantindrà l’interès creixent per una viticultura més respectuosa amb el medi. Tot i la incertesa del futur, qui està plenament convençut d’aquesta manera de treballar assegura que no pensa canviar.

]]>

S om mediterranis i ens agrada beure vi, present a casa nostra des de l’època dels romans. Portem 2000 anys plantant ceps i consumint el suc del seu fruit. Abans de la industrialització, de fet, Catalunya estava plena de vinyes, qui més qui menys tenia la seva, el seu tros i el seu raïm per poder fer el vi de l’any. Era l’època del pa amb vi i sucre, de la saviesa del pagès, de l’escoltar la terra i el temps, de la contemplació... En pocs anys, però, amb l’era industrial i després la tecnològica, s’ha imposat la immediatesa, l’ara i aquí, el no tenir paciència... Un món canviant i de gratificació instantània que contrasta amb la paciència i el treball a llarg termini que implica ser pagès i viticultor. Per començar a recollir el raïm d’una vinya nova es necessiten com a mínm tres anys, i fins als deu no es considera que la vinya s’hagi estabilitzat.

]]>

L’impacte de la crisi sanitària causada pel coronavirus ha sacsejat l’economia global, però el sector alimentari, en general, n’ha sortit beneficiat. A Menorca les vendes dels productes locals s’han disparat, mentre que, en canvi, el vi de l’illa afronta un futur d’incertesa. L’enfonsament de la temporada turística afectarà profundament el sector, que podria perdre un 85% de la facturació.

]]>

Alguna vegada deveu haver sentit que el vi s'ha de servir a una temperatura adequada, amb la copa idònia i sense afegir-hi res que el distorsioni. Massa sovint se l'ha revestit de tota una litúrgia que n'ha allunyat molta gent, fins al punt que és habitual deixar anar la frase: "És que no hi entenc de vi". En aquests temps, la cosa més corrent és prendre'l sol a la copa, però sempre no ha sigut habitual en la història. Els romans ho consideraven de bàrbars, així que solien rebaixar-lo amb aigua o afegir-hi mel i espècies. Les tècniques d'elaboració s'han polit molt, no hi ha necessitat d'emmascarar aquesta beguda i tampoc cal gastar-se gaires diners per tastar un vi de qualitat, però encara hi ha qui acostuma a afegir gasosa a algun vi que rasca massa o un glaçó perquè estigui més fred. Alguns sommeliers o cambrers de vins es posen les mans al cap, però no és cap sacrilegi prendre el vi d'aquesta manera si és així com es prefereix. Tot i això, recomanen evitar ser matussers i fer combinacions sabent el resultat que s'obtindrà per gaudir-ne al màxim.

]]>

‘Annus horribilis’?

El 2019, segons dades d’Eurostat, la renda agrària espanyola ha caigut un 8,6%

Les organitzacions agràries estatals qualifiquen l’any 2019 d’ annus horribilis. Els sindicats qualifiquen l’any passat com un temps de crisi brutal, per la caiguda dels preus en origen i les rendes dels agricultors, l’increment dels costos de producció, la desregulació dels mercats i l’eliminació de la preferència comunitària. El 2019, segons dades d’Eurostat, la renda agrària espanyola ha caigut un 8,6%. Davant això, els agricultors demanen el reconeixement del caràcter estratègic del sector com a productor d’aliments de qualitat, saludables i suficients, vertebrador del territori, garantia d’un medi natural sostenible enfront del canvi climàtic i fre del despoblament. Per a ells, la defensa d’un model social i professional d’agricultura, fort i que garanteixi el relleu generacional, hauria de ser una qüestió d’estat.

]]>

Festa del vi novell a Santa Maria

Els cellers i l’Ajuntament lliuraren el Brot de pi a Rosa Vich Vich i Concha Rosillo

La Festa del vi novell fa dies que ha començat. Dissabte de la setmana passada es tallaren i penjaren les branques de pi per engalanar el poble. Després tingué lloc l’acte d’agermanament de Santa Maria i el Masroig. Els cellers i l’Ajuntament lliuraren la insígnia Brot de pi en reconeixement a l’aportació en la promoció del món del vi a Rosa Vich Vich i a Concha Rosillo. També es va entregar el seu pes en vi a Aina Machado, guanyadora del segon concurs de cartells, i al guanyador del primer concurs de mostradors. El matí del dissabte 30 els cellers tenen les portes obertes als que els vulguin visitar i conèixer-ne els productes. S’organitzen rutes amb el tren del vi i al vespre es tasta el vi novell del 2019 en una festa a la plaça Nova, amb les tapes dels bars i restaurants locals i la música d’Amulet i L’Équilibriste.

]]>

El color del vi de vegades parla per si sol. Quan som davant un vi que té un marcat color ambre enfosquit és molt probable que hagi passat per un procés d’oxidació. Es pot pensar que, si s’ha oxidat, és que ja no està en òptimes condicions, que s’ha picat o avinagrat, però de vegades es busca a consciència que es produeixi una criança oxidativa. En comptes de fer malbé el vi, l’efecte combinat de l’oxigen, una alta dosi d’alcohol i la paciència es converteix en l’aliat perfecte per obtenir alguna cosa que pot arribar a ser extraordinària. El resultat són elaboracions amb llarga tradició, com els rancis a Catalunya, que són ben coneguts per les seves propietats a l’hora de cuinar però que ara tornen a aixecar l’interès de l’alta restauració i dels sommeliers per prendre’ls en copa per acompanyar alguns plats.

]]>

Les millors inversions, com el vins, són les que es fan a llarg termini. Així, no és cap gran sorpresa que al voltant d’un terç de les persones més riques del Regne Unit hagin invertit en vi, segons una enquesta de Barclays Wealth i Investment Management feta pública la setmana passada a Londres.

]]>

La Facultat d’Enologia de la URV investiga com era el vi que bevien els ibers, fa uns 3.000 anys. Al celler experimental de Mas dels Frares, que la universitat tarragonina té a Constantí, professors i estudiants produeixen el vi tal com ho feien els ibers amb la voluntat d'estudiar-ne les característiques i com es conservava en l’antiguitat.

]]>

Vins del cor de la Mediterrània

Can Prim va acollir la presentació de la nova imatge del Vi de la Terra

]]>