El cas Santos Cerdán ha donat munició al PP per tractar de donar el cop definitiu al govern espanyol. Els atacs a Pedro Sánchez per la presumpta corrupció de l'ex número tres socialista van en augment, i més ara que ha ingressat a la presó. Els populars, però, van més enllà del PSOE i tracten d'ampliar el nombre de damnificats políticament per l'escàndol. A banda dels aliats parlamentaris de Sánchez al Congrés, a qui fa setmanes que els populars acusen de complicitat per no retirar-li el suport, el PP també ha exportat l'atac a Catalunya i el País Basc.

Els debats parlamentaris sobre l'apagada varen fer recordar les diferències clàssiques entre la política catalana i l'espanyola. En altres temps, es donava per fet que la política catalana tendia a ser més freda, més racional, també més entenimentada, mentre que de l'espanyola se n'esperava que fos més polaritzada i visceral. Dimarts passat Salvador Illa s'enfrontava a un ple difícil, però és cert que hi va trobar una oposició que, tot i no estalviar crítiques, feia propostes –encara que es formulessin en un to més o menys dur– i mantenia un esperit constructiu. Al Congrés dels Diputats, en canvi, es va produir una nova sessió de demolició del govern a càrrec del bloc de la dreta nacionalista espanyola. Des del primer dia de l'apagada, ja es va veure que el PP i Vox farien servir la nova calamitat d'aires distòpics per arremetre sense contemplacions contra Pedro Sánchez, un president entorn del qual la dreta espanyola ha construït un mur d'energia sentimental. A Pedro Sánchez no es limiten a desgastar-lo, també l'odien: alguns només ho fan veure, però molts han arribat a odiar-lo de debò. L'odien tant, o més i tot, que si fos comunista, o independentista català. És una manera sentimental de plantejar la política, i segurament aquest és el motiu del seu fracàs. La tírria contra Sánchez és un combustible pobre que crema bé als aquelarres de la dreta dura, però impedeix, per exemple, que el PNB pugui plantejar-se unir esforços amb el PP en res. Ho va repetir aquesta mateixa setmana Aitor Esteban, flamant president del partit de la dreta basca: “Mentre Vox formi part de l'equació, nosaltres ni ho explorarem”. Que és una manera de dir que no es pensen unir a la política sentimental de la dreta espanyola, en què Vox fa el paper d'atiar al màxim el caliu del sentiment. Però el PP també hi juga a fons. Odi, odi i més odi.

Ara fa menys d'un any, el municipi biscaí de Plentzia aprovava una moció en què es declarava part integrant d’una república basca. Ho feia arran d'una iniciativa de l'associació Ehun, que defensa la via de la unilateralitat per aconseguir la independència, amb el vot a favor d'EH Bildu, que governa amb majoria absoluta, i l'abstenció del PNB. Els promotors de la proposta van ressaltar aleshores la seva importància perquè era el primer cop que una institució es declarava part de la república basca. "El poble de Plentzia s’ha autodeterminat”, van sentenciar des d'Ehun.

Miguel Tellado, portaveu del PP al Congrés, convertit en un ninot amb cos d'ocell, de color blau, ballant al ritme dels seus insults contra el PNB és una de les imatges que ha deixat la guerra oberta entre els populars i els nacionalistes bascos. Si les relacions entre aquests dos partits ja no passaven pel seu millor moment, aquesta setmana les tensions han augmentat amb motiu de la votació a la cambra baixa de la cessió per part del govern espanyol d'un palauet històric, situat a París, al PNB, inclosa al decret òmnibus tombat per Junts, PP i Vox. Tellado i el portaveu parlamentari de la formació basca, Aitor Esteban, han estat les cares visibles de l'enfrontament. "És una gavina? És un xatrac? És Tellado! Piulen, per tant, cavalquem", esclatava dimarts el PNB a X evidenciant en un registre sarcàstic poc habitual en el compte del partit fins a quin punt s'ha eixamplat la distància entre les dues formacions. Un trencament que contrasta amb el desgel dels d'Alberto Núñez Feijóo amb Junts.

Arnaldo Otegi (Elgoibar, 1958) i Andoni Ortuzar (Sanfuentes, 1962) no són ni Butch Cassidy (Paul Newman) ni Sundance Kid (Robert Redford) a la pel·lícula de George Roy Hill Dos hombres y un destino, però sí que, des d'evidents orígens i propostes sociopolítiques antagòniques, comparteixen una destinació: governar Euskadi. Euskal Herria per a Otegi. Ortuzar segueix perquè el PNB ha decidit –ell ha decidit– que tota actualització estratègica necessita una persona que doni continuïtat: ell. Otegi continua perquè l'ineludible canvi estratègic ja el va fer l'esquerra abertzale quan va abordar el final d'ETA. Ell ho va fer.

El govern espanyol està ultimant un acord amb el PNB i Junts, dos dels grups parlamentaris que exerceixen de socis estratègics al llarg de la legislatura, per encarir uns deu cèntims de mitjana el preu del combustible dièsel per igualar-lo amb el de la gasolina. Ho fa en el marc de les exigències europees per desbloquejar un nou paquet d’ajudes d’uns 7.200 milions d’euros dels fons europeus Next Generation. 

Imanol Pradales ja és el sisè lehendakari des del retorn de la democràcia. El dirigent del PNB ha estat escollit aquest dijous com a nou president del govern basc, amb el suport del PSE, amb qui dimecres van signar l’acord programàtic. També ho ha provat Pello Otxandiano (EH Bildu), que, com Pradales, presentava candidatura, però només ha rebut els vots dels seus 27 diputats. Pradales, amb l'aval del PSE, ha rebut el suport de 39 dels 75 parlamentaris, mentre que els set diputats del PP i el de Sumar i Vox ho han fet en blanc.

1. Nova etapa. Bipartidisme imperfecte nacionalista, amb el PSOE com a factor de correcció que decanta la balança cap al costat d'un marc institucional que ara mateix ningú qüestiona. Així arrenca la nova etapa basca, amb una significativa reducció del nombre d’actors rellevants. El benestar prima sobre els drets nacionals, en un moment en què el sobiranisme suma el 67,7% dels vots, una xifra sense precedents. El resultat és que s’ha instal·lat un bipartidisme amb dos partits de dimensions equivalents. A la dreta, PNB, i a l’esquerra, Bildu, de manera que els partits d'obediència espanyola, excepte el PSOE, tenen un paper marginal, amb el PP fora de joc i amb Sumar al límit, amb un sol escó. Els socialistes són determinants per decidir si governa el PNB o Bildu. I no hi ha misteri: la decisió estava escrita abans d’anar a votar. De manera que podríem parlar d’un bipartidisme sense alternança. Mentre la fórmula sumi, el PNB seguirà governant. Els socialistes es garanteixen així una quota de poder a Euskadi i un soci per contribuir a la seva majoria al Parlament espanyol. Aquest és el balanç d’una campanya sense sortides de to. Que apunta a una fase d'estabilitat sobre la base de l'equilibri de forces nacionalista.

A les eleccions basques de l’any 2001 la coalició entre el PNB i EA, liderada per Juan José Ibarretxe, va treure un 42,7% dels vots, mentre que l’Euskal Herritarrok d’Arnaldo Otegi, després que ETA decidís trencar la treva i tornar a atemptar, es va quedar en el 10%. Ahir el PNB va treure un 35,2%, i EH Bildu un 32,4%. El canvi, doncs, és de caràcter històric i planteja reptes de gran profunditat al PNB per als pròxims anys.

"Aldaketa da orain" [El canvi és ara], deia el lema de campanya d’Euskal Herria Bildu (EH Bildu). Des d’aquest diumenge Euskadi viu una nova realitat política, però la formació abertzale s'ha quedat amb la mel als llavis amb l’empat a 27 escons amb el Partit Nacionalista Basc (PNB) i la victòria en vots d’Imanol Pradales (35,2% a 32,5%), que podrà revalidar el govern de coalició amb el Partit Socialista d’Euskadi (PSE). Els seus 12 escons serviran per superar per 1 la majoria absoluta –38–. El nou Parlament basc serà el més nacionalista de la història amb 54 escons, dos més que els actuals, la xifra més elevada fins ara; paradoxalment en un moment en què la pulsió independentista ha baixat. El PP puja de 6 a 7 escons i Sumar i Vox en tindran 1. 

L'esquerra abertzale mai havia estat en condicions de ser la primera força del Parlament basc. La història podria canviar a Euskadi aquest diumenge, davant la possibilitat que Euskal Herria Bildu (EH Bildu) guanyi les eleccions, no només en escons sinó també en vots, i desbanqui el Partit Nacionalista Basc (PNB) com a partit hegemònic. Les últimes enquestes apunten a aquest escenari (28-29 a 26-27 diputats i un punt de diferència en vots), i és per això que en les últimes hores el PNB ha remogut cel i terra per mobilitzar els seus votants i que el Partit Socialista d'Euskadi (PSE) s'ha agafat a unes polèmiques declaracions sobre ETA del candidat d'EH Bildu, Pello Otxandiano, per intentar desgastar-lo. Amb tot, les possibilitats que hi hagi un canvi de govern són pràcticament nul·les, perquè el PNB i el PSE tenen la intenció de reeditar la coalició.

El candidat a lehendakari del PNB, Imanol Pradales, ha estat atacat amb un espai de pebre aquest dimarts al vespre després d'un míting a Barakaldo (Biscaia). L'han hagut de portar a l'hospital per netejar-li els ulls i ja li han donat l'alta. Ha estat el president del PNB, Andoni Ortuzar, qui ha explicat els fets durant la seva intervenció a l'acte, que ha seguit mentre Pradales abandonava l'esdeveniment per ser atès.

L'eufòria per la gavarra a Bilbao ha passat i les hostilitats comencen a notar-se en la campanya electoral d'Euskadi. El Partit Nacionalista Basc (PNB) i Euskal Herria Bildu (EH Bildu) afronten el tram final fins al 21-A amb un empat tècnic a les enquestes, després d'una primera setmana de baixa intensitat molt condicionada per la victòria de l'Athletic a la final de la Copa del Rei i la posterior celebració aquest dijous a la capital biscaïna. "Els partits saben que el focus estava en un altre lloc", assegura el professor de ciències polítiques de la Universitat de Deusto Felix Arrieta. La mort del lehendakari José Antonio Ardanza dilluns també va incidir en el fet que la campanya, de moment, hagi sigut descafeïnada.

Passejant aquests dies per Euskadi calia fixar-s'hi molt, per trobar cartells electorals. A diferència de Catalunya, la seva col·locació està molt limitada, a una mena de cavallets que es col·loquen a les places o rotondes. Als bars amb prou feines es parla de política. En un d'ells, situat a Oñati, a Guipúscoa, un grup de parroquians de la Reial Societat critiquen els fastos de la celebració de l'Athletic mentre beuen zuritos, tot i que al final un d'ells reconeixeria que ja li hauria agradat a ell celebrar un títol. Però si rasques una mica apareix com una tensió soterrada generada per la gran pregunta: guanyarà EH Bildu? El sociòleg Javier Elzo es reconeix com a simpatitzant del PNB i recorda que el candidat jeltzale, Imanol Pradales, va ser alumne seu, però està convençut que l'esquerra abertzale pot guanyar per primer cop. "Estan fent una campanya molt intel·ligent i també l'han encertat amb l'elecció del candidat, que és un científic", afirma des del seu domicili de Sant Sebastià.

Hem d’entendre que el benestar apaga l’horror? Les eleccions basques són notícia perquè no passa res, perquè els debats són d'una contenció i respecte insòlits en un país que ha estat territori d’alta confrontació sota el pes de l’activitat criminal d’ETA. De cop, els hereus de l’organització terrorista, que no s'han amagat mai de ser-ho, sembla com si haguessin quedat capturats pels modes i maneres del PNB, representant genuí d’un solvent poder econòmic.

El Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) pronostica per primera vegada la victòria d'EH Bildu a poc més d'una setmana de les eleccions basques. En l'enquesta que l'organisme ha fet públic aquest dimecres, l'esquerra abertzale superaria en dos punts el PNB: EH Bildu aconseguiria entre un 34,2% i un 35,1% dels vots mentre que els jeltzales n'obtindrien entre un 32,6% i un 33,5%. Els socialistes serien la tercera força amb entre un 13,3% i un 14,1% dels vots. L'enquesta no fa una estimació d'escons aquesta vegada. En el baròmetre fet públic l'1 d'abril, el CIS donava la victòria en percentatge de vot i escons al PNB (30-31 diputats), tot i que per un ajustat marge per davant de Bildu (28-29 escons). Ara bé, si els socialistes no canvien de posició, Pello Otxandiano tindrà difícil convertir-se en el primer lehendakari de l'esquerra abertzale encara que guanyi les eleccions, perquè el PSE insisteix a reeditar l'actual pacte de govern amb el PNB.

José Antonio Ardanza ha mort als 82 anys, víctima d’un càncer. Va ser lehendakari entre el 1985 i el 1999, el de durada més llarga i durant els anys de plom, i el seu llegat és la construcció d’estat en la governança del dia a dia.

El Consell General d'El Pi ha aprovat anar a les eleccions europees del juny amb Coalició Canària i el PNB. "És molt important que tinguem una veu al Parlament Europeu", ha expressat el president de la formació, Tolo Gili, qui ha afegit que "des d'allà es decideixen temes tan importants com les polítiques agràries i pesqueres, les polítiques de transport i les taxes verdes que incrementen el preu dels bitllets sense tenir en compte la insularitat".

El cicle electoral amb tres comicis comença aquest dijous amb el tret de sortida a la campanya a Euskadi, on el PNB i EH Bildu es disputen per primera vegada la victòria a les urnes. Sense incògnites pel que fa als pactes postelectorals –nacionalistes i socialistes advoquen per reeditar la coalició actual–, l'interès el centra qui guanyarà els comicis, més enllà de la formació de govern. Els abertzales, sota el lideratge de Pello Otxandiano, un enginyer de telecomunicacions de 40 anys que fins ara pilotava el discurs del partit des de la sala de màquines, discuteixen la primera plaça als jeltzales, que han rellevat Iñigo Urkullu i aposten per un perfil poc conegut, el doctor en ciències polítiques Imanol Pradales, amb l'objectiu de rejovenir la marca. EH Bildu, que consolida la seva aposta per un horitzó confederal amb l'Estat –no la independència–, ha crescut els últims anys cultivant la seva cara més pragmàtica i prioritzant l'eix social per millorar la seva assignatura pendent: ser creïble com a força de govern.

El PNB ha guanyat totes les eleccions forals que s'han celebrat fins ara. De fet, ha estat la força més votada en tots els comicis, excepte a les espanyoles del 1993, 2008, 2015, 2016 i 2023 i a les europees del 1987. És a dir, ha guanyat 42 de les 48 eleccions que hi ha hagut en democràcia a Euskadi. Però la seva hegemonia es pot acabar als comicis al Parlament basc que l'actual lehendakari, Iñigo Urkullu, ha convocat aquest dijous i que tindran lloc el 21 d'abril. A les últimes eleccions, EH-Bildu es va acostar com mai al PNB (els van separar només un miler de vots a les últimes generals) i per primer cop en quatre dècades és factible que els jeltzales perdin el primer lloc. Les últimes enquestes així ho apunten. Però subestimar la fortalesa del PNB és un mal negoci. També estava contra les cordes el 2011 i el 2009 i va acabar guanyant amb contundència, tot i que en la segona va perdre el govern amb un inèdit pacte entre socialistes i populars fruit de la il·legalització de Batasuna: és l'únic període en què no ha governat el País Basc.