El Consell de Govern ha aprovat aquest divendres, l'aportació pluriennal de 6.563.494,93 euros per implantar el grau de Farmàcia a la Universitat de les Illes Balears a partir del curs que ve. Segons han detallat a la roda de premsa posterior, les partides seran les següents: l'any 2025, 1.090.907,90 euros; per a l'any 2026, 1.369.045,32 euros; l'any 2027, 1.215.867,90 euros; l'any 2028, 1.382.040,92 euros, i 1.505.632,89 euros per a l’any 2029.

El negoci farmacèutic de les Illes Balears ha patit una transformació important en els darrers anys. L’evolució del turisme, com també ho és en la resta de sectors econòmics illencs, ha estat el principal motor de canvi en les dinàmiques de les apotecaries. “Un 80% del que venc són cremes de sol i corporals”, asseguren des de la farmàcia Riera Grau de Cala Millor, que ha notat un increment en la venda dels productes de parafarmàcia d’ençà que va obrir les portes fa sis anys. Això no només compromet la major part dels ingressos del negoci a un únic producte, sinó que suposa una amenaça per a una part del medi illenc. Segons un estudi de l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (Imedea), certes substàncies de la crema solar redueixen a la meitat les propietats de la posidònia i, a més, minven la seva captura del CO2.

El nom potser no us resultarà familiar, però si mireu la vostra farmaciola és molt possible que l’alcohol o l’aigua oxigenada que hi tingueu siguin de la marca Montplet, una empresa familiar de distribució d’alcohol etílic i venda de productes farmacèutics per a la desinfecció i la cura de la pell, com gel antisèptic o iode. Montplet es va fundar el 1889, gràcies a Jaume Prunés Font, com a magatzem i fàbrica de rectificar alcohol, i els seus principals clients eren la indústria química i farmacèutica i les fàbriques de begudes destil·lades.

V ist des de fora, l’Antoni Vila Casas representa el que en diem societat civil com poques persones, però així com la gran majoria es perden en proclames i prou, la seva visió i tenacitat l’han dut a impulsar una fundació compromesa amb l’art contemporani català com segurament no ho està cap museu públic del nostre país. Una fundació amb una col·lecció de pintura, escultura i fotografia de prop de 4.500 obres i quatre seus expositives: el Museu Can Framis i els Espais Volart a Barcelona, el Museu Palau Solterra de fotografia a Torroella de Montgrí i el Museu Can Mario d’escultura a Palafrugell, tots ells situats en immobles d’un alt valor patrimonial que han estat degudament restaurats o rehabilitats.

E l 22 de gener del 1997 va saltar a les primeres planes de la premsa una notícia sorprenent i alhora molt celebrada pel món econòmic català. S’havia produït un fet insòlit en l’àmbit de l’empresa familiar catalana, com era la fusió de dues firmes de gran rellevància, Almirall i el grup Prodesfarma. L’aversió secular de l’empresari familiar català a les fusions entre iguals, que impliquen certa pèrdua de poder per als propietaris, ha perjudicat sovint el creixement de les firmes locals i ha condemnat moltes companyies a navegar eternament en el món de les empreses mitjanes sense arribar a fer mai el salt a les grans lligues, un trànsit gairebé obligat en el món anglosaxó. Els protagonistes d’un fet realment inhabitual van ser les famílies Gallardo, propietaris d’Almirall, i Vila Casas, que capitanejava Prodes. Així doncs, Antoni Vila Casas renunciava a regnar en solitari al seu més que rendible laboratori a canvi de participar en la construcció d’una empresa de dimensió internacional de la qual ell havia sigut el gran impulsor. La facturació del nou grup s’enfilaria fins als 50.000 milions de pessetes (uns 300 milions d’euros), tota una fita en aquells temps. Per cert, el disseny financer de la fusió el va elaborar la firma GBS Finanzas, que encapçalava Joan Antoni Samaranch Jr.

A Alexandre Deulofeu i Torres (l’Armentera, 1903 - Figueres, 1978) el perseguia una obsessió: evitar els grans desastres. Testimoni de les atrocitats de la guerra, va elaborar un procediment científic per preveure les grans crisis de la història. Farmacèutic de professió, va desenvolupar la teoria de la matemàtica de la història en vuit volums. “La seva obsessió era poder millorar la vida de la humanitat, volia la pau, evitar que les diferències portessin la gent a matar-se els uns als altres”, assegura David Montserrat, que ha escrit juntament amb Juli Guitérrez Deulofeu, net d’Alexandre Deulofeu, L’home que no llegia els diaris. La biografia d’Alexandre Deulofeu, l’home que va predir que l’Estat espanyol desapareixerà el 2029 (Columna).