Crec que no m'equivocaré gaire si escric ara sobre Miguel Tellado el mateix que vaig escriure sobre José Luis Ábalos en el seu dia: ha nascut una estrella. El juny de 2017 Ábalos va ser promogut per Pedro Sánchez a la secretaria d'organització del PSOE com ara ho ha estat Tellado a la secretaria general del PP per part del sempre desorientat Feijóo. En aquella època Pedro Sánchez venia de donar la gran sorpresa, havent recuperat contra tot pronòstic –i contra l'aparat del partit– la direcció del PSOE, de la qual havia estat defenestrat mesos abans. Entremig, Sánchez va fer una insòlita campanya anant d'una punta a l'altra d'Espanya en cotxe, delegació socialista per delegació socialista (una campanya que ara tothom troba audaç i intel·ligent però que en aquell moment només rebia befes i mofes), demanant el vot dels militants per tornar a ser el cap de files del PSOE. Dins aquell cotxe el van acompanyar els pocs fidels que li quedaven: eren José Luis Ábalos, Santos Cerdán i Adriana Lastra. Després, Sánchez els va premiar a tots amb càrrecs dins el partit, i més endavant, quan va triomfar la moció de censura contra Rajoy, dins el govern. Pedro Sánchez estava aleshores en el punt de ser capaç de generar il·lusió, si més no entre els militants i els votants del PSOE. Amb la resta de forces d'esquerres i amb els independentistes catalans i bascos va costar més, perquè aleshores amb qui volia governar Pedro Sánchez era amb els Ciutadans d'Albert Rivera.

Miguel Tellado (Ferrol, 1974) serà el nou número dos del PP. No ha estat cap sorpresa que Alberto Núñez Feijóo hagi optat per qui ja va ser la seva mà dreta al PP gallec per ocupar la secretaria general del partit. Quan el líder popular va fer el salt a la política estatal, el 2022, va estar acompanyat per Tellado. Un cop Feijóo va ser ratificat com a president del PP en substitució de Pablo Casado, es va envoltar del seu nucli dur gallec a Génova. Un d'aquests incondicionals és Tellado, que va deixar l'escó de diputat autonòmic i la secretaria general del partit a Galícia per traslladar-se a Madrid. Un cop a la capital espanyola, Tellado ha fet tots els papers de l'auca que Feijóo ha decidit encarregar-li. L'últim, i el que l'ha fet més conegut, és el de portaveu al Congrés, on s'ha caracteritzat per emprar un to dur i entrar constantment al xoc amb els socialistes. En la nova etapa que obre el PP a partir del congrés d'aquest cap de setmana, Feijóo el recupera per posar ordre intern i preparar el partit per assolir l'anhelat objectiu d'arribar al Palau de la Moncloa.

L'ingrés a la presó de Santos Cerdán ha dut Alberto Núñez Feijóo a fer un intent de moure fitxa que ha quedat frustrat ben aviat. Després d'haver descartat rotundament durant setmanes presentar una moció de censura tot i la pressió de Vox, el líder del PP ha anunciat aquest dimarts al matí en un missatge a X que havia encarregat a Miguel Tellado, portaveu popular al Congrés, que explorés la possibilitat d'aconseguir els quatre vots que li falten entre els aliats parlamentaris de Pedro Sánchez, amb l'excepció d'EH Bildu, a qui aplica un cordó sanitari. "Que diguin si el seu suport al PSOE continua intacte", ha reclamat Feijóo. El moviment, emmarcat en l'estratègia desplegada pels populars de desgastar no només els socialistes sinó també la resta de la majoria plurinacional acusant-los de complicitat amb la corrupció, se li ha girat en contra. Isabel Díaz Ayuso l'ha rebatut, Junts l'ha posat contra les cordes amb una proposta incòmoda per a ell –reunir-se amb Carles Puigdemont a Waterloo– i ha eixamplat la distància amb el PNB.

L’amnistia porta gresca. Mentre que Catalunya l’acull amb desconfiança –queden molts caps per lligar–, a Madrid aflora el ressentiment. Deixo de banda la cridòria de ritual de l’espanyolisme indignat, i em quedo amb la fira de les vanitats representada per Feijóo i l’inefable Felipe González.

Els líders de la dreta i l'extrema dreta espanyola, Alberto Núñez Feijóo i Santiago Abascal, s'han reunit aquest dimecres al Congrés després de mesos sense contacte. Ha estat una conversa informal que el PP emmarca en la fi del període de sessions a les Corts espanyoles abans de les vacances d'estiu en què han "comentat el context polític nacional i internacional". "La trobada ha sigut cordial i respectuosa des de la lògica de la discrepància entre partits diferents", han informat des de Génova. Vox ha confirmat els termes de la trobada i ha puntualitzat que Abascal planteja el mateix en públic que en privat, és a dir, que ha posat la moció de censura sobre la taula.

L'escàndol Koldo-Ábalos-Santos Cerdán, o com se n'hagi de dir, ha començat el seu camí judicial i això vol dir que, d'ara endavant, assistirem a la narració en directe, com si es tractés d'una competició esportiva, de les estratègies de defensa de cadascun d'aquests brètols. Si s'alien, si es barallen, si es contradiuen, si callen, si engeguen ventiladors. La mateixa fira que hem vist girar tantes vegades, només que aquí no giren atraccions amb llums, sinó delictes, delinqüents i les maneres amb què cadascun d'ells intenta escapolir-se de la justícia i carregar les culpes als altres. Ells ho tenen assumit, les seves defenses —vinguin de la CUP o d'on vinguin— ho tenen assumit. Així és com funciona el sistema polític espanyol, que, pel que fa als assumptes de corrupció, és exactament el mateix que el sistema polític català.

El president espanyol, Pedro Sánchez, va sorprendre diumenge amb una carta pública en què assegurava tenir un acord amb l'OTAN per no haver d'arribar al 5% del PIB en despesa militar. En concret, va dir que el pacte passava perquè Espanya, excepcionalment, arribés només al 2,1%. Ara bé, l'anunci —que va ajudar la Moncloa, per unes hores, a canviar el marc de debat de tot l'afer Cerdán per situar-lo en la discussió sobre la despesa militar— va durar molt poc: ahir dilluns mateix el secretari general de l'Aliança Atlàntica, Mark Rutte, va dir que Espanya havia d'arribar, com la resta de països, com a mínim al 3,5% d'armament dur. El líder de l'oposició i cap de files del PP, Alberto Nuñez Feijóo, ha aprofitat la polèmica per carregar contra el govern espanyol: "És un ridícul internacional".

El PP ha creuat avui una nova línia en el seu propòsit de deslegitimar el govern espanyol: demanarà a la Junta Electoral que estudïi el vot per correu de les últimes eleccions espanyoles. Així ho ha anunciat aquest matí Alberto Núñez Feijóo en una entrevista a EsRadio en què ha recollit les paraules de l’expresident José María Aznar, que ahir va plantejar la possibilitat d’una tupinada electoral per part del PSOE. D’aquesta forma, el PP es fa seu un plantejament no fonamentat que han fet servir diversos partits d’extrema dreta arreu del món i eleva la pressió contra Pedro Sánchez perquè convoqui eleccions, tal com va fer divendres el president de la Conferència Episcopal, a qui avui ha contestat l'expresident José Luis Rodríguez Zapatero.

Una de les obres més conegudes de Milan Kundera ha estat publicada en català amb dos títols diferents. Monika Zgustova va traduir-lo per La insostenible lleugeresa del ser (Destino, 1995) i Xavier Lloveras per La insuportable lleugeresa de l’ésser (Tusquets, 2014). I tot i que sempre havia recorregut al primer títol per qualificar la condició estantissa del poder polític, vista la situació actual de la política espanyola –i la catalana de retop–, ara em quedo amb ambdós adjectius: insostenible i insuportable.

La ponència estatutària del PP ha suposat un maldecap intern pel mètode d'elecció del líder, perquè una part del PP, en concret l'ala més dura comandada per la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, reclamava establir primàries pures, les d'"un militant, un vot". Però Alberto Nuñez Feijóo ha decidit passar d'ella i ha apostat per una fórmula mixta, unes primàries indirectes, a l'espera de les esmenes que hi puguin presentar els militants. Així, també ha obviat les veus que, com Ayuso, demanaven més democràcia interna, com és el líder del PP català, Alejandro Fernández, i també l'expresidenta regional madrilenya Esperanza Aguirre. Fins ara hi havia una elecció en doble volta: primer els militants escollien el candidat preferit i, després, en segona volta, una sèrie de compromissaris (representants) escollits per les bases prenien la decisió final. L'actual líder del PP, finalment, ha imposat una fórmula mixta entre els dos sistemes.

Pedro Sánchez està "tocat" pel cas Santos Cerdán, però no té intenció de tirar la tovallola. Ara bé, tot i que de moment cap dels seus socis parlamentaris està disposat a donar-li l'estocada final, la sessió de control al Congrés d'aquest dimecres ha posat en evidència la soledat del president del govern espanyol davant dels atacs de la dreta. L'estratègia del PP passa per tractar de "col·lectivitzar la responsabilitat" del presumpte cas de corrupció que esquitxa el PSOE i estendre-la als seus aliats parlamentaris pel fet que no li retiren el suport tot i els indicis contra l'ex número tres del partit, l'exministre José Luis Ábalos i el seu exassessor, Koldo García. Tot i que a Génova no compten que els serveixi per aconseguir els quatre vots que els falten perquè prosperi una moció de censura, sí que vaticinen una agonia imparable encara que pugui ser més lenta del que voldrien. "Ábalos va ser el principi, però Cerdán no serà el final", ha advertit Alberto Núñez Feijóo en el cara a cara amb Sánchez. El PP amenaça amb els nous indicis que pugui treure a la llum la Unitat Cental Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil i vaticina que sortiran més àudios als quals la resta de la majoria plurinacional quedarà lligada per no haver-se desvinculat a temps del PSOE.

En la batalla contra Pedro Sánchez per la presidència del govern espanyol, el PP pretén rearmar-se ideològicament de cara al seu congrés del juliol i aquest dimarts ha presentat el seu nou rumb polític, que incideix –seguint la tendència de la dreta i la ultradreta a Europa– en les polítiques d'immigració i seguretat. A l'espera de les esmenes que poden presentar els militants del PP, els populars plantegen "eliminar la relació entre l'empadronament i l'accés dels immigrants en situació irregular a les prestacions econòmiques no contributives". A parer seu, la "irregularitat no pot generar drets" i, a més, pretenen condicionar "la residència de llarga durada a la contribució efectiva al sistema de seguretat social, al coneixement de la llengua i de la cultura espanyoles".

És completament inusual que un president del govern en exercici animi l'oposició a presentar una moció de censura, que és el que ha fet aquest dilluns Pedro Sánchez. La raó és molt clara: Sánchez sap que potser no pot superar una qüestió de confiança (Podem no l'hi votaria) i que en unes eleccions perdria la majoria, però considera que una moció de censura sí que la podria superar, ja que ni tan sols Pablo Iglesias s'atreviria a ajuntar els seus vots als del PP i Vox. De fet, la moció li serviria a Sánchez com una qüestió de confiança bis: quedaria clar que no hi ha una majoria alternativa i podria esgotar la legislatura.

Van aterrar en un espai fosc, humit i ple de deixalles: el compactador d’escombraries. L’aigua bruta cobria el terra i l’aire feia pudor de metall rovellat. Trossos d’andròmines, circuits trencats, restes orgàniques... Allà acabaven les coses oblidades per l’Imperi. I potser també les persones. Amb un soroll sec i mecànic, una de les parets del compartiment es va començar a moure inexorablement. Després l’altra. El compactador s’activava. Les parets començaven a ajuntar-se. No hi havia sortida. La sala es convertiria en una tomba de metall. 

Isabel Díaz Ayuso fa pinya amb el lideratge d'Alberto Núñez Feijóo en el congrés que celebrarà el PP d'aquí menys d'un mes, però obre la porta a disputar-li la presidència del partit en el futur. En la cita del 4, 5 i 6 de juliol el líder del PP s'ha marcat com a objectiu "millorar" el sistema d'elecció de futurs presidents populars –que actualment és a través de primàries amb doble volta en què es pronuncien primer el conjunt d'afiliats i després s'imposa el pronunciament dels compromissaris–. Davant d'aquest debat, la presidenta madrilenya pressiona per fixar un model de primàries "el més democràtic i obert possible". Un sistema que implicaria deixar la decisió únicament en mans dels militants i que, davant la seva popularitat entre les bases, s'assumeix que la podria afavorir en detriment d'altres contrincants. De moment, Feijóo no es pronuncia sobre com ha de ser el canvi i s'escuda en el fet que els encarregats de fer la proposta –triats per ell– encara l'estan redactant.

Alberto Núñez Feijóo s'ha tornat a mobilitzar aquest diumenge el carrer contra Pedro Sánchez amb 50.000 persones –segons la delegació del govern espanyol–, coneixedor que una moció de censura està condemnada al fracàs. Amb Vox creixent a les enquestes, el líder del PP marca el pas a la dreta. "Màfia o democràcia" és el lema de la concentració i el que el PP ha volgut instal·lar arran de les revelacions del cas Leire Díez, una nova versió de les disjuntives que a Isabel Díaz Ayuso li agrada plantejar per enfrontar-se a l'esquerra com ho va ser el seu "socialisme o llibertat" de les últimes eleccions a la capital espanyola. Com és habitual, la presidenta madrilenya ha adoptat el to més dur: ha assegurat que l'Espanya de Sánchez és una "dictadura" i no ha defugit l'últim conflicte amb el català.

Alberto Núñez Feijóo ha recuperat l'espantall de la moció de censura contra Pedro Sánchez sense fer el pas de presentar-la. Com ja ha fet en altres moments de la legislatura, el líder del PP ha fet una crida pública als socis parlamentaris del PSOE perquè l'ajudin a sumar una majoria que no té al Congrés perquè la iniciativa prosperi. L'últim serial sobre la presumpta corrupció socialista, amb els àudios de Leire Díez sobre l'UCO, ha estat l'argument esgrimit en aquesta ocasió per pressionar els aliats del govern espanyol, a qui ha advertit que seran "còmplices" si no actuen contra el cap de l'executiu. "Fa set anys els actuals socis del senyor Sánchez van dir que donaven suport a una moció de censura per combatre la corrupció. Si fossin conseqüents, ara haurien de fer el mateix sense cap mena de dubte", ha dit Feijóo en una declaració convocada d'urgència aquest dijous per les últimes informacions sobre la presumpta trama per desprestigiar la Guàrdia Civil.

L'oficialitat del català a la Unió Europea arriba a unes hores clau perquè aquest dimarts els estats tindran a les seves mans prendre una decisió. Però mentre el govern espanyol està protagonitzant una ofensiva perquè l'objectiu arribi a bon port, el PP està maniobrant en sentit contrari contactant amb països perquè l'oficialitat fracassi. Així ho ha confirmat el mateix PP aquest dilluns. El secretari general dels populars catalans, Santi Rodríguez, ha assegurat en una roda de premsa que "si està havent-hi trucades és perquè n'hi està havent en sentit contrari" i que es produeixen perquè "si algú actua en un sentit polític", com creu que ho fa el president espanyol, Pedro Sánchez, s'hi ha de poder respondre. "O és que aquí només poden parlar uns i els altres no podem parlar i dir la nostra opinió?", ha rematat.