Fa temps que a Cristiano Ronaldo li ronda una mosqueta emprenyadora darrere l'orella. Demandes, judicis i incidents han marcat la relació entre el diari Correio da Manhã i el futbolista portuguès, que finalment s'ha decidit a iniciar les operacions de compra del grup de comunicació al qual pertany el rotatiu. I quan diners i atreviment s'ajunten, l'assumpte difícilment té aturador. A l'interès pel periodisme de Ronaldo s'hi ha afegit un competidor: el grup Media Capital –propietari dels canals TVI i CNN Portugal– també vol comprar Cofina Media, l'empresa de comunicació que gestiona el Correio da Manhã, la revista Sábado i la televisió CM, entre d'altres. Concretament, Cofina Media està valorada en 75 milions d'euros, una xifra que Ronaldo podria fer front tenint en compte els més de 70 milions d'euros anuals que cobra de l'equip saudita Al-Nassr i que el preu de compra seria dividit entre 10 inversors.

L’estratègia principal de l’espanyolisme per frenar el sobiranisme català és, des de fa temps, la divisió de la societat catalana. Ho han intentat, ho intenten i ho intentaran de totes les maneres possibles. I han construït un relat justificador, que parla d’una Catalunya dividida en dues meitats irreconciliables. La ulsterització de Catalunya no ha sigut mai una diagnosi de la realitat, sinó un programa polític. De fet, el principal programa polític del nacionalisme espanyol. Incapaç de formular una proposta atractiva i cohesionadora, ho fia tot al bloqueig que provoca la divisió per la meitat de la societat catalana. I per això Pedro Sánchez ara pensa que tot el que ha de fer és espolsar-se el problema i traslladar-lo a dins de Catalunya. Per això, també, Ciutadans ha anat extremant el discurs i les maneres al Parlament de Catalunya, en una espiral que de moment no té aturador. I per això la involució en les posicions del PSC, que no fa tant defensava una consulta legal i pactada i ara torna a flirtejar amb el 155.

La falta d’una estratègia unitària dins de l’independentisme és una de les principals crítiques que s’han fet al moviment després del 21-D. Des d’aleshores, han sigut nombrosos els episodis de divisió entre partits i també entre entitats, i encara ara es negocia per buscar un full de ruta unitari. Les diferències entre les dues ànimes existents en els dirigents independentistes -el que s’ha vingut a denominar unilateralistes i pragmàtics - s’aprecien també entre els ciutadans partidaris de la independència. Segons els resultats de l’enquesta que publica avui l’ARA, entre els que votarien sí a la independència (un 47,7% dels catalans) n’hi ha un 38,4% que creuen que la principal via a seguir a partir d’ara és la de la unilateralitat. Gairebé quatre de cada deu independentistes, doncs, prioritzen aquesta opció a qualsevol altra, tot i que la via preferida entre aquest col·lectiu continua sent insistir en la negociació i la pressió política per fer un referèndum (el 51,8%) i només un 4% opten per renunciar a la consulta i negociar més autogovern.

La seu del diari alemany 'Hamburger Morgenpost', que va publicar les caricatures de Mahoma de la revista satírica 'Charlie Hebdo', ha estat blanc d'un atac incendiari que no ha fet ferits. La policia ha detingut els dos sospitosos d'haver atacat amb artefactes incendiaris la seu del rotatiu.

La Fundació Anna Frank d'Amsterdam es resisteix a lliurar els arxius que reclama el fons del mateix nom a Basilea, que vol traslladar a Frankfurt la documentació relacionada amb la nena jueva. Es tracta de quatre metres d'arxius amb cartes i fotografies que el fons de Basilea va cedir el 2007 a la fundació d'Amsterdam i que ara vol recuperar per traslladar-los a un nou centre sobre la família Frank que previsiblement obrirà el 2016 a Frankfurt.

El president de l'Equador, Rafael Correa, ha anunciat aquest dilluns que perdona els quatre condemnats pel cas que Correa va guanyar contra el diari 'El Universo' per injúries. Correa ha explicat que ha decidit indultar-los "concedint-los la remissió de les condemnes que merescudament van rebre". Es tracta de tres directius del diari i un articulista –l'autor de la columna que el president va considerar injuriosa–, tots ells condemnats a tres anys de presó i a pagar una multa conjunta de 30 milions d'euros.