El meu primer contacte amb el nazisme va ser la lectura del Diari d’Anne Frank. La història d’aquesta nena, que tenia la mateixa edat que jo quan llegia el seu diari, és un dels impactes més forts que recordo haver tingut a través de la lectura. Quaranta anys després, quan vaig poder visitar el museu Anne Frank a Amsterdam, em van saltar les llàgrimes espontàniament en veure una fotografia gegant, on destacaven els ulls foscos, intel·ligents, innocents i enormes de la petita.

A Anne Frank (1929-1945) se li han dedicat cançons, poemes i novel·les, rèquiems i simfonies. La seva cara ha estat reproduïda milers de vegades. És un símbol. Però exactament de què? Tothom sap qui és, però coneixem realment a la noia que va escriure un diari mentre s'amagava en un pis petit, amb la seva família i quatre amics, durant l'ocupació nazi d'Amsterdam? Per poder apropar-se a l'adolescent que es va haver d'acostumar a viure tancada perquè no la matessin i es va obstinar a escriure, l'escriptora francesa Lola Lafon va passar la nit el 18 d'agost de 2021 tota sola a l'annex del Museu Anne Frank d'Amsterdam, la casa on aquella noia jueva va viure amagada dels nazis. Aquella experiència la narra a Quan escoltis aquesta cançó (Més Llibres), amb traducció al català de Mercè Ubach.

L'editorial neerlandesa Ambo Anthos ha aturat de moment la impressió en llengua neerlandesa del llibre La traïció d'Anne Frank, escrit per la canadenca Rosemary Sullivan. El llibre, que es va anunciar el passat 17 de gener arreu del món, assenyala un notari jueu, Arnold van den Bergh, com el possible delator de la família d'Anne Frank. Tanmateix, diferents historiadors neerlandesos han explicat que la investigació no és concloent i que no hi ha proves suficients per sostenir aquesta afirmació.

Després de sis anys de recerca sobre qui va ser responsable de la traïció a la família d'Anne Frank, una nova investigació apunta un nom sorprenent: la figura relativament desconeguda del notari jueu Arnold van den Bergh. Un equip d'una vintena d'experts entre els quals hi ha historiadors, criminòlegs, experts en dades i l'agent retirat de l'FBI Vincent Pankoke ha identificat com a "molt probable" que aquest home delatés l'amagatall. Per què? Per salvar la seva pròpia família, segons ha explicat Pieter van Twisk al diari NRC, tal com recull Reuters.

Sobre el paper, Cuestión de sangre (Stillwater) sembla una altra pel·lícula de Hollywood sobre l'heroïcitat quotidiana d'un pare capaç de qualsevol cosa per salvar la seva filla empresonada a l'estranger. El nou film de Tom McCarthy, el responsable de la guanyadora de l'Oscar Spotlight, s'inspira en el cas d'Amanda Knox, l'estudiant a qui van acusar injustament d'haver matat la companya de pis durant una estada acadèmica a Itàlia. El Bill, el personatge que encarna Damon, és un treballador de la indústria del petroli d'Oklahoma que viatja a França per ajudar la seva filla Allison (Abigail Breslin), tancada a la garjola per haver assassinat la seva xicota francesa, cosa que ella nega. Un cop a Marsella, el Bill rep l'ajuda inesperada d'una actriu, la Virginie (Camille Cottin), que li mitiga el xoc cultural i li dona un cop de mà en la investigació.

Al barri de Sarrià hi ha una escola (Barcelona Montessori School) que ha penjat al mur que dona al carrer un cartell (en anglès i castellà) en què es llegeix aquest ignominiós text que tradueixo, malgrat que em fa fàstic fer-ho: “Algunes de les persones més exitoses del nostre segle van estudiar amb aquesta metodologia, inclosos els fundadors d’Amazon, Wikipedia i Google, George Clooney, Anne Frank i Beyoncé!”

L'Espanyol ha sortit al pas per condemnar els fets ocorreguts a Montilivi el cap de setmana passat, on alguns radicals, antics membres de les Brigadas Blanquiazules, van enganxar adhesius amb la imatge d'Anna Frank vestida amb la samarreta del Barça. L'entitat blanc-i-blava ha censurat aquestes actituds i se n'ha desmarcat a través d'un comunicat: "El nostre club sempre ha defensat els valors de la tolerància i el respecte i condemna enèrgicament qualsevol vinculació amb accions antisemites o de qualsevol altre tipus o que atemptin contra els drets fonamentals i el respecte cultural, polític o ètnic", exposen des de l'Espanyol.

La visita de l'Espanyol a Montilivi continua deixant polèmiques extraesportives. Després de transcendir els insults del delegat del club, José Maria Calzón, cap a un aficionat negre del Girona, a les xarxes socials s'ha denunciat l'aparició d'uns adhesius a les zones visitants de Montilivi en què apareix Anna Frank vestida amb la samarreta del Barça. Una pràctica que imita el que van fer per primer cop els ultres del Lazio l'octubre del 2017, que van utilitzar el mateix personatge però vestit del Roma. Una forma de fer burla d’un equip rival unint-lo al destí de Frank, la nena jueva holandesa assassinada pels nazis.

Pankoke dirigirà a un equip de 19 experts forenses amb llarga experiència, entre els quals hi ha criminòlegs, policies i investigadors, en un nou repte que es financen ells mateixos i que compta amb algunes donacions de diversos interessats.

'El diari d'Anna Frank' tindrà versió il·lustrada i de cinema. El famós relat escrit en primera persona per una nena jueva mentre ella i la seva família s'ocultaven dels nazis a Amsterdam arribarà a l'octubre a les llibreries en forma de novel·la gràfica. Entre els autors del projecte, que editarà Penguin Random House, hi ha el cineasta israelià Ari Folma ('Vals amb Bashir', 'The congress') i el dibuixant David Polonsky. La iniciativa té el suport de la Fundació Anna Frank i vol oferir la versió "més fidedigna possible de la història original".

Amb vuit produccions nord-americanes i britàniques, Alemanya encara no s'havia atrevit a rodar cap pel·lícula sobre la vida d'Anna Frank. Ara, però, la productora Zeitsprung Pictures en col·laboració amb la Fundació Anne Frank de Basilea serà la primera productora alemanya que expliqui la vida dels Frank a la gran pantalla. La cinta veurà la llum a principis de 2016, segons ha informat la cadena de televisió holandesa NOS.

La germanastra d'Ana Frank, Eva Schloss Geiringer, descriu al llibre 'Después de Auschwitz' (Planeta) el seu pas pel camp alemany nazi de concentració i extermini d'Auschwitz-Birkenau. Schloss explica que el seu silenci es va trencar quan un dia la van trucar per pronunciar unes paraules durant la inauguració d'una exposició a Londres sobre la seva germanastra. A partir d'aquest moment es va sentir alliberada i va començar a fer xerrades per tot el món.

La Fundació Anna Frank d'Amsterdam es resisteix a lliurar els arxius que reclama el fons del mateix nom a Basilea, que vol traslladar a Frankfurt la documentació relacionada amb la nena jueva. Es tracta de quatre metres d'arxius amb cartes i fotografies que el fons de Basilea va cedir el 2007 a la fundació d'Amsterdam i que ara vol recuperar per traslladar-los a un nou centre sobre la família Frank que previsiblement obrirà el 2016 a Frankfurt.