El paper ho aguanta tot. Any rere any i dècada rere dècada, de forma inalterable es reprodueix la mateixa història. Quan s’aproven els pressupostos de l’Estat és habitual sentir el president de torn parlant de pluja de milions en inversions a Catalunya però, un cop liquidat l’exercici, resulta que d’aigua n’ha caigut poca. Ara hem conegut la liquidació de les inversions de l’Estat a Catalunya del 2021 i resulta que dels 2.068 milions d’euros pressupostats només se n’han executat 740, el 36% del total. Això vol dir que dos de cada tres euros s’han quedat al calaix o s’han invertit en una altra banda.

La patronal Foment del Treball ha proposat aquest divendres que els fons provinents del programa NextGen –el fons de recuperació de la UE contra la pandèmia– es destinin als projectes d'infraestructures que Catalunya té pendents de construir des de fa anys, en alguns casos dècades. Segons l'entitat, les ajudes comunitàries han de servir per "reduir el dèficit d'infraestructures a Catalunya".

Els memorials de greuges, siguin polítics o econòmics, ja formen part de la tradició del catalanisme. Són un clàssic. La seva mera existència ja denota el bucle històric en què està immersa Catalunya. Des de l'original del 1885 adreçat al rei Alfons XII, rebesavi de Felip VI –de fet, hi ha encara un precedent més antic, previ al catalanisme polític, datat al 1760–, fins a l'actualitat, les classes dirigents del país han segregat un bon nombre de reivindicacions a l'Estat perquè corregís la sagnant desatenció inversora. Ni el dinamisme econòmic de Catalunya ni la seva desafecció política no han aconseguit mai modificar la situació. En la història més recent, i abans de l'inici del procés independentista, l'últim gran acte unitari en aquest sentit va ser el del 2007 a l'Iese, amb un clam general a favor de la gestió autònoma de l'aeroport del Prat. Aquella petició, igual com les anteriors i posteriors, ha tingut un resultat descriptible tant pel que fa a l'aeroport com al conjunt d'infraestructures. Amb mínims alts i baixos, el dèficit inversor, i per tant l'endarreriment en qüestions vitals per al progrés econòmic, s'ha mantingut inalterable fins avui.