El servei d'atenció telefònica 24 hores de l'Institut Balear de la Dona (IBDona) va atendre el 2025 un total de 4.562 telefonades relacionades amb la violència masclista, fet que suposa un increment del 22,2% respecte de l'any anterior, segons la memòria anual d'aquest organisme.

Un capellà jesuïta acusat d'abusos sexuals a una dona durant 30 anys a Mallorca va rompre la prohibició que li va imposar la Companyia de Jesús i va contactar recentment amb la víctima.

Una dona ha denunciat que la varen agredir sexualment en un hostal de Can Pastilla, a Palma. Segons apunta, l'autor hauria estat un altre turista que era a l'illa per passar-hi les vacances, però encara no han pogut identificar el presumpte acusat.

Explica que, “des de la negació”, va llegir el primer paràgraf de la notícia de l'ARA sobre un jove que estafava emocionalment dones joves que coneixia a través d'aplicacions de cites. En una segona lectura ja no tenia cap dubte que la descripció física, la manera de fer i els detalls que s'explicaven encaixaven amb aquell home que des de feia mesos considerava la seva parella i amb el qual compartia casa seva. De fet, mentre llegeix la web que li ensenya una amiga, ell està tranquil·lament al domicili, així que la gran preocupació és com fer-lo fora sense enfrontar-s'hi. “Tinc un psicòpata a casa i no el vull tornar a veure”, afirmava llavors en conversa amb l'ARA. Hores després, aprofitant que ell havia sortit per anar a “reunions”, va canviar el pany de la porta i el va bloquejar al telèfon. Durant un parell de nits va dormir a casa d'amics, sempre amb una certa por que reaparegués. Ara que han passat uns quants mesos, la dona, ja més calmada, i sense por que la reconegui, accepta que es faci pública la seva història, sempre amb l'afany de poder ajudar altres dones.

Els Mossos d'Esquadra investigaven des del 2020 T.L.M., que llavors tenia 40 anys, com a presumpte pederasta. Finalment, l'home ha resultat ser el cervell d'una macroxarxa de violència sexual a menors i pornografia infantil inaudita que ha obligat la justícia a obrir fins a tres causes diferents. Quan va ser arrestat, el 2022, els agents van descobrir més de 10.000 fotografies i gairebé 2.000 vídeos, amb molts més agressors implicats, en els seus dispositius. Fonts policials admeten que la revisió al detall de les imatges va ser un procés llarg i dur que va concloure el 2024 amb la detenció de 15 homes més i la identificació d'almenys 11 víctimes: 9 noies, entre elles una menor a càrrec de la Generalitat, i 2 nois. A les imatges, però, n'apareixien almenys 14 més. Fonts dels Mossos asseguren que aquest cas a Barcelona és la segona investigació més important en l'àmbit de la pederàstia que han portat mai a Catalunya.

Mai el va veure "perillós". Era un company de classe, sis anys més gran, peculiar, però ni de bon tros podia intuir el que acabaria passant. La Joana –nom fictici per preservar la identitat de la víctima– va ser agredida sexualment quan tenia 19 anys per un company de classe de la UPC, G.S. Ho va acabar denunciant i ara està pendent de judici. La Fiscalia demana dos anys de presó al presumpte autor de l'agressió. Durant el procés, la Joana va sentir que la seva universitat li fallava.

La policia turca ha detingut Youness En Naciri, un home acusat d'haver abusat sexualment de més de cent nens i d'haver participat en la xarxa de pornografia infantil més gran desarticulada mai a l'Estat, segons informen aquest divendres mitjans turcs recollits per l'agència Efe.

La Policia Nacional ha detingut un home de 55 anys com a presumpte autor d'un delicte d'agressió sexual per besar i tocar una familiar menor d'edat a Palma. Durant mesos, el sospitós va protagonitzar diferents episodis d'assetjament a la nina.

El feminisme qualifica "de passa enrere" la sentència del Tribunal Superior Justícia de Catalunya (TSJC) que anul·la la condemna a Dani Alves per agressió sexual, el 31 de desembre del 2022, a la sala Sutton de Barcelona. “La primera sentència va ser un bon resum de què havia blindat la llei del només sí és sí (Llei 10/2022 de garantia integral de la llibertat sexual) i de l’element del consentiment, ara el TSJC s’ho carrega tot”, afirma l’advocada Sònia Ricondo, membre de l’Observatori Noctàmbul@s, dedicat a analitzar les violències sexuals en l’oci nocturn.

El 2023, en qüestió de mesos, Ángela Cervantes (Barcelona, 1993) va encadenar el rodatge del drama La furia, sobre una aspirant a actriu traumatitzada per una violació, i els assajos de l'obra de teatre Jauría, sobre la víctima de la Manada. Una immersió brutal en les conseqüències de la violència sexual que li va passar factura anímica. Ara, tanmateix, comencen a arribar els fruits d'aquell esforç en forma de premis com el que va guanyar al Festival de Màlaga pel paper a La furia, que aquest dijous inaugura el D'A i l'endemà s'estrena als cinemes.

Quan es compleixen gairebé dos anys de l'esclat de la violència al Sudan, immers des de l'abril del 2023 en un conflicte civil entre l'exèrcit i els paramilitars de les Forces Ràpides de Suport (RSF), l'ONU alerta de l'ús de les violacions de criatures com a arma de guerra. L'Unicef, l'agència per a la infància de les Nacions Unides, denuncia en un informe difós aquest dimarts més de 200 agressions sexuals de nens i nenes, entre les quals hi ha menors de tan sols un any. "Homes armats violen i agredeixen sexualment criatures, inclosos infants d'un any", afirma l'organització.

Gairebé quatre anys després, la Yaqui ha explicat en un tribunal l'agressió sexual que va patir en un pis del Prat de Llobregat on havia anat per a una entrevista de feina com a cuidadora d'una dona gran. "Pensava que ningú em creuria, i com que estava aquí de manera irregular creia que seria expulsada de primeres. No volia denunciar per por que em deportessin", ha respost quan l'advocat de l'acusat ha qüestionat que hagués trigat nou mesos a denunciar l'agressió.

Assabentar-se que el seu pare havia estat durant gairebé una dècada drogant la seva mare perquè desenes d'homes la violessin va ser un cop terrible per a la francesa Caroline Darian, filla de Dominique i Gisèle Pelicot. Era el 2 de novembre del 2020, un dia que quedarà per sempre més gravat a la seva memòria. "M’ensorro. Arraulida contra el meu marit, estic aclaparada. Em costa respirar", explica Darian recordant el moment en què va descobrir el que havia fet el seu pare. El camí que ha recorregut des d'aleshores ha estat llarg i ple de moments difícils. Ho descriu al llibre que acaba de publicar-se en català, I vaig deixar de dir-te pare (Edicions 62), publicat a França el 2022.

Aquesta setmana hem pogut veure un clar exemple de com no hauria de ser l'interrogatori d’un jutge a una víctima de violència sexual. Adolfo Carretero ens ha fet una classe magistral de què és la violència institucional i en què consisteix la revictimització. 

La filtració del vídeo de l'interrogatori a l'exportaveu parlamentari de Sumar, Íñigo Errejón, i a l'actriu Elisa Mouliáa atempta contra l'article 68 de la llei d'enjudiciament criminal, que vetlla per la intimitat de les víctimes d'agressió sexual. De fet, la publicació del procés ha sigut denunciada pel Consell General del Poder Judicial i el govern espanyol, per a qui el to del jutge instructor deixa en evidència la necessitat que tots els casos de violències masclistes acabin en tribunals especialitzats.

Darrerament, arran de la denúncia pública d’Ana Polo, Mar Bermúdez i altres periodistes, s’ha desvelat una realitat present en l’àmbit periodístic, i per desgràcia en la majoria d’àmbits professionals, que té a veure amb el poder i amb el fet que la seva pèssima gestió pot concretar-se en situacions d’assetjament o de violència sexual. I una de les coses que aquest debat ha posat de manifest és que com a societat som poc conscients i estem poc preparats per tot el que implica l’exercici del poder, i que falta una reflexió profunda sobre les relacions que es deriven del poder, sobre la (doble o fins i tot triple) responsabilitat que implica per a qui l'ostenta i sobre com el gènere hi està imbricat.

L'estrena del documental Infiltrats ha posat en evidència l'existència de les infiltracions policials en moviments socials i l'impacte en els i les militants que durant anys van tenir relacions amb aquests agents sense saber-ho. Fins ara, cap tribunal ha acceptat investigar com agressions sexuals aquestes relacions que van denunciar vuit activistes representades per les advocades Mireia Salazar i Laia Serra. Les resolucions judicials fins ara consideren que l'engany de l'agent en ocultar la seva identitat no invalida el consentiment de les noies a l'hora de tenir-hi relacions sexuals, a diferència del que elles sostenen.

De Dani Alves a Dominique Pelicot. Si el 2024 arrencava amb el judici i la condemna al milionari futbolista per la violació d’una noia, l’any va acabar amb la sentència del septuagenari francès que sedava la seva dona Gisèle perquè mig centenar d’homes la violessin. Seguint el fil que uneix Alves i Pelicot, l’any que hem deixat enrere es podria resumir del "Jo si que et crec, germana" al "Que la vergonya canviï de bàndol", dos lemes que il·lustren la voluntat del feminisme de posar el focus definitivament en els homes perpetradors de la violència masclista. Si la primera de les frases ha servit per fer costat a les dones que han denunciat o assenyalat públicament el seu agressor, la segona apunta directament als agressors. De desig de la mateixa Gisèle Pelicot ha passat a ser un lema mundial i la jove periodista que va acusar l’exdirector de Catalunya Ràdio, Saül Gordillo, també el va fer seu perquè no havia “fet res mal fet”. Les feministes ho tenen clar: la violència no es pot combatre fent canviar actituds, hàbits o la manera de vestir de les dones, sinó adreçant els homes enganxats al masclisme.

L'expectació mediàtica de mig món sobre el tribunal d'Avinyó, que ha jutjat i condemnat els 50 homes que van violar Gisèle Pelicot durant una dècada, demostra que les repercussions d'aquest judici inèdit poden significar un abans i un després en els casos de violència sexual, sobre la qual encara hi ha una llosa que l'oculta. Com ha proclamat aquesta dona de 72 anys, mare i àvia, "la vergonya ha de canviar de bàndol". El diari francès L'Humanité li dedica la portada amb un "Gràcies, senyora" i a Libération albiren que els jutges han dictat un "veredicte per al futur". En les seves primeres paraules, Gisèle Pelicot s'ha mostrat ferma i digna i ha insistit en la seva satisfacció per haver fet del seu cas un judici contra els homes agressors: "Mai m'he penedit d'aquesta decisió de fer partícip tota la societat. Gràcies a tothom que m'ha donat suport", ha manifestat envoltada de periodistes a la sortida dels jutjats.

El Consell de Mallorca ha inaugurat aquest dilluns, a la torre Asima del polígon de Son Castelló, a Palma, el Centre Libertas, un centre de crisi per a les víctimes de violència sexual que oferirà atenció psicològica, jurídica i social, tant presencial com telefònica, les 24 hores. El servei proporcionarà suport integral i permanent a dones a partir de 16 anys que hagin sofert violència sexual, sigui recentment o en el passat. També donarà suport a familiars i persones de l'entorn de les afectades.