La crisi climàtica està provocant que les altes temperatures arribin abans dels mesos estivals, i per tant també que també ho facin les plagues de mosquits, paneroles, xinxes i paparres a casa nostra. Aquest any, a més, hi ha hagut una primavera especialment plujosa, cosa que afavoreix l'expansió d'aquests animalons arreu del país i l'eclosió de plagues s'ha avançat, sobretot a les zones més càlides. Alguns d'aquests insectes, com els mosquits i les paparres, són vectors de transmissió de malalties com el dengue, el Zika, el chikungunya i la febre del Nil occidental, que cada any són més habituals a l'Estat. Aquestes malalties abans només es veien en casos importats d'altres països, però ara ja se'n detecten brots autòctons amb freqüència –és a dir, que la transmissió no està associada a cap viatge– i la previsió dels experts és que acabin sent endèmiques a Espanya.

La vespa asiàtica (Vespa neglutina nigrithorax), l'escarabat negre (Xylosandrus compactus), l'eruga del boj (Cydalima perspectalis) i la papallona del garbelló (Paysandisia archon-Real) encapçalen la llista de les espècies invasores d'insectes amb més presència a les Balears. La vespa asiàtica –es distingeix fàcilment perquè el seu tòrax és color negre amb línies de color groc– va arribar a les Illes el 2015 procedent d'Itàlia. L'any 2018 s'havia trobat el darrer niu que es va trobar a Mallorca –l'única illa de l'Arxipèlag on s'havia detectat–, i el Govern va donar l'espècie invasora per liquidada a les Balears el 2020 –les Illes varen ser el primer territori europeu a aconseguir-ho. Però el 2021 s'hi va tornar a detectar la presència, procedent de Catalunya. Ara bé, les quatre vespes asiàtiques que es varen trobar a Marratxí el juliol de 2021 eren mascles estèrils.

"Fa quatre o cinc dies que és horrorós, veus els niguls de moscards que arriben i ens mengen a tots. Un dia teníem les dues terrasses plenes i tots els clients es varen aixecar i varen partir per això", lamenta una treballadora del 5 Illes Beach&Sunset, Samantha Wieland. Per part seva, el propietari de la Pamboleria, Toni Garcias, assegura: "Ens engeguen els clients a picades". D'ençà que la DANA (Depressió Aïllada a Nivells Alts) va copejar les Illes amb pluges fortes, la població de moscards ha augmentat, cosa que s'ha fet especialment notable a la Colònia de Sant Jordi.

Els experts en plagues preveuen un estiu complex pels efectes de la sequera i del canvi climàtic, que fan que els hiverns siguin més suaus i curts i les temperatures més altes tot l'any. De fet, paneroles, rates, xinxes, paparres i mosquits, considerades fins ara plagues d'estiu, ja no fan cas del calendari i fa setmanes que han començat la invasió anual arreu del país. L'Associació d'Empreses de Control de Plagues de Catalunya-Associació Catalana d'Empreses de Salut Ambiental (ADEPAP), que aglutina les companyies de control i erradicació de plagues, assegura que la presència d'aquests organismes s'ha "desestacionalitzat" i que la temporada reproductiva comença abans i s'allarga més en el temps.

És una de les plagues més habituals –i segurament més combatudes– a les ciutats, i aquest estiu les condicions de sequera extrema donen a les paneroles especial protagonisme per aparèixer no només a molts domicilis, sinó també a comerços, magatzems o simplement passejant-se pels carrers.

"És una loteria", assegura Jonàs Oliva en referència a l’aparició de noves malalties que afectin els boscos de Catalunya. Oliva és un investigador en patologies vegetals que actualment treballa a la Universitat de Lleida i que, abans, va treballar nou anys a la Universitat Sueca de Ciències Agrícoles (SLU), a Uppsala. Allà va descobrir un fong anomenat Diplodia sapinea que feia que els pins no brotessin. Sense brots, els arbres no creixien i podien arribar a morir.

L'Associació de Pagesos i Agricultors Ecològics (Apaema) ha instal·lat aquesta setmana les primeres estacions d'avís fitosanitari a les finques ecològiques de les Illes Balears. La maquinària els permetrà anticipar-se i prendre mesures preventives enfront de potencials malalties que afectin les seves collites, principalment olivar i vinya. A més, també ajudarà a estalviar les despeses en tractaments i reg.

Les paneroles, les rates o el mosquit tigre són plagues habituals (i no gaire agradables) cada estiu quan la calor comença a enfilar-se. Aquest any, però, les paneroles apunten a convertir-se en el principal maldecap, sobretot perquè la "sequera persistent" pot facilitar el creixement d'aquesta plaga, segons preveu l'Associació Catalana d'Empreses de Salut Ambiental (ADEPAP).

La Unió Europea ha identificat recentment 21 plagues d’alt risc. D’aquestes, 5 ja han arribat a les Balears i se n’esperen 16 més. La presència d’insectes com escarabats, papallones i mosques suposa un impacte econòmic, ambiental i social considerat greu. “Les espècies invasores es reprodueixen molt ràpidament i s’adapten al territori”, explica la biòloga Mar Leza. Les altes temperatures provocades pel canvi climàtic fan que noves espècies invasores s’instal·lin al territori i n’augmenti el període d’afectació sobre la biodiversitat de les Illes. La investigadora del CSIC Anna Traveset assegura que “ara poden viure-hi plagues que abans no s’hi podien establir, o els era més difícil. De fet, cada vegada tenim més espècies d’origen tropical o subtropical que s’hi estan instal·lant sense problema”.

Detecten una palmera afectada per la plaga del becut vermell (Rhynchophorus ferrugineus) a Palma. Aquesta espècie exòtica invasora s'ha trobat en un arbre al carrer de Samil, a la Platja de Palma, segons ha anunciat aquest dimecres l'Ajuntament de Palma. Per això, l'àrea d'Infraestructures i Accessibilitat reforçarà el control de la població de palmeres.

La regidora de Turisme, Sanitat i Consum, Elena Navarro, ha explicat aquest dilluns el nou contracte de prevenció de plagues de l’Ajuntament de Palma, que s'ha aprovat a la Junta de Govern. Entre les millores, s'han incorporat drons per controlar la presència de moscards, especialment a zones inaccessibles. Així mateix, s'amplia amb fins a 17 persones l’equip dedicat a la prevenció de plagues.

“Vàrem moure un cossiol i justament hi havia un niu d’escarabats de cuina i varen partir cap a dins la casa”, diu una veïna de Llucmajor. “N’hem vistes tantes, de cuques, que ja no ens fa ni por agafar-les amb les mans”, ironitza un veí de Palma. “A ca nostra, aquest estiu ha estat un desastre; vàrem obrir la comporta de les aigües brutes i n’hi devia haver unes 200”, recorda una de s’Estanyol. “Mai havíem fumigat, però l’any que ve en arribar juny ja telefonarem”, comenta un de Campos. “Nosaltres el que hem tingut han estat moltes formigues”, afegeix una altra veïna també de Palma. 

La Unió Europea ha aprovat aquest dimecres exigir el transport refrigerat, conegut com a tractament en fred, per a les taronges importades de països com Sud-àfrica o Zimbàbue. Es tracta d'una mesura llargament demanada pel sector agrícola valencià que el govern espanyol va elevar ara fa uns mesos als òrgans comunitaris i que estava previst que s'aprovés la setmana passada. A última hora el debat es va posposar per l'oposició d'alguns estats com els Països Baixos i Alemanya, que temen l'efecte de la nova reglamentació en el sector de la importació i el comerç.

L'àrea de Turisme, Sanitat i Consum fa tasques de desinsectació i desratització a tots els barris de Palma, actuant en sòl públic –clavegueram, xarxa semafòrica o enllumenat– i en sòl privat, on es detecten més rates. Per controlar les plagues també es fan intervencions extraordinàries de manera regular a les zones més vulnerables, com Son Gotleu i el Camp Redó. Divendres passat, la regidora de l'àrea, Elena Navarro, va visitar aquests districtes per determinar els punts privats en què ha d'intervenir l'Ajuntament.

L'Ajuntament de Ciutadella ha editat un tríptic informatiu explicant les principals actuacions de prevenció davant el mosquit tigre, que l'estiu passat va tenir una rellevant incidència en el terme municipal. Aquest tipus de mosquit es concentra d'abril a octubre, i registra la seva màxima activitat entre final d'agost i principi d'octubre.

El mosquit tigre és una espècie invasora procedent d’Àsia que diposita els ous en acumulacions d’aigua. La seva presència a Mallorca és un fet i per això l’Ajuntament de Manacor ha posat en marxa una campanya de prevenció per tal d’evitar que el moscard s’instal·li al municipi i pugui reproduir-s’hi. Així, els tècnics que s’encarreguen del control de plagues al municipi han fet tractaments en més de 350 embornals de registre de pluvials contra el moscard tigre, a part dels 6.500 punts de clavegueram que es tracten contra tot tipus de plagues a tots els nuclis de població de Manacor. A més, "s’han instal·lat 12 trampes contra el moscard a diferents centres escolars, parcs públics i també al cementeri municipal i de moment no s’ha detectat la presència del mosquit", explica Antoni Pasqual, el tècnic de Medi Ambient de l’Ajuntament.

L’Ajuntament de Llucmajor ha començat la campanya de detecció del moscard tigre que du a terme cada any abans de l’arribada de l’estiu. Aquesta campanya consisteix en l’actuació sobre els embornals del terme municipal on en anys anteriors se n’havien detectat punts de cria. Els primers resultats sobre la densitat de moscard tigre han demostrat que es manté estable en comparació als anys anteriors i que, ara per ara, només és necessària l’actuació amb insecticides sobre les larves al nucli costaner de s’Arenal.

L'Ajuntament de Palma, i més concretament la Regidoria de Sanitat, duplicarà el 2017 el nombre d'equips que lluiten contra les plagues, que passarà de 2 a 4, un dels quals es dedicarà a emergències. El pressupost també s'incrementarà i arribarà als 800.000 euros. Cort ha pres aquesta decisió davant l'elevat nombre de queixes de veïns per la proliferació de rates, moscards i cuques a diferents indrets del terme municipal.

La detecció del primer brot de 'Xylella fastidiosa' a l'Estat ha generat "preocupació" a la Conselleria de Medi Ambient. La subespècie detectada a Portocristo no és la mateixa que ha obligat a arrasar més d'un milió d'oliveres al sud d'Itàlia però, fins que els tècnics no en descartin la seva presència a l'illa, no respiraran tranquils. Els efectes podrien ser catastròfics.