De l’històric i vergonyós dos contra un que Trump i Vance li van fer a Zelenski hi ha un moment clau, en què el president ucraïnès els adverteix que ara no senten el perill de Rússia perquè els Estats Units estan separats de la guerra per un oceà, però que ja li sabran dir en el futur. És aleshores quan Trump aixeca el dit i la veu per contestar: “Tu no ho saps, això, no ens diguis què sentirem”. Zelenski els està advertint del perill de fer-li el joc a Putin, i Trump no tolera que ningú s’atreveixi a rectificar-lo en públic, i encara menys si és per esvalotar-li el galliner assenyalant el punt més dèbil i més increïble del seu pla: un president dels Estats Units humiliant el president d’un país envaït per Rússia. Per això Trump deixa caure aleshores la bomba de la Tercera Guerra Mundial.

En matèria d’acomplexaments futbolístics, qui estigui lliure de culpa que llenci el primer penal, però quan el Madrid va començar a assenyalar àrbitres des del seu canal de televisió al principi va fer riure, després va indignar i ara ja fa pena. El seu victimisme no té cap base real. Una dada d’aquesta Lliga: Madrid, 10 penals a favor i 0 en contra; Atlètic de Madrid, 2 penals a favor i 2 en contra; Barça, 4 penals a favor i 3 en contra.

El liderat de la Lliga segueix en mans del Barça. El Reial Madrid va caure derrotat al camp de l’Athletic de Bilbao (2-1) en un partit on totes les mirades van acabar centrades en Kylian Mbappé. El francès va fallar el segon penal en poques setmanes. Si al camp del Liverpool havia vist com el porter li aturava el partit, a Bilbao va ser Julen Aguirrezabala qui va encertar el seu llançament entrada la segona part. Els homes de Carlo Ancelotti tenien una oportunitat per seguir posant pressió al Barça, retallant distàncies a la classificació després de la mala ratxa de l’equip de Hansi Flick. Però en els dos partits avançats de la jornada programada per al pròxim gener, quan el Barça i el Madrid han de marxar a jugar la Supercopa a l’Aràbia Saudita, la sort ha somrigut de nou als blaugrana.

1. Aquest dilluns, a París, quan ja farà hores que serà fosc a la Ciutat de la Llum, Vinícius rebrà la Pilota d’Or que l’entronitzarà com a millor futbolista del món del 2024. El seu any, certament, ha estat espectacular. Ningú ha desequilibrat tant com ell i, si el Madrid va guanyar la Lliga i va fer partits espectaculars a la Champions va ser, en bona part, perquè l’extrem brasiler va ser imparable. El premi és, futbolísticament, merescut. I si avui, quan s’obri el sobre, ja no hi haurà cap mena d’emoció serà perquè, al damunt de la gespa del Bernabéu, quan Gavi li ensenyava els quatre dits d’una mà –en referència al 0-4 del marcador–, el bocamoll de Vinícius li responia “Pero el lunes, en París para el Balón de Oro”. Així és ell. Al teu equip li estan fotent una tova, però tu pensant en els teus reconeixements individuals en un esport col·lectiu. 

La Comissió Nacional Antiviolència ha traslladat al Comitè de Competició el càstig esportiu que haurà de rebre Fede Valverde per la seva agressió a Álex Baena després del Reial Madrid-Vila-real de Lliga disputat el 8 d'abril. El futbolista uruguaià va esperar el seu rival a la zona d'autocars del Santiago Bernabéu i li va donar un cop de puny a la cara. Amb l'expedient en mans de Competició, la denúncia policial del jugador groguet, i el comunicat de lesions –el pòmul inflat de Baena no deixava cap dubte de l'agressió–, s'ha obert la via per sancionar Valverde.

El Reial Madrid té, amb permís de Karim Benzema, el seu millor argument ofensiu en Vinícius Júnior. El davanter de 22 anys va deixar enrere la temporada passada la befa sobre la seva mala punteria i va signar 22 gols i 20 assistències en 52 partits. Xifres que van catapultar els blancs a guanyar la Champions i la Lliga. L'extrem brasiler, establert a la banda esquerra després de la marxa de Gareth Bale i l'ostracisme d'Eden Hazard, és un dels futbolistes més determinants dels madrilenys, però hi ha un defensor que és el seu autèntic malson: Ronald Araujo. Aquest diumenge es veuran les cares en el primer clàssic que Xavi Hernández dirigirà al Camp Nou. Serà el sisè enfrontament oficial entre el defensor blaugrana i l'atacant merengue.

La Policia Nacional ha identificat el presumpte responsable dels crits racistes dirigits al jugador del Reial Madrid CF Vinícius, durant el partit contra el RCE Mallorca del 5 de febrer a l'Estadi de Son Moix. L'autor es va referir a ell dient-li "ets una puta moneia".

El món del futbol és tan sorprenent que el Barça guanya amb dificultats un equip de Primera Federació, l'entrenador Xavi Hernández surt a dir que han jugat bé i hi ha qui l'hi compra. Joan Laporta, sense anar més lluny, l'endemà d'una entrevista al programa Què t’hi jugues?, va afirmar que no estava decebut i que el partit li va resultar molt entretingut. Sobre el segon no hi ha res a objectar: un duel que acaba 3-4 amb pròrroga inclosa resulta, sens dubte, amè. És el primer el que hauria de preocupar els culers, sobretot després d'empatar davant l'Espanyol. O el nivell d'exigència està per terra o estan vivint en una realitat paral·lela en la qual encaixar tres gols davant un rival de la tercera categoria del futbol espanyol és insignificant. ¿Oi que van guanyar? Doncs endavant. Circulin, que aquí no ha passat res.

El menorquí Sergi Llull ha estat multat amb 17.400 euros per talar diversos arbres de la seva casa a Pozuelo (Madrid), tot i que l'ajuntament del municipi va indicar-li en el permís d'obres que no ho podia fer, ja que es tractava d'arbres protegits. Segons ha informat Vanitatis, l'esportista illenc del Reial Madrid va reconèixer els fets i va pagar la multa dins el període establert, de manera que s'estalvià un 40% de l'import.

En la seva primera temporada com a blaugrana, Irene Paredes (Legazpi, 1991) s'ha tornat indiscutible. Té el triplet entre cella i cella i, juntament amb tot el vestidor del Barça, viurà una fita històrica: jugar un partit de Champions amb el Camp Nou ple. La defensa basca encara paeix totes les coses bones que li van passar l'any passat, però està més que disposada a afrontar tots els reptes que li esperen.

El Reial Madrid va acabar el 2021 dominant amb mà de ferro la classificació de la Lliga, però en el darrer partit al Santiago Bernabéu va cedir un empat (1-1) contra el Cadis, equip de la part baixa de taula. I si els blancs es van refer guanyant a San Mamés (1-2) abans de tancar l'any, han encetat el 2022 encaixant un altre resultat dolorós: el conjunt de Carlo Ancelotti ha caigut per la mínima contra el Getafe (1-0) al Coliseum Alfonso Pérez.

Després de l'acusació de Jaume Llopis, ja exmembre de la comissió Espai Barça, Florentino Pérez ha emès un comunicat en la seva defensa. Llopis va insinuar que la sortida de Messi amb destí París afavoria directament el Reial Madrid, ja que l'arribada de l'argentí al Parc dels Prínceps acostaria Mbappé al Santiago Bernabéu, una de les obsessions de Pérez. "Entre el CEO del Barça i Florentino convencen Laporta de fer fora a Messi", va dir Llopis. La defensa del president blanc arriba enmig de l'aferrissada guerra entre el club de Chamartín i Javier Tebas, amb la RFEF pel mig.

No hi ha cap estiu tranquil per a Florentino Pérez. Després de rebre crítiques per la sortida de Sergio Ramos o per ser el principal abanderat del projecte de la Superlliga, el president del Reial Madrid rep ara el focus per uns àudios del 2006, el 2008 i el 2012 en què se'l sent atacant icones del madridisme com Iker Casillas, Raúl González o Cristiano Ronaldo, així com el col·lectiu de jugadors en general, dels quals assegura tenir un concepte "horrible". Les gravacions les va començar a difondre El Confidencial aquest dimarts.

Carlo Ancelotti ha signat el contracte amb el Reial Madrid i ha fet la seva primera roda de premsa com a tècnic blanc. Un acte extens on, fidel al seu tarannà, ha esquivat qualsevol polèmica i on fins i tot ha tingut temps per fer broma amb els periodistes. "M'he adonat que sempre sou els mateixos. Aquí, l'única cosa que canvia són els entrenadors", ha dit l'italià, que estrena la seva segona etapa a Chamartín després d'estar-s'hi dos anys (2013-2015) i que s'ha compromès per a les tres properes temporades. "No soc el mateix de fa sis anys, tinc més experiència, per a les coses bones i les dolentes".

En una jornada que enfrontava els quatre aspirants al títol de Lliga entre ells, cap va ser capaç de guanyar. I això vol dir que qui en surt més beneficiat és l’Atlètic de Madrid, que es manté líder, amb dos punts de marge respecte al Reial Madrid i el Barça. El Sevilla pràcticament es queda sense opcions, allunyat a sis punts de la primera posició.

Era el casament d’alguna família prou distingida perquè en una de les taules hi coincidissin Florentino Pérez i ministres del PP. En algun moment de la celebració, el fill d’un ministre va acabar parlant amb Florentino, el qual, sense que ningú l'hi demanés, va donar-li el seu número de mòbil al jove: "Truca’m sempre que vulguis anar al Bernabéu".

El gest públic que aquesta setmana ha tingut Marco Asensio el diferencia i l’honora enmig de l’oceà homogeni que acostuma a ser el futbol professional d’elit: un paradís per reafirmar els privilegis, models i paradigmes de l’home blanc, heterosexual i, en aquest cas, també ric. Una oda constant al patriarcat en què l’heroi-referent és un triomfador valent i musculós amb, tot sovint, una dona-objecte al costat que li serveix, com una possessió més, per completar les fotos de mascle perfecte a Instagram. En aquest context, si la portera del Reial Madrid, Misa Rodríguez, penja una imatge a Twitter equiparant la seva passió pel futbol a la del golejador Asensio –com gosa!– no és d’estranyar que hi hagi una allau d’energumens que l’insultin, la ridiculitzin i li diguin barbaritats com que està buscant tenir sexe amb ell. A les dones no ens sorprèn, és el nostre pa de cada dia. 

El compte enrere per concloure la vigent temporada ja ha arrencat. Arribada l'aturada de seleccions, els jugadors més preuats i desitjats pels grans equips del continent afronten aquesta recta final amb una motxilla carregada de dubtes sobre el seu futur i amb moltes incògnites per resoldre.

Lluís Cortés deia a la prèvia del primer clàssic al Johan Cruyff que el Real Madrid era el màxim rival a la Lliga. Amb la contundent victòria de les blaugranes queda clar que, en la competició regular, no tenen oposició. La polèmica expulsió de Mapi –a conseqüència d'un penal inexistent xiulat per la col·legiada– ha sigut la nota negativa del matx que ha consolidat les catalanes com a líders de la competició.