El 16 de desembre moria a París i a l’edat de 90 anys Toni Negri, l’últim gran intel·lectual d’aquella enyorada Europa de la revolució social. Avui, en ple segle XXI, el projecte emancipador europeu, nascut amb la modernitat, agonitza en ànima i en cossos. Recordem-los.

Manuel Castells abandona el govern espanyol per motius de salut, segons ha avançat elDiario.es i ha confirmat l'ARA, i el seu substitut serà el catedràtic en ciències polítiques de la Universitat Autònoma de Barcelona Joan Subirats. El ministre d'Universitats deixa el càrrec en plena polèmica per l'avantprojecte de llei d'ordenació del sistema universitari (LOSU), que ha topat amb el rebuig de la comunitat universitària. Sense perfil polític, va ser l'aposta d'En Comú Podem per al primer govern de coalició de la democràcia espanyola.

Manuel Castells (Hellín, Albacete, 1942) atén l’ARA al ministeri d’Universitats, que lidera des de fa dos anys. L’entrevista, en castellà al·legant que és “política de govern”, es fa poques setmanes abans que entri al Congrés la nova llei d’ordenació del sistema universitari (LOSU), que rectors i estudiants critiquen. 

Podem era una formació que pretenia assaltar el cel i s'ha hagut de conformar amb assaltar la universitat, que sempre ha sigut un niu de rojos i separatistes per a la dreta mediàtica. Aquesta és la lectura que fan l'Abc, La Razón i El Mundo del projecte de llei sobre universitats presentat dimarts pel ministeri del català (i per tant, sospitós) Castells. El més explícit és l'Abc, amb un titular de portada que evoca la revolució bolxevic de 1917: "Castells accelera l'assalt de Podem a la universitat". I un subtítol encara més alarmant: "Esborra el rei dels títols acadèmics, dona més poder als estudiants, el redueix als catedràtics i imposa les unitats de gènere i de memòria històrica". La Razón no té problemes per barrejar opinió i informació a través d'un adjectiu que no deixa lloc a dubtes: "El govern aprova la sectària i polèmica llei del sistema universitari". Polèmic és un adjectiu que sovint s'utilitza per marcar que el mitjà és crític, tot i que és defensable deontològicament, però sectari?

Fer novatades que menyspreïn la dignitat dels estudiants, plagiar treballs de fi de grau, de màsters o tesis doctorals, o cometre algun abús sexual es consideraran faltes molt greus i podran suposar l'expulsió d'entre dos mesos i tres anys de la universitat. És una de les principals novetats del projecte de llei de convivència universitària, que aquest dimarts ha aprovat el consell de ministres i que deroga un decret franquista del 1954, aprovat bàsicament per mantenir l'ordre als campus durant la dictadura. El ministeri que dirigeix Manuel Castells s'havia compromès a derogar un reglament preconstitucional "obsolet" i "punitiu" i passar d'una normativa basada en les sancions i càstigs "desproporcionats" a una de centrada en la mediació per resoldre els conflictes a les cinquanta universitats públiques de l'Estat. Aquest matís és important perquè les 37 universitats privades espanyoles no es veuran afectades per la nova llei, malgrat que "s'hi podran inspirar" per dissenyar la seva pròpia normativa.

Els mitjans han anat plens de la presentació de l’esborrany de decret sobre organització dels ensenyaments universitaris que ha preparat el ministeri d’Universitats. Crida l’atenció la voluntat reguladora fins al més petit detall (per exemple: classificar tot el coneixement en vint-i-cinc àrees en lloc de les cinc actuals) i la voluntat uniformitzadora. N’és un cas clamorós l’extinció progressiva dels graus de tres anys i 180 crèdits –amb totes les proteccions, per descomptat, per als drets dels actuals i futurs estudiants de graus de tres anys–. Per què es vol eliminar una petita diversitat del sistema? Tan insuportable és que hi hagi diferències? És ben bé la pulsió uniformitzadora i la desconfiança a l’autonomia universitària. El que des de Catalunya es veu com un empobriment, des de Madrid es veu com un valor.

Tensió dialèctica entre els rectors universitaris i el ministre Manuel Castells, que aquest dijous ha sortit en defensa dels estudiants que demanen fer els exàmens de manera telemàtica després que en alguns punts no s'hagin pogut aplicar les mesures sanitàries pertinents en un context d'incidència de coronavirus desbocada. "Cal prioritzar la salut", ha volgut deixar clar en roda de premsa Castells, que ha rebutjat que sigui moment d'entrar en un debat de fons sobre el model educatiu. Aquest dimecres la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (Crue) va emetre un comunicat molt dur en el qual acusaven Castells –sense citar-lo– de "populisme" i feien una defensa tancada de la presencialitat. El ministre ha qualificat de "poc digne" que es vulgui fer un debat polític sobre una situació excepcional –ha recordat que ell també és partidari d'una educació presencial– i ha fet una "crida a la responsabilitat" a rectors i degans perquè escoltin els estudiants.

L'any 1983 hi havia a Espanya 33 universitats públiques i 4 de privades. Gairebé quaranta anys després, hi ha 50 universitats públiques i 37 de privades, un augment imparable sobretot pel boom de la docència virtual, la proliferació de les inversions privades en aquest àmbit i l'augment de la demanda de màsters online. Ara el govern espanyol vol endurir els requisits per crear i mantenir universitats amb l'objectiu que totes tinguin un mínim de qualitat. Per fer-ho, les obligarà a complir les dues funcions bàsiques: impartir docència en diverses branques del coneixement i també fer investigació i recerca.

Si la carta als Reis que ha fet el ministeri d'Universitats es compleix, les universitats espanyoles començaran a recuperar el personal que han perdut des de les retallades, perquè per primera vegada no només es cobriran les jubilacions dels professors i del personal d'administració, sinó que es podrà contractar més personal. "Per cada deu persones que es jubilin, se'n podran contractar 11", ha assegurat el ministre, Manuel Castells, en una trobada virtual amb periodistes. Per revertir l'envelliment de les plantilles, el govern espanyol ha decidit incrementar la taxa de reposició a la universitat al 110%, com també passa en l'àmbit sanitari o jurídic.

Què traslladarà cada part a la primera reunió de la taula de diàleg? El president de la Generalitat, Quim Torra, ja fa setmanes que ho té clar: amnistia i autodeterminació. Fins al punt que ahir dijous ho va traslladar per carta al president del govern espanyol, Pedro Sánchez. Des de la Moncloa, en canvi, són línies vermelles en què no es vol entrar, per bé que han assenyalat des de la reunió a Barcelona que estan disposats a parlar de "tot" amb la Generalitat. Des de Brussel·les, Sánchez proposava ahir, de la mateixa manera que fa dies que defensen els comuns, intentar parlar primer dels punts d'entesa per crear un clima de cordialitat entre les parts i després passar a punts més espinosos. Però qui ha entrat per primer cop en matèria ha sigut aquest divendres la vicepresidenta primera del govern espanyol, Carmen Calvo, que ha proposat començar per una "reflexió de diagnòstic sobre el que ha passat" des que "el PP va encendre la metxa" amb l'Estatut d'Autonomia votat el 2006. És a dir, remuntar no els deu anys enrere del Procés, sinó fins a catorze anys.

El sociòleg Manuel Castells es perfila com a nou ministre d'Universitats a proposta d'Unides Podem en el primer govern de coalició de la democràcia a Espanya. El seu prestigi intel·lectual, la seva llarga trajectòria internacional (24 anys a Berkeley) i el seu coneixement de primera mà del món acadèmic –tant de fora com d'aquí, com a professor de la UOC– han generat unes altes expectatives que, de fet, no fan sinó afegir pressió a aquest científic social que finalment ha fet el salt a la gestió política. Una pressió que ja està sentint fins i tot abans d'accedir al càrrec. Perquè el sector universitari fa temps que reclama més recursos, més autonomia de gestió i contractació i una aposta valenta per la recerca. Tres demandes amb les quals Castells està plenament identificat, com ha defensat sovint de manera pública. Una altra cosa és quina serà la seva capacitat de maniobra al capdavant d'un ministeri que, ja per començar, neix coix de la pota investigadora (al contrari del que passava ara i del que és una tendència mundial, la cartera de Ciència i Investigació sembla que anirà de nou a part). Caldrà veure, també, quina és la seva capacitat d'influència interna en l'executiu de coalició presidit pel socialista Pedro Sánchez a l'hora d'aconseguir recursos pressupostaris. I quina interlocució estableix amb els governs autonòmics, que tenen traspassades les competències universitàries.

La dimensió desconeguda que s'obre amb el primer govern de coalició a l'Estat ja té els primers impactes: l'acord entre el PSOE i Unides Podem ha obligat els dos partits a repartir-se el pastís dels ministeris i, malgrat que no hi ha res confirmat, el fet que el Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats –fins ara en mans de Pedro Duque– pugui separar-se en dos no ha caigut gens bé ni al sector universitari ni al sector científic. Tot indica que hi haurà un Ministeri de Ciència i Innovació, en mans dels socialistes, i un altre d'Universitats, que lideraria el sociòleg Manuel Castells. Un ministeri que tindrà un marge limitat de maniobra tenint en compte que, més enllà de la legislativa, el gruix de les competències en universitats estan transferides a les comunitats. Sobre la taula de Castells hi haurà, però, una demanda unànime del sector: una nova llei estatal que doni més autonomia als centres i en flexibilitzi el funcionament.