A Eivissa hi ha dos cines comercials en actiu, el cine Regio de Sant Antoni de Portmany, de propietat familiar, i el conegut com a ‘multicines’ de Vila, propietat d’Aficine, l’empresa més gran i quasi l’única d’exhibició de les Balears. És un balanç magre, alineat amb la reducció de sales i aforaments que es registra a Espanya des de fa anys. Totes dues empreses resisteixen com poden l’actual mediocritat de Hollywood i la pressió de les plataformes com Netflix. En canvi, si us posau a comptar festivals de cine, es diria que els eivissencs són uns fanàtics del setè art: Ibicine, Ibizacinefest, Ibiza Halloween Festival, Festival mal del cap, Mostra de curts de les festes de Sant Bartomeu... Sense incloure alguna altra mostra nascuda fora de l’illa, com el MECAL Air Ibiza, germanet petit del Festival internacional de curtmetratges i animació de Barcelona MECAL.

Els darrers dies del mes de juliol ja s’associen a Mallorca a un esdeveniment que d’ençà de fa nou anys es duu a terme a Palma i que, de la d’enguany, se’n diu que és l’edició “més ambiciosa feta fins ara”. Es tracta de l’Atlàntida Mallorca Film Fest i noms com Michael Douglas, Matt Dillon i Liv Ullmann, a més de Fernando Trueba, Montxo Armendáriz i J.A. Bayona, alguns dels convidats d’enguany, confirmen les paraules del seu director, Jaume Ripoll: “Aquesta és l’edició definitiva, la que ens ha de servir per decidir si aquest és o no el festival que podem dur a terme d’ara endavant”.

A les pel·lícules i sèries de l’univers Marvel, Sebastian Stan és el Soldat d’Hivern, un superheroi penedit del seu passat com a assassí del KGB, però a la pertorbadora A different man, produïda per l'estudi A24 i presentada aquest divendres en competició a la Berlinale, interpreta (magníficament) un personatge molt més fràgil i torturat: l’Edward és un actor que pateix neurofibromatosi, condició que li desfigura terriblement la cara. Els únics papers que troba són en vídeos educatius per ensenyar a tractar millor els companys de feina amb deformacions. Reclòs en la seva bombolla de frustració i soledat, veu passar la vida sense participar-hi, aliè a l’amor o l’amistat fins que una droga miraculosa el cura i, de sobte, s’obren per a ell les portes del sexe fàcil, el respecte i l’èxit professional.

En els darrers anys, la Mostra de Venècia ha esdevingut el festival europeu predilecte de Hollywood. Amb el seu bon ull per encertar els cavalls guanyadors de la “cursa per l’Òscar”, Alberto Barbera, l’actual director artístic del certamen, ha fet del festival més antic del món un lluent aparador per a la indústria del cinema nord-americà, que a canvi ha convertit la Mostra en una exuberant font de glamur. Però ¿què passaria si les grans estrelles no poguessin acudir a la cita amb la catifa vermella situada al Lido de Venècia? Enguany, quan el festival celebra la 80a edició, aquesta fatídica hipòtesi s’ha fet realitat per la vaga del sindicat d’intèrprets de Hollywood. Així, estrelles com Emma Stone, Bradley Cooper o Michael Fassbender, protagonistes de títols de la Secció Oficial, es quedaran a casa, i només produccions independents com Ferrari, de Michael Mann, o Priscilla, de Sofia Coppola, podran comptar amb el suport mediàtic dels seus protagonistes.

El 10 de desembre de 1948, l'Assemblea de les Nacions Unides va aprovar a París la Declaració Universal dels Drets Humans, una fita històrica de la qual, 75 anys després, moltes veus reclamen una actualització. "Les preocupacions que hi havia aleshores i ara són molt diferents. El món ha canviat i ara es reconeixen altres drets: el medi ambient, la salut mental, els drets LGTBI o l'atenció sanitària", enumera Oriol Porta, director d'Impacte! Festival de Cinema i Drets Humans. Els drets emergents són l'eix vertebrador de la 3a edició del festival, que se celebra des d'aquest dimecres fins diumenge en versió presencial a Barcelona (Cinemes Girona), Lleida (Screenbox), Girona (Cinemes Truffaut), Reus (Centre de Lectura) i Vilafranca del Penedès (Sala Zazie). La versió online d'Impacte! oferirà del 8 al 21 de maig vuit pel·lícules a Filmin i una selecció de curts al web del festival.

De la mateixa manera que els canvis en la meteorologia i els cultius estan fent caducar algunes dites del refranyer popular català, els moviments en l'ecosistema català dels festivals de cinema –entre d'altres, la celebració del BCN Film Fest a l'abril, que ha empès altres festivals a avançar-ne les dates– estan fent que el tradicional embús de mostres de cinema del novembre s'hagi estès també al març, mes en què coincideixen una pila d'esdeveniments cinematogràfics. Una oferta difícil de pair per al públic de la qual oferim una tria.

Els flaixos dels fotògrafs a l'estora vermella han donat al sus a la gala inaugural de l'11a edició de l'Evolution Mallorca International Film Festival, que ha tingut lloc aquest dimecres vespre al teatre Principal de Palma amb la projecció de la pel·lícula Triangle of sadness, escrita i dirigida per Ruben Östlund. El film va guanyar la Palma d'Or al darrer festival de Cannes. 

Des dels seus inicis, el festival de cinema Atlàntida Mallorca Film Fest (que es farà entre els dies 24 i 31 de juliol), que dirigeix Jaume Ripoll, fundador de Filmin, ha tingut vocació de convertir-se en un espai de debat, reflexió i compromís. El focus està posat sobre Europa i els seus conflictes i problemes socials i, també, d’una manera molt especial, en el col·lectiu LGTBIQ. Les pel·lícules sobre la identitat sexual i de gènere, sigui o no sigui la seva recerca la temàtica protagonista, sempre han trobat un espai a l’Atlàntida. A més de les nombroses projeccions que formen part de la programació específica LGTBIQ, la proposta s’amplia amb xerrades. Un dels seus compromisos és amb l’orgull i la llibertat.

El segell illenc forma part, com cada any, de l’Atlàntida Mallorca Film Fest. A la presentació de la programació a Madrid, aquesta setmana, el director del festival, Jaume Ripoll, va destacar la qualitat que tenen els productes fets a les Balears. Entre els títols que enguany participen en el festival hi ha documental i ficció, llargmetratges i curtmetratges.

Enguany, per primera vegada, l'Atlàntida Mallorca Film Fest inclourà una Secció Oficial, dotada amb 10.000 euros a la distribució per a la millor pel·lícula. Hi participen 22 llargmetratges, però són 13 els que es presenten a competició.

L'Alternativa ha premiat en la seva 27a edició 'Um filme de verão', de Jo Serfaty (millor llargmetratge internacional), 'La mami', de Laura Herrero (millor film estatal), 'El año del descubrimiento', de Luis López Carrasco (premi Don Quixot de llargmetratge internacional) i el curtmetratge 'La fin des rois', de Rémi Brachet. El festival de cinema independent acomiada aquest diumenge una edició que s'ha hagut de celebrar en línia a través de la plataforma Filmin, però que si més no aquest dissabte podrà projectar el film de clausura al Cinema Maldà. Es tracta d''Epicentro', de Hubert Sauper, cineasta reconegut pels seus films polítics de no-ficció enregistrats a l'estil del 'cinéma-vérité', com 'La pesadilla de Darwin' (2004).